dissabte, de març 24, 2012

ITF... a l'escolta del cantus firmus

ITF són tres sigles que podrien dir qualsevol cosa, però en aquest cas volen dir Institut de Teologia Fonamental, un centre d'estudis teològics eregit per la Santa Seu, vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya, i que dirigeix la Companyia de Jesús a Catalunya, als locals del Centre Borja, de Sant Cugat. Què hi tinc jo a veure? Doncs que estic cursant la llicència en teologia fonamental en aquest centre des del curs passat i la raó d'aquest post és que a voltes no deixo de preguntar-me per què punyetes m'entesto a seguir estudiant teologia. Jo, que sóc un seglar "d'anar a peu" com qualsevol altre i que no puc gaudir d'un temps ni un pressupost especial per aquests estudis i me les he "d'apanyar" com puc per rescatar hores d'on no en tinc a expenses de la vida familiar o professional, dedicant-li, per exemple, els meus dissabtes per la tarda.


Però el motiu d'aquestes ratlles no és una queixa, sinó tot el contrari. Crec que segueixo entestat en fer la llicenciatura perquè considero que poder estudiar i llegir teologia com mai havia fet és un autèntic privilegi que m'agradaria poder compartir amb més gent. Tinc la cartera plena dels llibres que em va recomanr un dels professors. No sé si arribaré a llegir-los tots però sí sé que estic gaudint de poder abstraure'm de tot i endinsar-me en el tema proposat mentre pico i repico el teclat de l'ordinador en una terrassa primaveral de Lleida. 


M'aturo, penso en el que he llegit i m'assalten mil coses que podria dir als meus alumnes (ja grandets) de l'IREL, o intento pensar com transmetre-ho a través del meu blog educatiu als alumnes de batxillerat i de l'ESO que em canten el "Benedicto: equis, uve, palito" a classe. De sobte apareixen links mentals amb l'arquitectura religosa i penso en articles que podria escriure pel blog "Betel. Arquitectura, art i religió"... però el temps passa i tot això haurà de quedar al calaix perquè m'esperen uns bolquers que canviar. I així fins la propera, fins que pugui tenir una altra estona per escoltar aquest "cantus firmus" que travessa la meva vida: la comunicació de l'evangeli.

dimarts, de març 20, 2012

Com llegir esglésies

Intento estar al dia de les publicacions sobre arquitectura religiosa i, fa poc, ha sortit el llibre “Cómo leer Iglesias. Una guía sobre arquitectura eclesiàstica”, de Denis R. McNamara, Edit. Blume 2012. Es tracta d’un llibre petit (tot i les seves 256 pàgines), a mode de guia, amè, de fàcil lectura i extensament ben il·lustrat. El subtítol ja indica clarament de què va el tema: esglésies cristianes desenvolupades, bàsicament, a Europa. Així i tot, l’autor no escatima en recerques a l’Antic Testament i a l’arquitectura veterotestamentària, un fet quasi obligat donada la influència del Temple de Salomó, el Tabernacle del Poble d’Israel a l’Èxode o la referència a la Jerusalem Celestial del llibre de l’Apocalipsi; com tampoc s’escaqueja de cercar la relació de l’arquitectura eclesiàstica amb els seus referents pagans, com les basíliques o temples de planta central. Com a nota pedagògica resulta interessant com l’autor va donant pistes i trets comuns per tal que el lector pugui aplicar-ho a qualsevol església, com ara saber llegir el diferent ordre jeràrquic d’un espai a partir de la lectura dels estils clàssics. Tot plegat guarda molta similitud amb el “best-seller” de John Summerson “El lenguaje clásico de la arquitectura” però aplicat ara a l’arquitectura eclesiàstica. (seguir llegint)

dijous, de març 15, 2012

"Bendicto, equis uve, palito", un pal per la pastoral

Hi ha iniciatives pastorals que, contra la seva voluntat, produeixen un efecte contrari pervers al que es pretenia. Un clar exemple és el famós video "Bendicto equis uve palito" que, a part de la rima fàcil, resulta un motiu de befa i exemple de la cursileria eclesial més pija, infantiloide i carrinclona. No és d'estranyar, veient aquest video, que la campanya "Yo amo a Laura" promoguda per la MTV tingués tant d'èxit. 
En els mitjans de comunicació el ground (el medi, l'embolcall, el fons) és més important que el missatge (el contingut, la figura), quan ho aprendrem? El video del "Benedicto equis uve palito" té 94000 visites mentre que, per exemple, el video del Youcat (el catecisme per a joves proposat a les JMJ'12) en té 36000, és a dir, que la "xorrada" guanya per golejada (3 a 1) a un video pensat i treballat.

dissabte, de març 10, 2012

El Prega-Rock als Premis Armengol Mir

Aquest cap de setmana i la setmana vinent em dedicaré, entre d'altres coses, a acabar de redactar la proposta pel Premi Armengol Mir d'enguany. El tema que presentaré és la implementació del Prega-Rock a l'aula, ja que durant aquest curs he demanat en dues ocasions als alumnes de primer de batxillerat la elaboració d'un prega-rock lligat a una temàtica del currículum de l'assignatura de Religió donat per la Conf. Episcopal Espanyola. No sé si aquesta proposta serà valorada pel jurat però crec que té uns punts forts que cal destacar: Maneig de les TIC (a través del portal de pregaria.cat, maneig de biblija.net...), aprenentatge significatiu, treball cooperatiu, relació amb les competències bàsiques, etc. 


Per altra banda, m'agrada pensar que presentar-me a concursos d'aquesta mena, independentment de la compensació econòmica que puguin oferir, són una oportunitat per obligar-me a repensar una i altra vegada allò que faig i poder oferir una eina a la comunitat educativa (especialment als agents de pastoral). És cert que posar el micròfon i donar veu als alumnes sempre comporta un risc, especialment pel que fa als continguts transmesos, però el prega-rock possibilita un atansament a la pregària a molts joves que es troben allunyats de la fe. Aixo no treu que no s'hagin d'ensenyar les "pràctiques piadoses tradicionals" però, després d'aquesta anys de funcionament, crec que el prega-rock pot ser una molt bona eina iniciàtica o complementària. Així ho mostraran les més de 40 planes que porto redactades ;)

dissabte, de març 03, 2012

Consells Salomònics, vers una nova forma d'ensenyar teologia

Aquest any, arran de l'estrena de la tasca docent a l'ISCREB, l'IREL i el CEP, m'he adonat que costa molt vèncer les inèrcies que es dónen en els estudiants de teologia dels instituts superiors de ciències religioses. Hi ha una forta tendència dels alumnes a "sortir del pas" de l'assignatura sense que aquesta sigui una oportunitat, un kairos, per sortir al pas de l'Evangeli, és a dir, sense una implicació de la persona en allò que estudien, sense una perspectiva testimonial. Més que teòlegs, a vegades formem "maquinetes de fer crèdits", és a dir, gent capacitada per fer exàmens o treballets que s'acaben reduint a un "copy-paste" d'algun llibre recomanat en l'assignatura, i això no és el que cal avui en dia, ni de lluny. Per altra banda, l'edat dels alumnes i la poca formació pedagògica dels professors (tot i que poden ser uns molt bons  investigadors) tampoc ajuda a canviar aquesta perspectiva excessivament intel·lectualista o academicista, fet que no és d'estranyar en un discurs eclesial que també peca per excés en una comunicació que prima els continguts però que a voltes no té en compte el fons o la forma (el "ground"). Cal una nova forma d'ensenyar teologia que, sense rebaixar ni treure una coma dels continguts doctrinals, resulti significativa (Ausbel... us sóna?) i alimenti la fe tant dels alumnes com de la comunitat eclesial.

Per tal de superar aquests impediments i limitacions, em vaig proposar plantejar les assignatures "Recursos per a l'Animació Bíblica" i "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" a partir de la metodologia basada en projectes, és a dir, que l'alumne aprengui a mesura que fa quelcom, a partir d'un projecte. En la primera assignatura vaig plantejar als alumnes tres projectes: 1) Proposar una homilia en format de "post" pel blog "La homilia del Marc" que, posteriorment, va ser corregida per l'autor del blog. 2) Realitzar una Icona Bíblica Tridimensional de temàtica Nadalenca per exposar-ho a l'espai Von Balthasar, 3) Realitzar un web site de temàtica bíblica pensant en un públic determinat. Aquestes activitats afavorien la implementació i el diàleg dels continguts de l'assignatura a la realitat pastoral. Totes les activitats es van dur a terme malgrat les resistències d'alguns estudiants que, amb l'excusa que "no havien estat educats per aquesta mena de tasques", menystenien qualsevol tipus d'ensenyament que no sigui tradicional (llegeixi's "classe magistral"). Us recomano visitar el web site "Consells Salomònics" que van realitzar els alumnes. No n'hi ha per llençar coets, però va sortir una web prou digna per tractar el llibre de Proverbis en grup.

Per la segona assignatura que estic duent a terme a l'IREL, he proposat als alumnes un treball de síntesi en el qual han de crear un "producte pastoral" relacionant un aspecte transversal de tota bona pastoral (Formació, Vocació, Pregària, Servei, Acompanyament i Celebració) amb els Mitjans de Comunicació Social i, a més a més, aquest ha de tenir relació amb la realitat pastoral del Bisbat de Lleida. Caldrà vèncer resistències, com sempre, però crec que arribarem a oferir un bon servei a l'Església local.

dijous, de març 01, 2012

L'animació bíblica de la pastoral 2

D'aquí menys d'una hora faré la segona part del curs sobre Animació Bíblica de la Pastoral que em va encarregar el CEP. Aquesta vegada em basaré exclussivament en les dinàmiques de grup proposades per Hans Ruedi Webber, espero que sigui tant profitosa com la primera sessió perquè necessito feed-back positiu després de tant desbordament pastoral, ja que la setmana passada vaig començar el curs "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" a l'IREL. Si bé a voltes vaig  estressat, és molt interessant veure com es van establint ponts de diàleg entre diferents disciplines. Us deixo amb un exemple que és una perla i que vaig trobar tot preparant el curs de MCS, mentre llegia un llibre molt recomanable, "El evangelio en el ciberespacio":



“Hi ha (en l’Església) una manera de parlar que prové dels darrers quatre o cinc segles que tendeix a un cert intel·lectualisme. Aquest tipus de canvi cap a l’abstracció no existia en l’Església primitiva ni en la Bíblia. Allí, els modes de comunicar eren més atractius i concrets. Déu era representat per allò que feia. En els catecismes del s.VI es comença a parlar en termes de veritats abstractes... Crec que tenim una gran oportunitat amb els nous mitjans de comunicació per enrecordar-nos que l’Evangeli és, sobretot, la narració i la presentació de com viu Déu... Crec que caldria realment canviar el nostre llenguatge... un que vagi de cor a cor, un llenguatge de vibració emocional” (Card. Carlo Maria Martini)