dimecres, de novembre 27, 2013

Dibuixant la santedat jesuítica 2: Pignatelli i Berchmans

Avui és St. Joan Berchmans sj i ha aparegut ja el nou dibuix del santoral de la Companyia de Jesús que estic il·lustrant per la pàgina vocacional "serjesuita". Amb aquest ja en porto tres, el de presentació, el del Pignatelli i el Berchmans. D'aquests dos darrers m'agrada recordar dues coses. 

De Pignatelli encara recordo la còmica situació d'aquelles relíquies que es guardaven en un racó d'un armari i de com un jesuïta del Centro Pignatelli es va haver d'enfilar a una cadira per ensenyar-ho a un grup de devots novicis. Per sort avui en dia ja estan exposades a l'Església del mateix centre, a Saragossa. En aquell debat sobre on col·locar les relíquies del sant, un dels membres del noviciat es queixava dient: "¡Ya verías si fueran los calzoncillos de Ellacuría como los tendrían en una vitrina!"... jejeje.... sants records!

De Joan Berchmans em quedo amb la frase que no apareix a la pàgina web (i és una llàstima perquè és real com la vida mateixa... potser no és massa engrescadora per plantejar la vocació?), aquella de "Vida comunitaria, màxima penitència". Per això he posat un marc amb una representació d'un grup de gent en la vinyeta. Altres elements del dibuix: el rellotge per marcar el lliurament en el quotidià, les regles i la creu (representació tradicional del sant), els lliris damunt la taula (indicant puresa de la seva vida i indicant una mort prematura, com el cas de St Estanislau Kotska i Lluís Gonzaga, que juntament amb Berchmans són els models presentats a la joventut pels sj's) i la Mare de Déu perquè Berchmans va fer vot de defensar sempre el dogma de la Inmaculada Concepció.



divendres, de novembre 22, 2013

Aletheia. Reil·luminar per descobrir l’espai de la fe.

Com ja va fer esment aquest portal, el passat dimecres dia 6 de novembre va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Tenen ulls i no hi veuen” a l’Espai Von Balthasar (notícia), dins del Festival MultiArt, que clourà el proper dia dimarts dia 3 de desembre amb el concert de “Raül Benéitez i els encordats” a les 19:30 al mateix local del CCU (C/ Villarroel 81, baixos)undefined 
Des de la coordinació de l’esdeveniment es va convidar al despatx d’arquitectura T113(A la fotografia: Eloi Aran, Marona Viladot i Giuseppe Giacalone) a participar-hi, proposta que vam acceptar tot i la inicial estranyesa que suposa la presència del món tècnic en un acte d’aquestes característiques. La nostra aportació es va plasmar en un plafó titulat “Aletheia. Reil·luminar per descobrir l’espai de la fe”, que condensa imatges de diferents obres realitzades en aquests darrers anys relacionades amb el tema proposat (el podeu mirar en el pdf adjunt). No puc afirmar de forma rotunda que siguin exemplars (tot i que vam rebre la felicitació d’unes feligreses de la Basílica de Santa Maria del Pi, on vam fer la reforma del cancell d’entrada), però sempre tenen el valor de ser obres construïdes. Us copio a sota el text del plafó tot convidant-vos visitar-lo abans de la clausura.(seguir llegint)

diumenge, de novembre 17, 2013

CIARC-Sevilla. Primeres Impressions.

Ja hem deixat la assolellada, barroca i coqueta Sevilla per aterrar a la nostra humida Galilea catalana i, amb ella, entomar els compromisos del quotidià. Són moltes les coses a explicar i les reflexions que em ballen pel cap, però m’agradaria esbossar unes primeres impressions del que ha estat aquest “III Congreso de Arquitectura Religiosa Contemporánea” (CIARC) a Sevilla. Abans que res val a dir que l’organització, l’acollida i la qualitat del III CIARC han estat molt reeixides. Des d’aquí la primera cosa que cal fer és felicitar als seus organitzadors, especialment l’Esteban Fernández Cobián i Pablo Millán.
 
Comentava la Magda Mària (UPC) que el nivell del congrés era molt alt. Crec que té raó, i no pas pel que va ser la humil aportació de la meva persona en una de les comunicacions i del despatx T113 en un dels plafons (per cert, força ben valorat). Més que a través de ponències, la reflexió es va anar desgranant a partir de les aportacions de les múltiples comunicacions. Tots teníem ganes de xerrar més, però es va fer un esforç general per la contenció temporal. Això ha estat un encert perquè ha procurat una riquesa notable de procedències i punts de vista.
 
El lema del congrés era “Arquitectura y evangelización: Más allá del edificio sacro”. En petit comitè, l’Esteban em va confessar que aquest blog el va ajudar a escollir el tema, cosa que em fa feliç pel reconeixement que comporta. Ara bé, hem aconseguit el propòsit que pretenia el congrés? Crec que ens hem quedat a mitges. Comentava José Ramón Alonso Pereira (A Coruña) que, de fet, el títol del congrés hauria d’haver estat al revés “Evangelización y arquitectura: el edificio sacro y más allá” perquè vam caure amb molta facilitat en el de sempre: la relació entre l’espai sagrat construït i identificat com a tal en relació amb la litúrgia, deixant potser en segon terme el que podria haver aportat el congrés amb més profunditat: una reflexió sobre els espais necessaris per a la nova evangelització.

(Seguir llegint)

dimecres, de novembre 13, 2013

Cap a Sevilla, que falta gent!

En Giusepe i jo ja ho tenim tot a punt per marxar cap a Sevilla aquesta tarda, on ens esperen dues jornades de debat entorn l’arquitectura religiosa contemporània i l’evangelització al “III Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea”. Hi participarem am una comunicació amb el títol “De la arquitectura religiosa utópica a la evangelización en los no-lugares” (de la que ja vaig parlar aquí) i amb un plafó que du per títol “Religados”, una proposta d’espai religiós efímer, portàtil i amb capacitat icònica. Us deixo am la imatge del plafó que presentarem demà al vespre i el text corresponent.
 

 
“Religados. El término “religión” proviene del latín “re-ligare”, que significa crear lazos de comunión. Partiendo del significado etimológico de la palabra y de la llamada de Jesús a sus primeros discípulos (Mt 4,19) proponemos un espacio de culto y oración católicos formalmente reconocible con un gesto contundente inspirado en el “Ichtus” (el pez, símbolo de los primeros cristianos).


Constructivamente se han pensado unos materiales para construir este espacio inspirados en la imagen del pescador: una tarima de madera que hace de base (la barca) y una envolvente multiforme creada por dos capas curvas de red metálica (las redes), soportadas por postes. (seguir llegint)

diumenge, de novembre 03, 2013

Sant Joan Baptista a 360 graus

El Roger Panadés del despatx ha muntat una composició del reformat temple parroquial de St Joan Baptista a 360 graus. Així és com ha quedat el temple! Us convido a visitar-ho aquí.



Sobre l'acte d'inauguració de les reformes, teniu informació aquí.