dimarts, de juny 29, 2010

"Jenseits" (més enllà, al viaducte)

Què és un viaducte? Certament un lloc de pas, d’entrada i sortida, un de tants no-llocs de l’anonimat actual que l’ús quotidià acaba convertint en un krono-topos, és a dir, un lloc de referència vital. Aprofitant la forta metàfora que inspira aquesta construcció, arrelada en la concepció de l’homo-viator (entendre l’home i, per extensió, el creient, com a camí, procés i pelegrinatge), l’església de Zúric ha trobat un racó en uns dels arcs dels viaductes de la ciutat a partir del qual ha desenvolupat el projecte “Jenseits” (Més enllà), un espai de trobada al servei dels joves. Aquest projecte ens indica que entendre i interpretar creativa i simbòlicament la ciutat dóna noves oportunitats per a l’acció pastoral. Podeu mirar el vídeo i la traducció de l’alemany que ens ha facilitat la Rosa M.S. des de Bayreuth al bloc de "Betel. Arquitectura, art i religió".

dilluns, de juny 21, 2010

Una d'escolans

Un antic company de la teologia m'ha demanat que li faci uns dibuixets per una trobada d'escolans tipus les "vinyetes dominicals". M'ha fet gràcia tornar a fer dibuixos ràpids, més encara recordant els temps aquells en que jo també era un" escolà-rataplà-menja-rates-per-sopar", i ho era de cap a peus i amb un domini de l'incensari envejable (bé, també vaig fer alguna destrossa...). Us deixo amb un dels gargots que li he passat.

Reforma de la llibreria Claret

Un dels objectius d'aquest bloc és oferir exemples de bones pràctiques de l'arquitectura en els edificis d'àmbit religiós. Tot i no ser pròpiament un espai sagrat i estar subjecta a la llei de la oferta i la demanda, una llibreria no deixa de ser un petit temple de la cultura i el pensament, més encara quan es tracta d'una llibreria especialitzada en l'àmbit religiós. Presentem aquí, breument, la reforma de la Llibreria Claret. (seguir llegint)

dissabte, de juny 19, 2010

El CO La Salut Alta estrena bloc

L'Anna Santiago, que ja va iniciar-se en el món blogger a rel de la seva estada a l'Equador amb el seu espai "Que tinguem sort", m'ha fet saber que en el seu nou lloc de treball han iniciat un projecte de comunicació on-line a través del bloc de la Fundació Privada Salut Alta.

Es tracta d'un bloc força ben pensat on es dónen a conéixer les múltiples activitats que es desenvolupen al Centre Obert La Salut Alta, vinculat a la Capella de Sant Joan Baptista de Badalona (depenent de Parròquia de la Mare de Déu de la Salut i confiada a la Companyia de Jesús). Donant un cop d'ull per la seva
història sorprén l'atenció al barri i la tasca ben feta que realitzen. En pocs anys han aconseguit detectar les necessitats dels infants del barri, donar-hi resposta, cercar complicitats i crear una estructura reconeguda com a Centre Obert, fet que els ha portat a comunicar les plantes baixes dels edificis de l'entorn en una operació de reforma ràpida i ben programada, a part de crear un equip de professionals i voluntaris d'un volum considerable.

En definitiva és una iniciativa social que mereix ser re-coneguda (de fet, va rebre el Premi de la Fundació Lluís Carulla fa uns quatre anys).

dimecres, de juny 16, 2010

"Forma i Esperit", projecte d'estudi becat per la Fundació Joan Maragall

Ahir em va ser comunicat oficialment que la Fundació Joan Maragall m'ha concedit una beca d'estudi per a relitzar el treball "Forma i Esperit. Interaccions entre el pensament arquitectònic i teològic", que realitzaré dins del marc dels estudis de la llicència en teologia a l'Institut de Teologia Fonamental si tot segueix el ritme previst. Aquesta beca serà publicitada durant l'acte d'inauguració acadèmica del proper curs 2010-2011 de la FJM que es farà el 7 d'Octubre, juntament amb la presentació de l'altra persona becada, l'Anna Punsoda Ricart, que ha presentat un projecte de treball sobre "El pensament polític de Joan Maragall".

El que es presentava com un projecte poc a poc va agafant cos i aquest vertígen encarnatori provoca el doble sentiment d'alegria, per la confiança, i alhora de responsabilitat. He trucat a la porta, m'han obert i em conviden a seure amb ells (Ap 3, 20), ara he d'entrar-hi i això demana compromís i esforç. D'entrada hauré de perfilar millor l'objecte d'estudi perquè cal ser realista i veure què es pot fer en un any sense perdre's en l'intent. Alhora, espero que aquesta oportunitat pugui ser acompanyada per vosaltres a partir del bloc "Betel. Arquitectura, art i religió", on aniré publicant notes sobre aquest estudi com un Hansel i Gretel que va deixant caramels per seguir el fil d'un discurs que encara no sé exactament cap on em durà tot i que espero, però, que pugui ser d'utilitat a la finalitat que es proposa la FJM.

dilluns, de juny 14, 2010

La pelu... fer un reset està molt bé!

A vegades cal fer un "reset" amb tots els remordiments i els mals rollos que un va acumulant... això és el que he volgut expressar amb el prega-rock de "La pelu", del grup "pepet i marieta". Us deixo amb el video.

dijous, de juny 10, 2010

Concurs de idees per l'Església de la Pietat de Vic

Tot i que ja fa un parell d’anys de la convocatòria i la resolució del “Concurs d’idees per l’adaptació del conjunt de la nau central de l’Església de la Pietat a nous usos per la ciutat de Vic”, crec interessant fer una mirada retrospectiva sobre aquesta iniciativa perquè considero que té aspectes que poden ser referents de cara a d’altres parròquies i temples en situacions similars.

L’Església de la Pietat presentava problemes estructurals i calia una reforma. La Parròquia amb el suport del Bisbat, va fer front a les despeses de la consolidació de l’església així com l’adecentament com a lloc pel culte l’espai –templet dels Sants Màrtirs-.

Un cop acabat aquest procés l’espai de la nau central és va fer servir per a diferents actes culturals i religiosos, veient el procés que seguia, la comissió de Cultura de la parròquia , amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic i la Delegació d’Osona del COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya), va presentar un Concurs d’Idees per la nau central del temple. El concurs va tenir ressò en els mitjans de comunicació i s’hi varen presentar 57 propostes. Aquest volum de idees hauria estat impossible d’assolir per adjudicació directa a un despatx i es va poder contemplar en una exposició de tots els treballs que es va fer posteriorment a la seu del COAC a Vic (podeu veure totes les propostes premiades aquí
). En resum, convocar un concurs de idees és, malauradament, una forma poc habitual de resoldre problemes comuns d’espais eclesials que poden oferir més servei a la societat civil sense perdre’n el seu ús principal. (llegir més a catalunyareligio.cat)

diumenge, de juny 06, 2010

Arquitectura religiosa a la Universitat de Barcelona

Els propers dies 5 i 7 de Juliol he estat convidat a participar a les taules rodones «L’expressió artística del fet religiós: la religió en les arts» i «Arquitectura i espai sagrat: la representació de l’espai sagrat en la societat actual», respectivament, dins del curs d’estiu de la UB «Simbologia religiosa a l’art i la cultura» que coordina el Sr. Francesc Grané i Terradas, professor associat de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL i director del Centre Edith Stein.

Segons diu la presentació del curs: “La simbologia religiosa és present, de manera molt destacada, en el patrimoni artístic i cultural europeu. En els darrers anys, però, s’ha produït una desvinculació cada cop més gran entre aquest llegat i el seu origen sagrat, argumentant una significació no religiosa que, en molts casos, s’ha consolidat. (...) Aquest curs té per objectiu estudiar l’origen dels símbols artístics i culturals com a expressió d’un conjunt de vivències vinculades al cristianisme.”

Aquesta qüestió, que ja han tractat publicacions prou conegudes com “Hem perdut l’oremus”, de Salvador Alsius, o “Diccionari de símbols cristians”, de Mn. Lluís Maria Vericat, és un tema present en el debat actual, especialment pel que fa a l’ensenyament de la Història de l’Art i de l’enfoc cultural de l’assignatura de Religió a les escoles. Vagi per endavant, doncs, la meva felicitació als qui han fet possible aquest curs, tot i que no deixo de preguntar-me si, de cara al futur, aquest serà un tema al que els estudiants opcionalment hauran de recórrer només en la seva etapa universitària. De confirmar-se aquesta hipòtesi es constataria l’empobriment del nivell general de la cultura, però entre el “res” i “l’alguna cosa” sempre prefereixo la darrera, per això està molt bé que s’ofereixi aquest curs d’estiu.

Des del camp de l’arquitectura recomano la lectura de “La idea de ciudad” de Joseph Rykwert, del qual Eugenio Trias va fer-ne un resum genial a l’article “Sol de invierno” el passat Nadal. En aquesta obra es reivindica el mateix que preten desvetllar el curs “Simbologia religiosa a l’art i la cultura”: les arrels metafísiques de la comunitat humana que ha quedat desdibuxada pel trencament de tot límit que es va donar amb la modernitat. Intento explicar-me: Des de que Nietzsche va esborrar la línia de l’horitzó, els homes hem perdut la referència del transcendent en la nostra cultura i, amb ella, hem anat esborrant també els límits de les antigues muralles de les ciutats, dels camins i, fins i tot, dels límits horaris. La ciutat, a imatge i semblança de les nostres vides, es presenta ara com l’urbanisme “sprawl”, desparramada i dispersa com tan bé va mostrar la pel·lícula “American Beauty”. Així, la ciutat de la sobremodernitat es caracteritza per la alienació esquizofrènica de l’home en un món sempre en marxa (on-line) i en xarxa, on ja no es viu en un “krono-topos” sinó en un doble espai constantment a cavall entre l’actual i el virtual, aquesta mena de “u-topos” descrit per Marc Augé a “Los no lugares. Espacios del anonimato”.

Què és doncs la ciutat segons Joseph Rykwert? La ciutat és la sol·lució a una malaltia humana que és la necessitat de significat, un lloc on poder afirmar-se, un krono-topos habitable:

“Resulta difícil imaginar una situación en la que el orden formal del universo pudiera ser reducido a un diagrama de dos coordenadas que se cortaban en un plano. Pero ésto fué lo que ocurrió exactamente en la antigüedad. El romano (...) podía deletrear en sus instituciones cívicas la totalidad del universo y su significado, de forma que se encontraba perfectamente situado en él.

Nosotros hemos perdido todas las hermosas certezas acerca de la forma en que funciona el Universo y ni siquiera sabemos si está en expansión o se contrae, si fué producido por una catástrofe o si se renueva constantemente. Esto no nos exime de buscar algún fundamento para la certeza de nuestros esfuerzos por dar forma al entorno humano. No es ya verosímil que encontremos este fundamento en el mundo que los entendidos en cosmología están remodelando contínuamente a nuestro alrededor. Esto nos obligará a buscarle sentido dentro de nosotros mismos, en la constitución, en la estructura, de la persona humana. (“La idea de ciudad” de Joseph Rykwert. Edicions Sígueme. Salamanca 2002)