dilluns, de gener 26, 2009

Contracte amb Déu, de Will Eisner

Fa uns mesos em van demanar que parlés del còmic i la fe i no vaig trobar gaires referents. És per això que m’he començat a informar i llegir coses referents a aquesta temàtica. Un amic em va parlar d’un clàssic del còmic “Contrato con Dios”, de Will Eisner, i aquest nadal els Reis Mags van escoltar les meves súpliques i me’l van portar. Avui he acabat de llegir aquesta novel·la gràfica i he restat al·lucinat per la capacitat narrativa del qui fou el pioner d’aquest gènere que després ha tingut tant ressó amb obres com “Maus”, d’Art Spiegelman.
Més enllà de la qüalitat gràfico-narrativa de l’obra, excepcional, la temàtica pròpiament teològica també resulta molt interessant. “Contracte amb Déu” és una reflexió en clau autobiogràfica sobre el que s’anomena la Teologia de la Retribució, que respon a la màxima “porta’t bé i Déu t’ho recompensarà fent-te feliç en aquesta vida”. El problema d’aquesta teologia, que trobem tan sovint en els salms o en els proverbis, és que la relitat mostra que hi ha justos sofrents (és el cas del llibre de Job) i justos que els ha tocat ser-ho i mantenir-se amb fe en temps d’abundància i relativisme (és el cas del llibre del Qohèlet). Will Eisner va dibuixar aquesta novel·la uns anys després de la mort de la seva filla i la història no deixa de ser una projecció del seu dolor personal envers Déu, tot amarat de la pròpia religió jueva de l’autor. Potser molts només coneixeran en Will Eisner de passada com qui fou el creador de còmics com Spirit, que s’ha dut recentment al cinema, però jo em quedo amb “Contracte amb Déu” (en castellà editat per Norma Comics) com una forma d’expressió teològica perfectament vàlida per dialogar amb el nostre món contemporani més enllà de les carrinclones hagiografies a dos tintes que han passat per les meves mans.

dissabte, de gener 24, 2009

Save us all (Tracy Chapman)

M'han passat el darrer treball de la cantautora nord-americana Tracy Chapman i hi he trobat aquesta perla. Us passo el "videoclip" que he trobat al youtube i la traducció de la lletra al català (Gràcies per la traducció, Sara!!). Ja posats, m'ha donat per fer-ne el prega-rock, el trobareu aquí. En aquestes dates en que tothom està animat amb aixó de la teologia "autobusera" pot ser interessant.


Sé que Jesús m'estima
en el meu cor sé que és veritat
Sé que el petit infant de Maria
Va venir al món, Per salvar-me a mi,
Però no sé si a tu

El meu Déu és un poderós gran Déu
El meu Déu pot sacsejar el món
Plagues i fams, Granotes i llagostes
Caminant sobre l'aigua, Cremant arbusts
Fent tronar i separant les aigües també

El meu Déu és bo a la cuina,
Fa bona carn de pa i peixos
Alimenta els afamats, serveix el vi
Tothom és benvingut a passar una bona estona
Asseu-te a la seva taula i gaudeix del menjar

Sé que Jesús m'estima
Em diu que t'hauria d'estimar a tu
El meu veí, no la seva esposa
Que no cobegi, robi, mati o menteixi

El meu Déu té moltes regles
El meu Déu va fer la creació
Sis dies de treball, un dia de descans
Féu un jardí, l'omplí amb pomes
Adam i Eva hi caminaren nus
Fins que menjaren aquella única peça de fruita dolenta

He sentit que el teu Déu és més vell,
Buddah, Allah, Krishna
Manifestat amb moltes cares
Adorat arreu del món en llocs llunyans
Suposo que el teu Déu t'estima

Sé que Jesús m'estima
I que el meu Déu és bo i gran i veritable
Però si l'orgull ve abans de la caiguda
Espero que el Déu d'algú ens salvi a tots
Ens salvi a tots
I estimi els pecadors també.

dimecres, de gener 21, 2009

EGB

"Quan sigueu grans i us trobeu pel carrer ja veureu que us farà molta gràcia tornar-vos a veure" deia la nostra professora de quart d'EGB.

El carrer ha estat el Facebook i el punt de trobada el bar Solidarik del carrer Amigó. Va ser impressionant anar baixant poc a poc les escales que duien al nostre lloc reservat del "sant sopar de la infància" i anar desvetllant els rostres actualitzats dels companys de classe després de tants anys. Alguns han canviat, d'altres si fa o no fa segueixen igual, però he pogut constatar que el temps, malgrat les arrugues incipients, ens ha fet bé a tots.

Aquell bala-perduda va fer un "clic" en un moment determinat i ara té una mirada centrada sobre el món, aquella que sempre va ser atenta i amable es presenta amb el seu marit igualment encantador, l'altre va passar una malaltia molt greu i ara se'l veu transformat, descobreixo que tinc nous companys de professió que havien seguit altres camins paral·lels al meu sense tenir-ne ni idea, la femme-fatal segueix igual de fatal, quella altra ja és mamà de fa temps i aquell altre viu a una altra ciutat i llueix un anell de casat que li senta la mar de bé. Què importa si un dia li vas dir una mala paraula o et van prendre les tisores? aquest sopar ha estat un "festí de Babette", lloc de trobada i reconciliació.

Tothom té el seu procés, a voltes aturat, d'altres en plena marxa, però ser-ne testimoni i prendre'n consciència és tot un privilegi.

dissabte, de gener 17, 2009

Un any al despatx

Dissabte al matí, estic al despatx trencant-me el cap i gaudint fent un concurs d'arquitectura i aquests dies ha fet un any que vaig començar a treballar aquí, a Grup Idea, arquitectura corporativa. En un any he vist passar un munt de projectes per les mans; he aprés a manejar-me millor amb l'autocad, el photoshop, el 3Dstudio i altres eines d'expressió gràfica (també a doblegar plànols com si un taller de papiroflèxia!); he vist i patit amb els meus companys de feina els efectes de la crisi; m'ha estat donada una senzilla i progressiva confiança i responsabilitat; amb el temps també he gaudit de les estones de cafés d'esbarjo i conspiració projectual... en definitiva: un any realment molt interessant i enriquidor en molts sentits, feliç de ser un de tants (Fp 2).

Quant de temps aguantaré, m'aguantaran o aguantarà el despatx? No ho sé ni em preocupa perquè, per sort, puc viure la meva tasca des de l'agraïment i sé que tenim prou capacitat per tirar aquesta tasca profesional conjunta endavant.

Per cert, el Roger P. avui es casa!!!! Aquesta també és una de les coses maques del despatx, poder tenir una relació de companys i no de competdors entre nosaltres. Les nostres vides, més o menys velades, no ens són indiferents. Podem assumir i participar de l'alegria dels altres quan fem l'esforç de comunicar-nos i muntar coses, com la trobada familiar per veure la cabalgata dels Reis Mags des dels balcons del despatx (què carai!, cal treure profit del que tenim, no?)

divendres, de gener 09, 2009

L'estudi i l'esponja

Ja fa temps algú em va parlar de les lectures "sapiencials", aquelles que enllaçen la saviesa amb la seva arrel etimològica "sapore", d'on prové també el verb castellà "saborear". Ara, la immediatesa, l'angoixa i la urgència a voltes m'impedeixen prendre'm els estudis amb aquesta actitut. Lògic, de les lectures sapiencials només en passa comptes la vida, allò de "en el atardecer de la vida nos examinarán en el amor" que deia St. Joan de la Creu, mentre que les lectures i coneixements més acadèmics s'avaluen amb un temps determinat en un exàmen.
No sé què passarà el dilluns, dia de l'examen, però em trobo inmers en les mil i una combinacions i sistemes constructius altra vegada com una esponja saturada al mig de l'oceà. Potser encara queden racons deconstructivistes que es negen a deixar-se empapar. Si més no, aquí estic, feliçment resignat i obedient, deixant-me construir, intentant fer de totxanes i cargols una lectura sapiencial. És possible? quan trobo la pau en l'estudi crec que sí.

dilluns, de gener 05, 2009

Pare cerca habitatge pel seu Fill

El Pare truca a la meva porta cercant habitatge pel seu Fill.
"El lloguer és baratet", li vaig dir.
"Jo no vull llogar, vull comprar", em va respondre.
"Uix, no estic segur que vulgui vendre, però pots venir i donar-hi un cop d'ull".
"Em sembla que sí que hi vindré" diu el Pare.
"Potser podria donar-te una o dues habitacions".
"M'agrada. N'agafo les dues. Qui sap, potser t'animis a donar-me més un altre dia. Puc esperar", diu el Pare.
"M'agradaria donar-te més, però és un xic difícil; necessito quelcom d'espai per a mi".
"Ho sé", diu el Pare, "però esperaré. M'agrada això que veig..."
"Hummm... qui sap, potser et podria donar una habitació més. Realment, jo no necessito tant".
"Gràcies", diu el Pare, "La prenc. M'agrada això que veig."
"Voldria donar-te tota la casa, però no n'estic segur".
"Pensa-t'ho bé", diu el Pare. "No et faré pas fora. Casa teva podria ser la meva i el meu Fill pot viure-hi. Fins i tot tindràs més espai del que tenies abans".
"No puc entendre res en absolut".
"Ho sé" diu el Pare, "però no puc parlar-te d'això, cal que ho descobreixis per tu mateix. Tan sols ho entendràs quan li lliuris a Ell tota la casa..."
"És molt perillós això", li vaig dir.
"Sí", em va dir el Pare, "però prova-ho".
"No n'estic segur... ja et diré alguna cosa".
"Puc esperar", diu el Pare, "m'agrada això que veig".

(gràcies Àlvar per passar-me aquest text, és genial i certament diu molt sobre el fer de Déu)

divendres, de gener 02, 2009

Has vist la pluja?

Aprofitant que va plovent sobre la ciutat i que em va encantar la versió de la cançó "Have you ever seen the rain?" (de la Creedence Clearwater Revival) que la Ivette Nadal va fer la Marató de TV3 us passo la cançó original subtitulada al castellà i el prega_rock corresponent. (dedicada a la boira de ponent)