dijous, de juliol 30, 2015

Refer els arkhetopos: La Cova de Sant Ignasi, ara a Barcelona

"Perquè així com el passejar, caminar o córrer són exercicis corporals, de la mateixa manera tota forma de preparar i disposar l'ànima per treure tendències desordenades i, un cop tretes, cercar i trobar la voluntat de Déu en la vida i així salvar el ànima, són exercicis espirituals" (Definició dels Exercicis Espirituals. Sant Ignasi de Loiola)

(EA) Per a les relacions personals compta molt salvaguardar aquells llocs primigenis per retornar-hi en els moments de recerca de sentit. Allò que val per les relacions personals també val per a la relació amb Jesucrist i per les mateixes institucions religioses, de manera que aquest va ser l'eix vertebrador de la reforma de la Capella de Sant Ignasi de Loiola a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya (c/Llúria 13): recrear una versió contemporània de la Cova de Sant Ignasi de Manresa que fes visible l'estructura interna dels Exercicis Espirituals (primera proposta aquí).
El projecte se situa en una peça allargassada de forma rectangular on originàriament s'hi disposava el presbiteri en un dels extrems oposat a l'accés. L'espai s'il·luminava naturalment per un conjunt de tres finestres elevades en un dels laterals, mentre que la il·luminació artificial es concentrava dels dos metres en avall, deixant la resta del doble espai a les fosques.
La intervenció consta de quatre plafons que arrenquen suspesos de la paret oposada a les finestres i creixen, doblegant-se, cap a la llum. Aquests plafons representen les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals i la representació simbòlica s'aconsegueix amb una topografia espiritual a mode de retaule realitzada amb roba de sac, ja que Sant Ignasi era conegut popularment a Manresa com "l'home de sac" en referència al seu vestit de peregrí... (seguir llegint)



dimarts, de juliol 28, 2015

Floretes de Sor Genoveva: "Lloro porque usted es buena"

Els mitjans de comunicació ens informaven la setmana passada del traspàs de Sor Genoveva (aquí), filla de la caritat i una de les pioneres del treball social en el que s'ha anomenat "quart món". Quan tenia 20 anys, a finals dels noranta, vaig col·laborar com a voluntari els diumenges al matí amb ella al Centre Santa Lluïsa de Marillach, a la Barceloneta. Anàvem ella, els seus amics i jo a prendre un café i un croissant a un bar que donava a la platja i, després, em quedava amb ells xerrant i passejant amb ells tot el matí.


Guardo molts bons records i aprenentatges d'aquella època. Poc a poc vaig anar copsant què era allò de "posar rostres i noms propis" a una pobresa que jo combatia de forma molt abstracta, llunyana o ideal.  Tinc present sempre a la memòria una anècdota que molt sovint explico als meus alumnes i, per això, crec que val la pena compartir-la ara. Un d'aquells matins un home del carrer es va adreçar a Sor Genoveva preguntant-li si tenia uns pantalons per a ell. Mentre Sor Genoveva parlava l'home, d'aparença dura i desastrada, mentre Sor Genoveva li parlava, va trencar a plorar. Aleshores ella li va preguntar "¡Hombre!, ¿Pero por qué lloras?" i ell, mirant-la als ulls, li va respondre senzillament "Lloro porque  usted es buena".  Sembla un "diálogo de besugos", propi de l'Evangeli de Sant Joan, però tant en aquella ocasió com en el cas de l'evangeli joànic, hi ha una doble clau de lectura. Hi ha un tema de fons que s'escapa a la immediatesa o a la visió superficial de les coses: la revelació d'un Amor que Sor Genoveva era capaç de transparentar en allò més planer. 

dijous, de juliol 02, 2015

Laudato si' en l'arquitectura: la complexitat del "less is more"

"És important incorporar un vell ensenyament, present en diverses tradicions religioses, i també a la Bíblia. Es tracta de la convicció que <>". (LS 222)
Aquesta citació, que va agafada de la mà del leit motiv minimalista "Less is more", d'un dels pares de l'arquitectura moderna, Mies van der Rohe, és una de tantes perles que ens deixa la carta encíclica Laudato si' del Papa Francesc. Un text magisterial que, si bé no està pensat exclusivament per als arquitectes sí que s'hi poden trobar ben representats i dóna moltes pautes per al disseny tant d'edificis religiosos com civils.
Així i tot, no ens enganyem, aquest minimalisme proposat no és una invitació a la reducció funcionalista o tècnica de l'arquitectura. Més aviat ens proposa una integració total del fet arquitectònic que ens mena a una complexitat extraordinària que té en compte els residus de la construcció (21), les relacions socials (148), la construcció en sec (31), el creixement urbà (44), els corredors ecològics (35), la privatització dels espais verds (45), la preservació del patrimoni com ecologia cultural (143), el treball interdisciplinar dels arquitectes (150), el paisatge urbà (151), la manca d'habitatge (152), els problemes del transport i dels no-llocs (153), o la construcció sostenible (26 i 180) per posar només algunes referències. (seguir llegint)