
Aquests dies fa quatre anys que vaig encetar aquest bloc amb l'esperança que, tot mostrant la vida d'un creient, pogués servir per a gent que es plantegés la vocació. Al final, entre d'altres sorpreses, va servir perquè una parella no trenqués el seu matrimoni. Només per això ja han valgut la pena aquests anys, però també m'agradaria que, malgrat jo mateix, també pogués servir per donar suport a la vocació religiosa, a la vida consagrada. Ja no sóc jesuïta, però he de confessar que ser-ho ha estat una de les millors coses que m'ha passat a la vida i crec que molts joves "con subyecto", que diria Sant Ignasi, s'ho deixen perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada