dilluns, d’octubre 31, 2011

Reforma del cancell de Santa Maria del Pi (2)


(Segueix l'article anterior aquí)

Identificació dels requeriments de l’actual espai del cancell.

Requeriments funcionals:
La visió de la nau principal des de l’exterior es veu obstaculitzada per una fusteria excessiva i per un envidrament en males condicions de manteniment.
Hi ha un excés de protagonisme dels suports informatius que dificulten la visió de la nau principal i confonen a l’usuari.
L’actual il·luminació no significa l’espai arquitectònic del cancell. Els focus actuals enlluernen i resulten poc adients per un espai que ha de convidar a entrar en un espai d’alt pes cultural i de pregària.
L’actual quiosc es llegeix com una arquitectura estranya i aliena, no integrada, dins l’espai del cancell.
L’actual disposició de la persona que ha de controlar l’accés a la nau principal està situada al costat contrari i no té visibilitat.

Requeriments simbòlics:
L’actual envidrament no comunica el misteri que acull i celebra la comunitat parroquial.
L’actual espai del cancell no es proposa ni es llegeix com un espai pedagògic dels sagraments de la iniciació cristiana, ni dels misteris que l’espai de l’església acull i celebra.
Els Gegants del Pi no són visibles i resten amagats en un antic cancell que tampoc s’identifica com a tal.
Cal revaloritzar la figura de Sant Josep Oriol, inexistent en l’actual espai del cancell.
La Capella Baptismal resta amagada per l’armari dels Gegants del Pi i té poc protagonisme. A més a més, la capsa de la instal·lació elèctrica és visible i d’accés al públic.

Proposta de millora de l’espai del cancell de l’Església de Santa Maria del Pi.
Seguint els requeriments apuntats en l’apartat anterior, les propostes de millora contemplades es focalitzen en els següents apartats. (seguir llegint)

divendres, d’octubre 28, 2011

Teixint la pau



Aquest any m'han demanat a veure si podia fer un dibuix per la celebració de "La llum de la pau de Betlem", que organitzen des dels Minyons escoltes i Guies de Catalunya, on participen altres entitats d'educació en el lleure de caire confessional (Maristes, La Salle, MCEC, etc). M'he ajustat força al que m'havien demanat però li he volgut donar una connotació religios en l'actitud del nen, que està agenollat i "ofereix" la llana a l'àvia que està teixint una bufanda de la pau (el lema és "teixint la pau"). El dibuix original (sense el retoc que han fet per la composició del cartell) apareixerà publicat al proper Foc Nou de Desembre.

dimarts, d’octubre 25, 2011

Reforma del cancell de Santa Maria del Pi (1)


Després d’una llarga temporada d’estudi i treball estic a punt de començar les obres de reforma del cancell de Santa Maria del Pi, que he projectat conjuntament amb els meus companys del despatx T113, la M. Viladot i en G. Giacalone, dels quals us en vaig parlar en el seu projecte per la Capella de Pentacosta del Casal Loiola, i amb els quals comparteixo el interès per l’arquitectura religiosa. Ara per ara, el projecte s’està tramitant a l’Ajuntament de Barcelona i ja ha passat satisfactòriament per la comissió de patrimoni, fet que mou a pensar en la seva prompta materialització.

Actuar sota la rosassa de la Basílica de Santa Maria del Pi és tota una responsabilitat i aquesta ens ha mogut a fer un estudi històric de l’espai subjecte a la intervenció (imatge de l'esquerra: vista de l'espai del cancell cap al 1920). L’espai de l’actual cancell està situat al darrer tram de la creueria, sota el cor, una volta de finals del s.XVIII – principis del s.XIX. En l’actualitat aquest espai serveix per distingir, espaialment, l’ús sagrat de la nau principal i de la Capella de la Puríssima Sang respecte l’espai informatiu de venda, de caràcter secular i, temporalment, entre el caràcter d’ús quotidià dels sagraments de l’eucaristia i la penitència a la Capella de la Puríssima Sang respecte l’ús de les celebracions eucarístiques dominicals a la nau principal. Aquesta darrera distinció no priva l’accés ocasional a la nau principal de caràcter devocional a les diferents advocacions marianes i dels sants que hi ha disposats en les capelles laterals - especialment la tomba i la Capella deSant Josep Oriol que en l’actualitat, paradoxalment, es troben en dues capelles laterals diferents -, tot i que la visita al santíssim sagrament es prioritza a la Capella de la Puríssima Sang. (seguir llegint)

Filòsofs de la sospita

Aquesta setmana he començat a explicar els filòsofs de la sospita a la classe de religió (Feuerbach, Marx, Freud, Nietzsche). Després d'explicar Feuerbach vaig preguntar als nois si estaven d'acord amb Feuerbach, és a dir, que Déu és una invenció humana i, per sorpresa meva, un 90% de la classe hi estava d'acord. Això m'ha donat que pensar. Els filòsofs de la sospita ja estan plenament integrats dins l'imaginari col·lectiu, han estat assumits institucionalment (només cal veure quins filòsofs entren a les proves d'accés a la univeristat). El veritable filòsof de la sospita d'avui és el creient, per això explicaré a Pascal, Kierkegaard o Simone Weil a classe i, si a algun laïcista no li agrada... que s'hi posi fulles.

dijous, d’octubre 20, 2011

CatalunyaReligió obre una versió en castellà ;)


Ara fa dos anys, quan va néixer CatalunyaReligió.cat, vam expressar la nostra voluntat de contribuir que el fet religiós estigui present en el debat públic. Preteníem que aquesta iniciativa ajudés a visualitzar la rellevància del cristianisme i de les altres confessions religioses en el si de la societat catalana, democràtica i plural. Afirmàvem ben clarament que aquesta eina s’inseria en el desig de sumar i no de restar.
Ara, fem un nou pas més en aquesta línia de sumar, tot cercant la complicitat de més persones i institucions religioses. Des del primer moment vam tenir clar que calia traspassar les fronteres del nostre país i adreçar-nos a tots aquells que tenen el castellà com a llengua pròpia, tant a l’Estat espanyol com a Amèrica Llatina. Aquesta decisió estratègica, meditada i preparada des de fa temps, es convertirà en una realitat la setmana vinent.
CatalunyaReligió.cat, com ha fet al llarg d’aquests dos anys, continuarà oferint la seva aportació positiva al diàleg, la convivència i la comunió. Continuarem parlant des de Catalunya sobre el fet religiós, oberts a Europa i al món.
Però ara ho farem també en una llengua germana, el castellà. D’aquesta manera estem convençuts que se’ns coneixerà amb més profunditat i objectivitat. Ampliem les nostres perspectives, els nostres horitzons, amb el mateix capteniment que ens va animar a vertebrar aquesta iniciativa.
Sabem que podem comptar amb el vostre suport en aquesta nova aventura que pretén, per damunt de tot, continuar sumant.
Josep Maria Carbonell / Ignasi Garcia i Clavel
Copresidents del Consell Editorial

divendres, d’octubre 14, 2011

Deia un antic professor d’antropologia que “el paper ho aguanta tot”, en el sentit que es pot dir qualsevol rucada en un full en blanc i aquest no protestarà. Ara bé, el paper ho pot aguantar tot, però no només per allò que hom pot escriure-hi sinó com elementestructural d’una construcció, si més no, així ho està demostrant l’arquitecte japonésShigeru Ban, que s’ha anat especialitzant en construccions efímeres de cartró, ja a partir de finals dels anys vuitanta, especialment per la construcció d’habitatges minimalistes en el disseny i en el seu cost per casos d’emergència (llegir article a la premsa).

El 17 de gener de 1995 un terratrèmol va afectar la ciutat de Kobe i l’arquitecte japonès va dissenyar una petita església provisional, desmuntada i reciclada ja el 2005, amb materials de cartró donats per diverses empreses que es va construir en tan sols cinc setmanes amb l’ajuda de la mateixa comunitat, 160 voluntaris de la comunitat vietnamita, a semblança de tantes esglésies d’urgència de la postguerra europea. L’església consta d’un volum paral·lelepípede de 10 x 15m tancat per unes plaques transparents de policarbonat a mode de mur cortina. Dins d’aquest cub, s’hi disposen 58 tubs estructurals de cartró (de 325mm de diàmetre, 14,8mm de gruix i 5m d’alçada) en forma el·líptica, deixant un espai de nàrtex entre el tancament exterior i l’interior del recinte de l’assemblea. (seguir llegint)

l'ISCREB endins

Ser professor de l'ISCREB (Institut Superior de Cièncis Religioses de Barcelona) està sent per a mi una experiència molt gratificant. De moment em van demanar substituir en Toni Torrelles, un germà marista excepcional (fundador de Kairoi i darrerament membre del grup "3ambtu" fins la seva marxa a París), a l'assignatura "Recursos per l'animació Bíblica". Les classes estan sent molt gratificants, tant pel contingut, que m'ha permés descobrir llibres com "El libro que me lee", com per la relació entre els membres de l'assignatura. Com a treball final de l'assignatura estem dissenyant una pàgina webquest adreçada als polítics basada en el llibre dels Proverbis i la figura del rei Salomó, està sent molt interessant.


Ahir vaig poder anar a l'acte inaugural del curs i, posteriorment, al sopar de professors. Va ser una molt bona manera de crear unió d'ànims entre els que hem estat convidats a participar en aquesta tasca evangelitzadora. L'Iscreb segueix sent una molt bona aposta de l'Església a Catalunya.

dilluns, d’octubre 03, 2011

29.760


“Cada casa s’hauria de convertir en una vivenda dedicada a tu, Déu meu. I et prometo que cercaré per tu llar i recer en tantes cases com em sigui possible, Senyor”. (Etty Hillesum)

29.760 són les paraules que he emprat per realitzar el treball “Cartes edificants. Reflexions entorn l’arquitectura religiosa contemporània” que promptament presentaré a la Fundació Joan Maragall, la qual ha becat aquest estudi. Vagi doncs per endavant el meu agraïment perquè sense ells no segurament no m’hauria animat a escriure-ho. La beca ha estat el suport i la confiança que necessitava, juntament amb l’imperatiu de lliurar un treball amb cara i ulls en una data determinada. (seguir llegint)