dilluns, d’agost 20, 2007

“Engan-Txad”... ressó de l’experiència

Fa tres díes vaig anar a recollir una germana meva que ha anat al Txad com ja us he anat explicant en diverses ocasions (la darrera, cliqueu aquí). Com era de preveure l’experiència ha valgut la pena i ara els participants necessitaran un temps de re-adaptació al medi habitual, a veure cotxes i carreteres asfaltades, enllumenat públic, menjar envasat i preparat esperant pacientment al consumidor en l’estanteria de refrigerats d’un supermercat i no un gall “atlètic” correns pels carrers de Sahr, etc. És massa d’hora per avaluar res encara, cal deixar una distància, tot i que, com sol passar, cal no perdre l’oportunitat de revisar allò que anem vivint abans que la vida se’ns menji i ens atrapi altra vegada en el quotidià. Si no s’avalua, ens quedem només amb les anècdotes de la vida i no en treiem tot el “suc” que ens ofereix, restem tan sols en l’escorça i mai acabem de posar nom ni dibuixar el nostre paisatge anímic. En fí... què ha de dir un director d’esplai! L’avaluació pot fer mandra però és essencial.

dimarts, d’agost 14, 2007

Re-apassionar-me per l’arquitectura

Aquests díes m’estic mentalitzant per creuar el llarg desert que m’espera per acabar d’una vegada el projecte final de carrera d’arquitectura. Ho volia finalitzar tot aquest curs (la teologia i l’arquitectura alhora) però va arribar un punt en que vaig prendre consciència que no era superman i, per altra banda, no volia renunciar a donar un cop de mà en les tasques en les que col·laboro (l’esplai Al Vent i demés).

Sé que no n’hi ha prou amb força de voluntat per a fer les coses; cal estar-hi a gust, apassionar-se, vocacionar-se per les coses que hom fa, i això demana lligar els sentiments i l’afectivitat a la tasca concreta. Aixó és així perquè molts pocs poden viure com a màquines, dels que cosifiquen les persones per convertir-les en “temes a tracatar”, al menys jo no. Així doncs, he començat per re-llegir antigues lectures clau per a tot arquitecte. La primera lectura ha estat “Complejidad y contradicción en la arquitectura” (1966), un clàssic d’un tal Robert Venturi en el que es contraposa el “less is more” (“menys és més”) d’en Mies Van der Rohe (qui va fer el Pabelló Alemany de l’Exposició Universal de Barcelona de 1928) al “less is bore” (“menys és avorrit”) de la generació del pop art. Us deixo amb un fragment que és tota una declaració dels principis de la posmodernitat (fragmentació, complexitat, atenció a la particularitat, etc):

“Defiendo la riqueza de significados en vez de la claridad de los significados; la función implícita a la vez explícita. Prefiero “esto y lo otro” a “o esto o lo otro”, el blanco y el negro, y algunas veces el gris, al negro o al blanco. Una arquitectura válida evoca muchos niveles de significados y se centra en muchos puntos: su espacio y sus elementos se leen y funcionan de varias maneras a la vez (...). Debe incorporar la unidad difícil de la inclusión en vez de la unidad fácil de la exclusión. Más no és menos”

diumenge, d’agost 12, 2007

”Fauna Parroquial” ja és una realitat
En un dels posts anteriors us havia parlat del “Fauna Parroquial”, oi? Es tracta d’una iniciativa d’humor gràfic de la revista Foc Nou que m’ha estat irresponsablement encomanada. Fa unes setmanes ja en vaig poder veure el resultat imprés i ara deu estar arribant ja a les llars dels subscriptors de la revista en el número de Agost-Setembre. Aquest primer número de Fauna Parroquial tracta el tema de la trobada de blocaires cristians que s’esdevindrà el proper setembre tot i que encara a hores d’ara no puc assegurar la data per uns contratemps que hem tingut el “trío” organitzador (en Jordi Llisterri, en Ramon Bassas i un servidor). Us estaré molt agraït de rebre qualssevol mena de crítica constructiva i, sobretot, fraternal. Us adjunto un fragment d’aquest primer lliurament.

Pel que fa a l’eterna espera del llibre “Amor Al Vent”, sembla que, segons m’ha assegurat l’Editorial Claret, sortirà a la llum la primera setmana de Setembre... així sigui!

pd: de tot cor, gràcies a tots els qui m'heu ajudat a tirar endavant amb aquest tinglado ;)