Proposta per al Nou Casal Parroquial d'Esplugues de Llobregat

El 2014 el despatx T113 va ser convidat a un concurs restringit, encara per resoldre, per proposar una reforma dels locals parroquials d'Esplugues de Llobregat. Passat el temps, considero que la proposta presentada segueix sent vàlida i és una llàstima que els impediments burocràtics-urbanístics no s'hagin desencallat perquè era una manera de trobar rendibilitat econòmica i una millora evident de l'estat actual. (seguir llegint)

Arquitectura sacra i acció social, dues visions antagòniques?

Sovint passa desapercebuda la relació entre l'arquitectura sacra i l'acció social. Semblen dos camps aliens, estranys, inconnexos, com si seguís al peu de la lletra allò de "A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar" (Lc 20,25).  Certament la funció primera d'un edifici sacre no és la social, sinó l'acompliment del manament assembleari de "feu això que és el meu memorial" (Lc 22,19); de la mateixa manera semblaria que l'acció social, en ella mateixa, no apunta a una dimensió transcendent. Ara bé, en l'Evangeli de Joan no apareix la partició del pa en el darrer sopar i es presenta, en canvi, el lavatori dels peus (Jn 13,1-20), donant a entendre que el servei a l'altre és el lloc de trobada amb el Senyor; i a l'Evangeli de Marc apareix el servei al més desafavorit com un acte d'amor implícit a Déu perquè "Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu" (Mc 25,31-46).

Si a aquest darrer apunt hi afegim que el primer màrtir de l'Església, Sant Esteve, és acusat d'anar contra el temple de Jerusalem (Ac 6,8-15); que els primers cristians celebraven les seves assemblees en cases; que el culte a Déu es realitza en Esperit i en Veritat (Jn 4,24); que Déu vol misericòrdia i no sacrificis (Mt 9,13); que el cos de cada cristià és temple de l'Esperit i pedra viva (1Cor 3,16; 1Pe 2,5); que els primers cristians són tinguts per ateus perquè no fan temples i celebren l'assemblea en qualsevol lloc (Minuci Fèlix); o, finalment, que a la visió de la Jerusalem celestial no hi ha cap temple (Ap 21,22)... no deixa de ser curiós que actualment parlem d'arquitectura sacra cristiana. (seguir llegint)

Sobre capelles i vàters...

Aquest setmana passada ha aparegut la notícia "De capella a vàter" (El Punt Avui. 10 novembre), on la filla de l'escultor Subirachs va descobrir, amb sorpresa, que s'havia reconvertit la Capella de l'Assumpció de Gavà - on havien col·laborat l'arquitecte Joan Barangé, el pintor Josep Maria Mejan i l'escultor Subirachs - en uns lavabos. Com apunta Judit Subirachs: “Hem perdut un conjunt molt interessant i representatiu del nou concepte d'art sacre que alguns artistes van introduir als anys seixanta. Era un magnífic exemple d'integració de les arts que fusionava arquitectura, escultura, mobiliari i vitralleria”. Resulta que la gestió de l'equipament va passar a mans d'una societat laica la qual, seguint les reflexions de la filla de l'escultor "Ho van fer per ignorància, per menyspreu o per indiferència, però el cas és que ho van fer". El més al·lucinant del cas és que l'Ajuntament de Gavà donés el vist-i-plau a la reforma de l'espai i que la nova propietat no comuniqués res al Bisbat. Us imagineu que haguessin fet el mateix en una capella romànica? Per què l'espai religiós contemporani no té aquesta vigilància i atenció? (Imatge: La Capella de l'Assumpció. Fotografia: Raimón Camprubí)
(seguir llegint)

Mai és massa trad per pujar al tren de la vida

La propera setmana m'emporto 67 alumnes de 2n de batxillerat de convivències (en dues tandes). Donat que el lema pastoral de l'escola per aquest curs era "Puja al tren de la vida", he agafat com a fil conductor "Next Station: LIFE" (Propera Estació. La Vida). Podeu veure les dues primeres activitats al prega-rock de la cançó "Dóna-li a la vida una oportunitat" (Manu Guix & Pau Donés)

Gavinejant (buscant esglésies modernes a Barcelona)

Aquests dies del pont he pogut fer una escapada al Monestir de les Avellanes  (Balaguer) per fer una visita d'investigació a l'Arxiu Gavín, un immens fons documental d'esglésies de Catalunya, estampes de temàtica religiosa, goigs, postals... que va iniciar de ben jovenet el Sr. Josep Maria Gavín i Barceló. Resulta que el fons és tan gran que es va optar per cercar una seu on es pogués consultar abans que esperar a la seva complerta digitalització. Per aquest motiu, el 2009, l'Arxiu Gavín va passar de Valldoreix al Monestir de les Avellanes, ocupant i reformant el que havia estat la fusteria dels germans maristes que proveïa de cadires i pupitres totes les seves escoles.

El meu objectiu de la visita era cercar informació d'espais religiosos moderns de la ciutat de Barcelona més enllà de les parròquies. La tria va ser interessant perquè van anar apareixent infinitats d'oratoris i capelletes de les moltes comunitats religioses de la ciutat, des d'escoles fins capelletes situades en pisos. Es podria fer tot un estudi només dels espais "d'oratori domèstic" de tantes comunitats, molts d'ells ja desapareguts perquè han tancat o canviat de lloc. Comparteixo la meva recerca per si a algú li resulta d'interès (el codi que apareix fa referència a l'àlbum de l'Arxiu Gavín).seguir llegint