dijous, d’octubre 31, 2013

Dibuixant la santedat jesuítica

Tot i que ja no faig noves “vinyetes dominicals” (pregaria.cat) ni nous “Faunes Parroquials” (Foc Nou), de tant en tant em demanen alguns dibuixos pastorals “gratis et amorem”. Aquesta vegada ha estat dibuixar una vinyeta amb sants i beats de la Companyia de Jesús per una pàgina web vocacional (sj:ser jesuita). He tirat del llibret del P. Ribalta sobre sants i beats de la SJ i ... aquí ho teniu!. He intentat que hi hagués representació de diferents continents, edats i estaments. 


De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Francesc Borja (i la calavera... “no serviré a senyor que es pugui morir”), Pere Claver (“esclau dels esclaus negres”), Alfonso Rodríguez (màrtir a les missions americanes), Pau Miki (màrtir del Japó), Alberto Hurtado (amb la casa de “El hogar de Cristo”), Francesc Xavier (i el cranc amb la creu de la llegenda), Claudi de la Colombiére (i la devoció al Sagrat Cor), Jesús (amb la samarreta esponsoritzada per “Abba” i l’Esperit al costat), Ignasi de Loiola (amb el llibre dels EE.EE. i el lema de la SJ, “Ad Maiorem Dei Gloriam”), Estanislau de Kotska (amb la motxilla indicant el peregrinatge que va fer a Roma per entrar a la SJ) i l’hermano Gárate (porter de Deusto).

dilluns, d’octubre 28, 2013

Quina festassa! La gratuïtat com motor de l’espai religiós.

El passat dijous a les 20:00 hores l’Atri del beat Jocund, annex a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, estava ple a vessar. Inauguràvem les obres de reforma de l’interior del temple i també la col·locació de les despulles del Beat Jocund en una de les capelles laterals. La celebració va comptar amb una nodrida presència presbiteral tarraconense-reusenca encapçalada per l’Arquebisbe de Tarragona, Mns. Pujol i el rector de la parròquia, Mn. Pere Dalmau. Els membres del despatx hi vam anar tots en clau familiar, criatures incloses, i ens vam retrobar amb els altres col·laboradors que han fet possible el projecte, especialment el fuster (Josep Maria Cogul) i el pintor del retaule (Josep Minguell).


Després dels discursos inicials a l’atri vam passar en processó a l’interior del temple. La feligresia estava realment entusiasmada... “Oh, què maco!”, “A veure com ho han deixat?”, “Caram!, quin canvi!”... El temple es va empetitir per moments i estava a rebentar, amb ocupació total, fins i tots a les capelles laterals on ens vam refugiar. Què dir de la litúrgia? Impecable! Amb en Mn. Serra a per totes emmarcat per un retaule imponent però també amb la mesura escaient, tot restant a l’espera que s’hi disposin les pintures que ja estan en procés i que arribaran, si tot va bé, abans de Nadal. Mentrestant ja es poden veure a escala petita en el plafó de presentació que es va deixar al temple. Sí, va ser una festassa que va tenir continuació en el sopar dels soterranis parroquials. A vegades cal l’empenta de mossens com en Pere Dalmau, que viu allà mateix i ha anat supervisant amb cel totes les obres, per donar passes significatives com aquesta. (totes les fotografies aquí)

(seguir llegint)

dijous, d’octubre 24, 2013

Retrobar els 5 talents.

“El qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més”. (Mt 25,16)
 
“… Estem en temps d’acció, temps en què hem de fer fructificar els dons de Déu, no per nosaltres mateixos sinó per Ell, per l’Església, pels altres…” (Papa Francesc)
 
El passat dimarts vam tenir una trobada entre els membres del despatx T113i la Montse Roset, creadora de l’empresa “5talents”. Uns i altres compartim una mateixa vocació de servei professional a l’Església des de diferents àmbits que poden resultar complementaris. Des de 5talents s’ofereix la gestió pastoral d’espais disponibles i infrautilitzats de l’església (rectories, temples, convents, etc) de forma pastoralment rendible i també econòmicament viable. Des de T113 oferim l’estimació patrimonial i els costos de béns immobles, així com el disseny i el seguiment del projecte arquitectònic de principi a fi, incloent també aspectes com l’eficiència energètica.
 
(A la fotografia: Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot, Eloi Aran i Montse Roset al despatx) Seguir llegint.

dimecres, d’octubre 16, 2013

Marc Vilarassau sj. AMDG 4ever!

Avui a primera hora de classe he posat la pel·lícula que tant t’agradava, “De dioses y hombres”. La mateixa pel·lícula que tu comentaves en el teu testimoniatge d’acompanyament en el dol i la malaltia. Què els diré als alumnes aquest any quan els passi  el teu llegat audiovisual i em preguntin “Com està el teu amic?” i hauré de respondre “Ja no hi és, va morir aquest octubre passat...” i hauré d’aguantar-me les llàgrimes com sempre m’he hagut d’aguantar quan he passat el teu testimoni.

Aquests dies s’ha parlat molts dels màrtirs, els de la guerra civil, però algú recordava que “màrtir” vol dir, precisament, “testimoni” (Torralba) i el teu “martiri” ha estat gran, així ho mostren les activitats que duies a terme a Lleida, les vocacions que et són deutores o la infinitat de tasques “cyberpastorals” com el blog de les teves homilies. Vas anar donant-te i morint en tot el que feies, acomplint aquella cançó que tant ens agrada de “Gastar la vida” (Lluís Espinal). Relacionat amb el blog, una de les moltes coses per donar-te gràcies va ser prestar-te a corregir les homilies que van fer els alumnes de l’ISCREB per l’assignatura de “Animació Bíblica”.

Sé que no et va sentar bé la meva sortida de la Companyia de Jesús, procés del qual vas estar al corrent des dels inicis, però això no et va privar d’acollir-me sempre i de seguir conspirant plegats, o bé de co-presidir el meu casament a l’església que tant ens agrada del Col·legi Claver, obra de l’altre company jesuïta i arquitecte Enric Comas. L’arquitectura, la pastoral i la comunicació de l’Evangeli ens van seguir unint, com aquell dia de les vacances de Nadal en el que vàrem estar parlant d’arquitectura religiosa pel treball de la beca de la FJM o la restauració de l’ermita de Sant Josep pel Magis l’estiu del 2011 (a la fotografia).

Finalment ha esdevingut el que tots temíem i que no volíem veure després de veure’t bé aquest estiu. Ara ja estàs a la Casa del Pare. Reposa en pau, missioner!

Marc Vilarassau, gràcies per tot i prega per nosaltres. AMDG 4ever!

PS: Ja són les 20:30 del vespre i el dia ha anat seguint el seu curs. Alguns companys de l'escola m'han preguntat per tu, per si et coneixia.... Bé, d'aquí a uns moments començo una xerrada sobre "Fe i art. L'espai de la fe: arquitectura, art i religió" a la parròquia de Sant Esteve, a Granollers. Tu també podries haver donat aquesta xerrada perfectament. Com tantes altres vegades, cada cop que mor un jesuïta es mor una figura irremplaçable, Aquí està la gràcia de la Companyia de Jesús. Així i tot intentaré fer-ho el millor possible. Aquesta va per tu Marc!

PSS: Si voleu llegir alguna cosa seva... "He tingut un somni"

divendres, d’octubre 11, 2013

Inaugurem la reforma de Sant Joan Baptista. T’ho perdràs?

“Aneu al bosc, porteu fusta i reconstruïu el temple. Jo m'hi complauré i en seré glorificat. Us ho dic jo, el Senyor.” (Ag 8,1)
 
El proper dijous vint-i-quatre d’octubre, a les 20:00h, tindrà lloc lainauguració de les obres de reforma del temple parroquial de Sant Joan Baptista de Reus, juntament amb l’Eucaristia d’Acció de Gràcies per la beatificació de Mn. Jocund Bonet i Mercadé, el gran promotor de la primera construcció del temple (Cal notar que l’arquitecte del projecte original, el reusenc Pere Caselles i Tarrats, també va patir el martiri i, crec, mereixeria un cert reconeixement eclesial dins del temple).
 
Us recomanem la vostra assistència perquè la transformació ha estat realment notable. No fa ni un any que vaig rebre la trucada de Mn. Dalmau convidant-me a visitar el temple (recordo que era la festivitat de la Presentació de Maria al temple) i ja el tenim reformat, calefactat i amb les pintures del retaule encarregades i definides pel pintorJosep Minguell, amb qui també estem estudiant la possibilitat de pintar tot el mur de formigó del presbiteri (el conegut popularment com “el mur de les lamentacions”). (seguir llegint)