diumenge, de juny 28, 2009

Lletres cacofòniques

Diuen que l'Ernesto Sábato, si no estava content d'una de les seves obres, la cremava. No m'estranya doncs que la persona que em va donar a conéixer l'escriptor argentí amb prou feines hagi publicat alguna cosa al llarg de la seva vida tot i ser un intel·lectual de cap a peus. Tampoc m'estranya que diguin d'ell que els seus llibres són les persones que tracta i ajuda.

Va haver-hi un temps en que creia que, com a estudiant i aprenent de intel·lectual, la meva feina era escriure, escriure molt. Seguir el consell de la Simone Weil d'escriure cada dia i esforçar-me en el llenguatge i en l'art de comunicar una idea. Ser un obrer de la paraula. Tenia en ment que una persona d'estudis ha d'escriure, ha de publicar.

Ara però dubto de tot això. Costa molt obligar-me a escriure des de la pura gratuïtat, sense tasca, sense una pastanaga pastoral al davant o interés de fer-ho públic al darrera. Escriure des del secret, com qui amaga a una mà l'obra que fa l'altra, és molt complicat i demana molta fe. Per això també dubto d'aquells que s'atreveixen a parlar de tot perquè "Ai d'aquells qui callen sobre Vós, perquè en llur loqüacitat són muts" (St Agustí, Confessions). Em costa entendre que un monjo pugui parlar d'espiritualitat, màrketing, depressió, psicologia o cristologia i tregui llibres cada dos per tres. També em costa entendre que un filòsof pugui parlar de tot i aparèixer a tot arreu. Bé, no costa tant d'entendre: ha de mantenir una familia, oi? si més no, aquest és el seu deure i no deixa de ser lloable treballar i donar-se a la societat des del que hom és, des de la pròpia professió.

Pel que fa a la teologia, quan es parla molt sobre Déu i poc amb Déu és que alguna cosa no va bé. És el gran perill dels qui hem volgut donar raons de la nostra esperança. Pot acabar resultant una cacofonia que mai arriba a terme. Potser més val seguir l'exemple de la persona que us indicava al principi.

dilluns, de juny 08, 2009

IDEAblog

Després d'estar-hi treballant algunes estones ja està visible el blog del despatx que us havia anunciat (aquí): IDEAblog, un espai dedicat a l'arquitectura corporativa i, per extensió, a la feina i el qüotidià del despatx. Encara queda molt per fer, especialment cercar una comunicació multiudireccional i cercar l'efecte del "numero Bacon" (allò de que en 6 passes de coneixença pots arribar a contactar amb qui sigui), però citant la frase d'en Lluís Llach que ha fet famosa el pseudo-Pep Guardiola de crackòvia "tot està per fer i tot és possible"!.

diumenge, de juny 07, 2009

qdem?

"Hola, quan quedem?" em va preguntar després d'uns mesos sense veure'ns. Vam quedar i jo m'anava preguntant què voldria i quin era el motiu per veure'ns, si em demanaria alguna relacionada amb la feina o cercava una orella amiga on abocar quelcom personal... tot va ser més senzill: quedar i parlar de les nostres coses. No som tan importants, gràcies a Déu. Només quedar, només obrir-se per saber de l'altre, gratuïtament, sense res a canvi. Ho he dit mil cops en aquest bloc, repetint fins a la sacietat una idea de la Simone Weil: Atenció és obertura, atenció és pregària. ("A la espera de Dios", Simoine Weil, Edit. Trotta)