dilluns, de novembre 28, 2016

Proposta per al Nou Casal Parroquial d'Esplugues de Llobregat

El 2014 el despatx T113 va ser convidat a un concurs restringit, encara per resoldre, per proposar una reforma dels locals parroquials d'Esplugues de Llobregat. Passat el temps, considero que la proposta presentada segueix sent vàlida i és una llàstima que els impediments burocràtics-urbanístics no s'hagin desencallat perquè era una manera de trobar rendibilitat econòmica i una millora evident de l'estat actual. (seguir llegint)


dimecres, de novembre 23, 2016

Arquitectura sacra i acció social, dues visions antagòniques?

Sovint passa desapercebuda la relació entre l'arquitectura sacra i l'acció social. Semblen dos camps aliens, estranys, inconnexos, com si seguís al peu de la lletra allò de "A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar" (Lc 20,25).  Certament la funció primera d'un edifici sacre no és la social, sinó l'acompliment del manament assembleari de "feu això que és el meu memorial" (Lc 22,19); de la mateixa manera semblaria que l'acció social, en ella mateixa, no apunta a una dimensió transcendent. Ara bé, en l'Evangeli de Joan no apareix la partició del pa en el darrer sopar i es presenta, en canvi, el lavatori dels peus (Jn 13,1-20), donant a entendre que el servei a l'altre és el lloc de trobada amb el Senyor; i a l'Evangeli de Marc apareix el servei al més desafavorit com un acte d'amor implícit a Déu perquè "Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu" (Mc 25,31-46).
Si a aquest darrer apunt hi afegim que el primer màrtir de l'Església, Sant Esteve, és acusat d'anar contra el temple de Jerusalem (Ac 6,8-15); que els primers cristians celebraven les seves assemblees en cases; que el culte a Déu es realitza en Esperit i en Veritat (Jn 4,24); que Déu vol misericòrdia i no sacrificis (Mt 9,13); que el cos de cada cristià és temple de l'Esperit i pedra viva (1Cor 3,161Pe 2,5); que els primers cristians són tinguts per ateus perquè no fan temples i celebren l'assemblea en qualsevol lloc (Minuci Fèlix); o, finalment, que a la visió de la Jerusalem celestial no hi ha cap temple (Ap 21,22)... no deixa de ser curiós que actualment parlem d'arquitectura sacra cristiana. (seguir llegint)

diumenge, de novembre 13, 2016

Sobre capelles i vàters...

Aquest setmana passada ha aparegut la notícia "De capella a vàter" (El Punt Avui. 10 novembre), on la filla de l'escultor Subirachs va descobrir, amb sorpresa, que s'havia reconvertit la Capella de l'Assumpció de Gavà - on havien col·laborat l'arquitecte Joan Barangé, el pintor Josep Maria Mejan i l'escultor Subirachs - en uns lavabos. Com apunta Judit Subirachs: “Hem perdut un conjunt molt interessant i representatiu del nou concepte d'art sacre que alguns artistes van introduir als anys seixanta. Era un magnífic exemple d'integració de les arts que fusionava arquitectura, escultura, mobiliari i vitralleria”. Resulta que la gestió de l'equipament va passar a mans d'una societat laica la qual, seguint les reflexions de la filla de l'escultor "Ho van fer per ignorància, per menyspreu o per indiferència, però el cas és que ho van fer". El més al·lucinant del cas és que l'Ajuntament de Gavà donés el vist-i-plau a la reforma de l'espai i que la nova propietat no comuniqués res al Bisbat. Us imagineu que haguessin fet el mateix en una capella romànica? Per què l'espai religiós contemporani no té aquesta vigilància i atenció? (Imatge: La Capella de l'Assumpció. Fotografia: Raimón Camprubí)
(seguir llegint)


dijous, de novembre 10, 2016

Mai és massa trad per pujar al tren de la vida

La propera setmana m'emporto 67 alumnes de 2n de batxillerat de convivències (en dues tandes). Donat que el lema pastoral de l'escola per aquest curs era "Puja al tren de la vida", he agafat com a fil conductor "Next Station: LIFE" (Propera Estació. La Vida). Podeu veure les dues primeres activitats al prega-rock de la cançó "Dóna-li a la vida una oportunitat" (Manu Guix & Pau Donés)


dimarts, de novembre 08, 2016

Gavinejant (buscant esglésies modernes a Barcelona)

Aquests dies del pont he pogut fer una escapada al Monestir de les Avellanes  (Balaguer) per fer una visita d'investigació a l'Arxiu Gavín, un immens fons documental d'esglésies de Catalunya, estampes de temàtica religiosa, goigs, postals... que va iniciar de ben jovenet el Sr. Josep Maria Gavín i Barceló. Resulta que el fons és tan gran que es va optar per cercar una seu on es pogués consultar abans que esperar a la seva complerta digitalització. Per aquest motiu, el 2009, l'Arxiu Gavín va passar de Valldoreix al Monestir de les Avellanes, ocupant i reformant el que havia estat la fusteria dels germans maristes que proveïa de cadires i pupitres totes les seves escoles.
El meu objectiu de la visita era cercar informació d'espais religiosos moderns de la ciutat de Barcelona més enllà de les parròquies. La tria va ser interessant perquè van anar apareixent infinitats d'oratoris i capelletes de les moltes comunitats religioses de la ciutat, des d'escoles fins capelletes situades en pisos. Es podria fer tot un estudi només dels espais "d'oratori domèstic" de tantes comunitats, molts d'ells ja desapareguts perquè han tancat o canviat de lloc. Comparteixo la meva recerca per si a algú li resulta d'interès (el codi que apareix fa referència a l'àlbum de l'Arxiu Gavín).seguir llegint

dissabte, d’octubre 15, 2016

Patrimoni eclesiàstic i col·laboració institucional, algunes dades i reflexions

"L'Església catòlica, com a titular d'una part molt important del patrimoni cultural català, ha de vetllar per la protecció, la conservació i la difusió d'aquest patrimoni i, amb aquesta finalitat, ha de col·laborar amb les diverses administracions públiques de Catalunya. Una comissió mixta entre l'Administració de la Generalitat i l'Església catòlica ha d'establir el marc de col·laboració i coordinació entre les dues institucions i fer-ne el seguiment. Reglamentàriament s'ha de determinar, si s'escau, la col·laboració amb l'Administració local." (Article 4 de la "Llei del Patrimoni Cultural". DOGC núm. 1807, d’11.10.1993)
(E. Aran) El passat dilluns 26 de setembre va tenir lloc la setena sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall on, motivats per l'esfondrament del campanar de Rosselló, vàrem abordar el tema de la restauració del Patrimoni Arquitectònic de l'Església. En aquesta ocasió vàrem comptar amb una primera ponència teòrica a càrrec de la Sra. Elsa Ibar Torras, arquitectaSubdirectora General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic; i una segona part de casos pràctics per part d'Antoni Martí i Falip, arquitecte autor de la restauració de l'Església de Sant Domènec de Cervera, l'Església de Sant Pere a Santa Fe, i Santa Maria de Gualter. Com que les intervenció d'Antoni Martí bé es mereixen una visita i un comentari propis em dedico avui a fer un breu comentari a les aportacions de l'Elsa Ibar Torras. (seguir llegint)

dilluns, d’octubre 10, 2016

El patrimoni arquitectònic a la "BCNcupodemita", pura dinamita ideològica.

Ahir va sortir a la premsa una vinyeta del Fer en la qual es comparava l'skyline de la Barcelona actual amb un nou skyline titulat "BCN-CUP" on només hi apareixen els perfils de blocs d'habitatges. Crec que és força significatiu el canvi i apunta a un reduccionisme cultural propi de l'esquerra.


Els gratacels són d'hotels o de grans empreses? Ui, símbols de dominació i opressió neoliberal!... no ens agraden... fora!
Els campanars pertanyen a les esglésies? Ui, símbols de obscurantisme i intolerància!...  no ens agraden... fora!
Els monuments són de personatges històrics? Ui, la història sempre l'han escrit els vencedors!... no ens agraden... fora!


En definitiva, si seguim així, la pobresa cultural fruit de reduccionismes ideològics és més que evident. Em sembla molt bé que hi hagin diferents lectures del patrimoni perquè forma part d'una societat plural, però imposar només una lectura determinada o, fins i tot suprimir el patrimoni, crec que és un error. Ja posats,  ens podríem "petar" la muralla romana, que formava part d'un sistema expansiu imperialista; o "passar" de la trama de l'Eixample del Cerdà, que va venir imposada pel govern centralista, etc, etc...

(Motius? l'IBI a la "Mona-de-pasqua" Sagrada Família, la iniciativa per enretirar l'estàtua de Colom, etc)

dijous, de setembre 29, 2016

Quan el formigó parla. Josep Minguell a Sant Joan Baptista de Reus

(E. Aran) Quan l'any 2013 ens van encarregar al despatx T113 la reforma del temple parroquial de Sant Joan Baptista de Reus ens vàrem trobar  amb la necessitat de dotar de transcendència el mur de formigó imponent que actuava a mode d'absis. En aquell moment es va procedir al disseny d'un retaule que incorporés la talla de fusta policromada del sant i que resultés un element de fons devocional a l'acte central de l'espai, que és la celebració eucarística. Per aquesta tasca, arran de les intervencions que havia fet a la nova capella de la casa d'exercicis del Santuari del Sant Crist de Balaguer i l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, es va comptar amb el pintor Josep Minguell.
Tres anys més tard, tot i la satisfacció i l'encert de la reforma, el fons grisós de les plaques prefabricades de formigó seguia imposant-se com un element estrany i aliè al culte. Per això, després d'una trobada que vàrem tenir Mn. Pere Dalmau, en Josep Minguell i jo mateix,  es va creure oportú procedir a pintar la totalitat del mur i forjat de formigó que embolcallava el presbiteri. La gràcia de la intervenció ha estat, alhora, no negar la materialitat del mur i dotar-lo d'un contingut metafòric que actua com una finestra al més enllà. El desert "apareix" d'entre les juntes del formigó perquè era impensable preparar tota la superfície per fer una pintura mural tradicional. S'ha aconseguit "que el formigó parli", sense que deixi de ser allò que és o violentar-lo. El silenci del mur passa a ser un silenci del desert. (seguir llegint)

dilluns, de setembre 26, 2016

Baixem els sants?

La major part de l'estatuària de sants a les esglésies està pensada per ser col·locada "in altum", és a dir, de forma que el devot hagi d'aixercar el cap per contemplar-la. Aquesta disposició tradicional vol propiciar o suggerir que el sant participa d'una realitat superior, enlairada o celestial. Com sol passar, s'associa la verticalitat a la dimensió espiritual de l'home, tal com passa en l'art gòtic. Aquesta concepció on "Déu està a dalt" i "els homes estan a baix" respon a una certa mentalitat mítica i còsmica d'una època superada per la modernitat, tot i que pedagògica i pastoralment encara funciona molt bé. De fet, el verb "enlairar" va directament vinculat en els relats bíblics a la salvació i la resurrecció (per exemple, Nm 21,4-9 i Jn 3,11-21). A més a més, que els sants estiguin enlairats simbolitza molt bé la imatge de l'església en comunió amb els sants. Tot aquest moviment vertical certament ajuda a "in-corporar" la persona en la pregària de la comunitat eclesial. (seguir llegint)

dilluns, d’agost 29, 2016

Videomapatge patrimonial a Taüll

El videomapatge (o "mapping") apareix a la vikipèdia com "una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat". Aquesta tècnica ha estat emprada sobre l'absis de l'església de Sant Climent de Taüll, reproduint-hi virtualment a través de sis projectors tant les pintures conservades al MNAC com una reconstrucció artística del que els experts consideren que va haver-hi al damunt de les febles restes que encara queden de les pintures originals.
El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Bohí-Taüll va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i el projecte del videomapatge va ser plantejat el 2011 dins del conveni de col·laboració que van signar el 2009 el Departament de Cultura i l’Obra Social de la Caixa per la conservació i difusió del patrimoni romànic de Catalunya denominat Romànic Obert. En aquest enllaç teniu la comunicació  que van fer Elsa Íbar i Torras, Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida i Sugranyes, amb el títol "Sant Climent de Taüll # 1123. Noves estratègies de restitució i divulgació del patrimoni a la Vall de Boí", durant les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre que va organitzar l'AADIPA el 2014 amb totes les especificacions tècniques referents a la intervenció. (seguir llegint)

dilluns, d’agost 22, 2016

Quan les ermites eren modernes: Ermita de l'Ascensió a Xerallo (1952)

Va haver-hi un temps de gran activitat a la Ribagorça, a mitjans del segle passat, vinculat a les grans obres dels seus embassaments per part de les companyies hidroelèctriques. Un dels personatges més importants d'aquesta època va ser l'enginyer Eduardo Torroja, el màxim especialista en construccions de formigó armat de la península ibèrica en el seu moment. Torroja va deixar tres obres emblemàtiques de temàtica religiosa al Pirineu lleidatà: L'Església nova de El Pont de Suert(consagrada el 1955), la Capella del Sant Esperit al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici (del 1953), i l'Ermita de l'Ascensió a Xerallo (construïda el 1952). Mentre que l'Església de El Pont de Suert ha rebut un cert reconeixement i manteniment, el recorregut de les seves altres dues obres de temàtica religiosa ha estat més dissortada: La Capella del Sant Esperit va ser enderrocada a principis dels anys noranta i l'Ermita de l'Ascensió ha romàs tancada i en un cert estat de deixadesa fins a la seva reobertura al culte durant aquest estiu. (seguir llegint)


dijous, d’agost 04, 2016

Imprescindible: "La Iglesia y sus iglesias", de Severino Dianich

"Si l'Església ha parlat i parla al món amb els seus escrits i la seva predicació, per elaborar i manifestar la seva identitat, seria insensat pensar que la immensa quantitat d'edificis, en la seva increïble varietat i riquesa de formes, amb els quals ella ha posat la seva presència a la ciutat i els pobles, no tingui res a dir a propòsit del què és l'Església i de com es veu i se sent en la complexa experiència de la seva fe" ("La Iglesia y sus iglesias". Pg. 15)
(Eloi Aran) Aquesta citació introductòria obre les portes diàleg entre l'arquitectura religiosa i l'eclesiologia, més enllà del segrest per part dels historiadors de l'art o de la litúrgia, que solen ser les dues portes d'accés més comunes a la temàtica. L'autor del llibre "La Iglesia y sus iglesias" (Fondo Editorial de la Pontifícia Universidad Católica del Perú, 2013), Severino Dianich, és un reconegut professor d'eclesiologia italià que parteix d'una intuïció molt clarivident: els edificis eclesials també tenen alguna cosa a ensenyar sobre què és l'Església. No es tracta d'un ornament intel·lectual, o d'una il·lustració a un pensament merament conceptual, sinó que "les pedres" també són documents que cal interpretar i llegir.  (seguir llegint)

divendres, de juliol 15, 2016

Sant Ignasi torna a demanar caritat a Sta Maria del Mar... t'ho perdràs?

El proper diumenge 31 de juliol, en la festivitat de Sant Ignasi de Loiola, tindrà lloc a les 11 del matí la inauguració de la reforma de la Capella de Sant Ignasi de Loiola a la Basílica de Santa Maria del Mar. La reforma de la Capella de sant Ignasi és una iniciativa promoguda per la Companyia de Jesús a Catalunya amb el suport de la Basílica de Santa Maria del Mar.
Amb aquest projecte s'ofereix un espai de contemplació, just al lloc on sant Ignasi demanava almoina per repartir-la entre els pobres, durant una de les seves estades a Barcelona entre 1524 i 1526. La intervenció, portada a terme per T113-Taller d'Arquitectura i Josep Maria Riera, arquitecte de l'Arquebisbat de Barcelona, ha volgut superar el mer fet informatiu o turístic. Un banc de fusta al llarg de dues parets de la capella, es remata en l'extrem que toca a la nau principal amb una escultura de Sant Ignasi, obra de l'artista Lau Feliu, que es descobrirà el proper dia 31. (seguir llegint)

dimarts, de juliol 12, 2016

Contemplation Room a La Roca Village, centre comercial

(Eloi Aran) Aquest cap de setmana vaig fer l'experiència antropològica d'anar a La Roca Village, el centre comercial d'outlets del Vallès. Mentre la família anava de compres em vaig interessar per l'espai interreligiós que m'havien comentat que existia en el centre comercial. L'espai en qüestió, anomenat "Contemplation room", es troba mig amagat dins la nova ampliació del conjunt, en un trencall de l'alineació de les façanes. Com correspon al títol, es tracta d'una "habitació" perduda dins del fals llogarret del centre. Hi ha una primera estança de vestíbul on hi trobem exposats una bíblia (només en anglès),  l'Alcorà (en àrab) i una Bíblia jueva (en hebreu). Aquest fet ja indica que l'espai no està pensat per indígenes autòctons.
Des d'aquest vestíbul s'accedeix, com si dels serveis higiènics es tractés, a dos habitacles diferenciats per sexes (o potser hauríem de dir "segregats", tal com els laïcistes anomenen les escoles que separen per sexes). Tant l'espai per homes, com el de les dones (tranquils, no hi havia ningú) són de característiques idèntiques: petis espais que compten amb un lloc per rentar-se els peus, un banquet i unes estores plegades embolcallats d'un blanc immaculat de parets i sostre on només hi apareix una insignificant mitja lluna i una fletxa. La il·luminació natural entra a cada espai per un lluernari zenital quadrat. Això és tot.
La primera impressió d'aquest "Contemplation room" és... (seguir llegint)

dimecres, de juny 29, 2016

Vida (...religiosa!)

Per què serà que gairebé sempre hi ha monges a les estacions d'autobusos o de trens? La vida religiosa està fortament vinculada a l'Esperit, del qual beuen els seus carismes, i aquest és el que l'empeny a moure's "a l'apostòlica".

Dic això des de Madrid, on he anat a presentar el llibre "Ámbitos de revelación", i al llarg del dia he anat rebent diferents ímputs i flaishos que m'han parlat de la vida religiosa. Al tren he coincidit amb la Cata, una jove religiosa teresiana que treballa a "Saó-Prat", una empresa socio-ducativa de reinserció laboral "inter-congregacional" molt interessant que coordinen les teresianes, els maristes i les concepcionistes (si no recordo malament). Hem tingut tema per xerrar tot el viatge fins a Madrid: les entrades i sortides de la Vida Religiosa, les tasques que fem, els processos de unió de províncies de les diferents ordes religioses, etc.

Arribat a la capital he anat al teologat de la Companyia de Jesús, al carrer General Pintos, on m'esperava en Bert Daelemans sj (arquitecte i Dt. en teologia, professor a Comillas) que també presentava llibre al mateix acte i m'ha acomodat en una habitació d'un company seu africà que està fora. Que diguin el que vulguin els seus detractors ("La Companyia ja no és el que era" i bajanades per l'estil), però segueixo pensant que la vida dels jesuïtes segueix sent apassionant i és tota una sort per l'Església poder comptar amb ells. Després hem anat cap a la llibreria on es feia la presentació, on ens hem retrobat amb en Jaume Tatay, un altre amic jesuïta que s'està especialitzant en el diàleg de la fe amb l'ecologia, que m'explica l'interès que ha despertat la encíclica Laudato Sii' en ambients allunyats i com en va fer una presentació amb membres de Greenpeace. A la presentació compto també amb la presència de Maria Josep Dach, religiosa catalana de la Companyia de Maria que ha estat destinada a Madrid, tota una mostra de suport cordial i institucional de l'escola on treballo.


Acabat l'acte, quan ja ens fan fora de la llibreria, en Bert, en Jaume i jo anem a sopar al restaurant "El Mandela", un projecte de inserció laboral per a persones africanes en el món de la hosteleria que gestiona un altre jesuïta català destinat a Madrid, en Paco Ángel, amb qui ens trobem ja a les postres.  Finalitzo la jornada altra vegada al teologat jesuïta del carrer General Pintos, amb una estona de pregària a la capella soterrada de la comunitat, i em poso a dormir en la intimitat acompanyada de l'habitació del jesuïta africà. Curiosament té una fotografia de la comunitat dels jesuïtes de Sarrià (al carrer margenat) on va residir una temporada per uns estudis que va fer a l'IQS (Institut Químic de Sarrià)... tot queda a casa.


Aquest matí, abans d'agafar el tren, encara he tingut temps d'anar a veure el taller d'en Siro López (per cert, ex-salesià), que ens està fent una proposta plàstica pel nou espai d'interioritat per l'escola de Lestonnac de Badalona que estem desenvolupant des del despatx T113-Taller d'arquitectura. Xerrem mentre fem un café en unes butaques d'un antic teatre que va plegar i ell va "aplegar" (ho "arreplega" tot!), tot comentant l'acte d'ahir i les primeres propostes que va elaborant des d'aquest racó de pau i creativitat que és el seu taller.


Torno agraït cap a Barcelona per tanta vida (...religiosa!)

dijous, de juny 09, 2016

"L'espai no és espiritualment neutre"

(CR) L’espai polivalent recentment reformat del temple parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec, era el lloc més adequat per a la presentació del número 254 de la revista Qüestions de Vida Cristiana sobre "Arquitectura i espiritualitat". La presentació que es va fer aquest dimarts va anar a càrrec de Francesc Torralba, director de la revista i membre del patronat de la Fundació Joan Maragall. Torralba va destacar, la solidesa d'una publicació cultural que assoleix més de dos-cents números publicats i el caràcter pluridisciplinar d'aquest monogràfic dedicat a l'estudi de la conjunció entre l'arquitectura i l'espiritualitat al llarg dels nou articles publicats.
El director de la revista, que edita conjuntament l'Abadia de Montserrat i la Fundació Joan Maragall, va presentar tres vies per suscitar la dimensió transcendent de l'espai que, a priori, no resulta neutre emocional ni espiritualment. Aquestes tres dimensions són el valor simbòlic, doncs l'espai sensible és capaç d'evocar allò invisible; el pòsit històric, entenent que la matèria és portadora d'un sentit comunitari; i, finalment, l'element relacional, doncs el lloc que ens transcendeix és aquell en el qual som reconeguts més enllà dels rols professionals. (seguir llegint)

divendres, de maig 06, 2016

SDA Campclar, quan l'arquitectura social esdevé pionera i religosa

(Eloi Aran) Rares vegades un edifici de nova planta vinculat a una institució eclesial rep el reconeixement social que ha obtingut el nou Centre per al Servei de Distribució d’Aliments (SDA) a Campclar, obra del despatx NUA arquitectes, rebent el primer premi de la Biennal Alejandro de la Sota- Mostra d’arquitectura de Tarragona i sent seleccionada per formar part del pavelló de Catalunya de la15a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Es tracta d'una petita edificació realitzada a finals de 2014, de 82m2 i un pressupost molt ajustat de 634€/m2, promogut perCàritas Diocesana i la Parròquia de Santa Tecla de Campclar (Tarragona), que mereix una doble atenció, tant per la part tècnica i compositiva com per la seva manera de respondre a la tasca social de la comunitat parroquial.
Respecte a la lectura arquitectònica cal destacar, primerament, el diàleg entre la nova edificació i el temple existent, en els que es dóna una certa continuïtat amb  materials ceràmics en l'acabament de les façanes principals, mentre que la coberta i façanes longitudinals es resolen amb una xapa metàl·lica de color verd situada sobre una estructura de pòrtics metàl·lics, convinant així la doble lògica industrial-artesanal pròpia de les edificacions properes.(seguir llegint)

dissabte, d’abril 16, 2016

Rosselló, una lectura tècnica sobre el patrimoni

Durant el dia d'avui, dissabte 16 d'abril, ha tingut lloc la "Visita i Jornada tècnica a Rosselló. Sobre l’esfondrament del campanar de l’església parroquial de Sant Pere de Rosselló, Lleida", organitzat per l'AADIPA (Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), l'Ajuntament de RossellóArpArq (Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic) i el Bisbat de Lleida. Què ha aplegat a aquestes institucions tan diverses i a uns 80 professionals del sector (a més a més de les càmeres de TV3)? Aquest vídeo que ha donat força voltes per les xarxes i que parla per ell mateix:
La jornada s'ha iniciat visitant in situ l'estat actual del temple parroquial de Sant Pere ad víncula, del poble de Rosselló (a 10min de Lleida), guiats per Miquel Àngel Sala, arquitecte del Bisbat de Lleida. La veritat és que, tot i que ja ha estat treta la runa i consolidades les restes dels murs, l'aspecte impressiona tant pel seu exterior com per un interior on resta de forma anecdòtica la barana del cor suspesa nua i sense referència. (seguir llegint)

divendres, d’abril 15, 2016

Retaule pastoral pels Grups Lestonnac

El passat cap de setmana va tenir lloc la trobada de monitors i professors de les escoles de la Companyia de Maria d'Espanya responsables de la dinamització dels Grups Lestonnac. Mentre els monitors van participar d'una formació a mida realitzada per la Fundació Pere Tarrés, una seixantena de professors van comptar amb un pla de formació dissenyat pel responsable de pastoral de l'orde, Josep Maria Nonay, que va comptar amb la meva ponència i la de la religiosa Claustre Solé, el dissabte pel matí, i una visita a la Basílica de la Sagrada Família el dissabte per la tarda.


La meva ponència es va basar en una mena de "teologia fonamental" de caràcter comunicatiu o pastoral, a saber, transmetre en un clima de proximitat aquelles idees de fons que m'acompanyen en la meva tasca pastoral a l'escola. Donat el caràcter fragmentat del temari, vaig resoldre fer una presentació amb el prezi a mode de "retaule pastoral" que us adjunto en el post.

divendres, d’abril 08, 2016

"Arquitectura i espiritualitat" a la revista Qüestions de Vida Cristiana

Ja ha sortit publicat el darrer número de la revista Qüestions de Vida Cristiana que ha estat dedicat íntegrament a "Arquitectura i espiritualitat". El número recull la recerca que s'ha desenvolupat al Seminari Intern sobre Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall juntament amb els articles d'arquitectes referents dins l'àmbit espanyol i europeu. Crec que és una publicació única d'aquesta temàtica en llengua catalana. Apunto, a continuació, els articles publicats i alguna breu nota personal al respecte. (seguir llegint)


diumenge, d’abril 03, 2016

Nostra Senyora de la Saviesa: El temple com recorregut mistagògic (París 2)

La Chapelle Notre-Dame-de-la-Sagesse (Nostra Senyora de la Saviesa), és un temple parroquial obra de l'arquitecte Pierre Louis Faloci, sent consagrada el 2000 per l'arquebisbe de París Aron Jean-Marie Lustiger. Es troba a la Place Jean Vilar 2, al nou barri creat a la vora de l'imponent intervenció de la Biblioteca Nacional de França, de Jean Nouvel. L'edifici es troba en una cantonada del pati interior dels jardins dedicats a James Joyce. No hi ha cap altre equipament situat dins la plaça i la seva visibilitat bé marcada per les dues parets perpendiculars i exemptes de maó que s'alcen en la cantonada a mode de campanar. L'accés compta amb un porxo en forma de làmina de formigó que s'avança cap al carrer peatonal i acull als vianants. La vermellor de l'edifici contrasta amb els nous habitatges marcats per l'ús d'arquitectura blanca de les edificacions veïnes. Alhora, tot l'edifici és un constant joc entre unes marcades línies verticals i horitzontals, referència a la dimensió espiritual i terrenal de la pròpia comunitat cristiana.
Si bé aquest joc de plans podria fer referència a una arquitectura semblant a la de Mies van der Rohe, l'interior de la capella fa referència a la manera de il·luminar l'espai més propi de Le Corbusier a la Capella de Ronchamp, on la llum entra banyant les parets, de forma indirecta. L'austeritat interior li dóna un cert aire auster, volgudament cistercenc.(seguir llegint)

dijous, de març 24, 2016

París ben bé val unes quantes misses

 "París ben bé val una missa" és una famosa frase atribuïda al rei francès Enric IV,  que abjurà del calvinisme i es passà al catolicisme per tal de poder ascendir al tro reial el 1593. Més enllà del fet històric concret, el cert és que he pogut passar uns dies a la capital de francesa i he pogut constatar a través de les seves noves esglésies o reformes d'esglésies que la dita segueix sent certa: París ben bé val unes quantes misses.  Us adjunto el mapa (amb els enllaços corresponents) que em vaig elaborar per a la meva recerca arquitectònica per si a algú li resulta d'interès. Val a dir que la majoria d'esglésies escollides les he tret de l'article "Art et liturgie aujourd’hui : à propos de six récentes églises parisiennes (1997-2005)" i, molt especialment, d'una pàgina que mereixeria ser tinguda en compte per totes les delegacions de patrimoni dels bisbats de Catalunya: "Art, Culture et Foi", ja que han muntat una guia que posa en diàleg l'arquitectura sacra i la fe per als turistes (en la línia de Catalonia Sacra) disponible en tots els temples de renom.
Us passo algunes notes, tot i que tractaré amb més profunditat algunes de les esglésies citades més endavant (seguir llegint)

dimarts, de març 01, 2016

Les dues passions de Fernando López Arias

Només començar la lectura de "Espacio litúrgico. Teología y arquitectura cristiana en el siglo XX" (CPL 2015) m'he trobat identificat amb un autor que, com jo mateix, té dues passions intel·lectuals: l'arquitectura i la teologia (tot i que ell parteix de la litúrgia i jo m'ho miro més des de la teologia sistemàtica o fonamental... per no dir "pastoral"). Tant ha estat així, que m'he llegit el llibre d'una tirada sense indigestions problemàtiques. Recordo al seu autor, Fernando López Arias, en la seva participació al III CIARC (Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea) de Sevilla el 2013, on va parlar de "El espacio litúrgico eventual: identidad y proyecto". Va ser en la seva explicació, sota la imatge de la missa de la JMJ a la platja de Copacabana, que vaig prendre consciència de la humilitat del paper de l'arquitectura sacra: la litúrgia no necessita abans que res d'un espai arquitectònic o construït. (seguir llegint)

dijous, de febrer 18, 2016

El Museu Bíblic Tarraconense, aquest gran desconegut

(EA) Si anem a la pàgina web Catalonia Sacra, que és el lloc a la xarxa del SICPAS(Secretariat Interdiocesà de Promoció de l'Art Sagrat), i anem a la pestanya dePatrimoni/Museus, veurem que no hi figura el Museu Bíblic Tarraconense (MBT) i sí, en canvi, el Museu Diocesà de Tarragona. A què és deguda aquesta absència? Senzillament a que el MBT no entra dins de la comissió de patrimoni de l'Arquebisbat de Tarragona. Si a aquest fet li sumem que el MBT no està inscrit com un museu per la Generalitat de Catalunya sinó com una "col·lecció", amb la manca de recursos i obligacions que això comporta, entendrem la problemàtica i la poca visibilitat d'aquest museu en l'esfera pública. (seguir llegint)


dimarts, de febrer 02, 2016

"Aquí es prega bé". Un petit homenatge a Enric Comas sj

Del jesuïta i arquitecte Enric Comas de Mendoza ja n'he parlat alguna vegada en aquest blog però, per la simpatia que tinc per aquest avi de 91 anys, crec que val la pena dedicar unes línies a la seva intervenció en la cinquena sessió de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall, que va compartir amb el Director de L'Institut Superior de Litúrgia, el Dr. Mn. Jaume González Padrós . D'entrada és d'agrair la seva constància en l'assistència del seminari, crec que no ha fallat a gairebé cap sessió (i ja portem un any!), i la seva predisposició humil a comunicar quelcom de la seva obra religiosa. (seguir llegint)

dilluns, de febrer 01, 2016

Arquitectura i nova evangelització en 7 minuts

Us copio aquí el reportatge que es va emetre ahir al programa de Signes dels Temps. Gairebé és tota la obra de temàtica religiosa de T113 en set minuts. Crec que han fet un bon reportatge, molt condensat, clar i directe. 

dissabte, de gener 30, 2016

Parlant del meu cole...

Diuen que l'espai virtual complementa l'espai físic així que, com que el meu col·legi fa jornada de portes obertes, també faré portes obertes amb aquest post. Ho faré avui com a professor de les assignatures de dibuix tècnic a batxillerat i visual i plàstica a quart de la ESO a través de dues imatges. Estic parlant del Col·legi Lestonnac de Barcelona, situat al carrer Aragó, entre Passeig de Gràcia i Pau Claris (un lloc ben cèntric i comunicat, per sort meva i dels alumnes!).

La primera imatge és aquesta "exposició temporal" que he muntat amb els alumnes de visual i plàstica. En aquest cas es tractava de donar visibilitat al treball d'uns alumnes que són considerats "els perles" de la seva quinta, de cara a ser més ben valorats per part del professorat i dels seus companys. El treball en qüestió consistia en donar unes làmines en blanc farcides de rodones i numerets que els alumnes havien de pintar segons una llegenda predeterminada. El que en un principi sembla indesxifrable, poc a poc, va esdevenint una imatge d'un quadre famós que l'alumne ha de identificar i "catalogar" elaborant-ne una fitxa en un DinA-4. Posteriorment s'ha procedit a dissenyar el suport per a l'exposició a partir del reciclatge de cartró. Donat que és una exposició lineal, es disposen les cartel·les informatives paral·lelament a la paret de suport, mentre que les imatges s'inclinen 45 graus per tal de ser visibles al llarg del recorregut del passadís, tal com fan els anuncis publicitaris en les tanques  de les vies de trànsit rodat.


La segona imatge correspon a l'emmagatzematge improvisat per part dels alumnes de segon de batxillerat de les figures polièdriques... com podeu observar, la imatge no deixa de ser una mica còmica, sobretot quan hi apareix un altre exercici de "papiroflèxia no autoritzada" com és l'ocellet que hi ha al final. Una activitat que, d'entrada, apareix com una mena de "divertimento, acaba esdevenint quelcom imprescindible per entendre l'enunciat d'un examen de sistema dièdric.

divendres, de gener 22, 2016

El Col·legi d'Arquitectes acull la presentació del llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización"

Aquest passat dijous 21 de gener va tenir lloc la presentació del llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización" (CPL 2015) a la llibreria de la Cooperativa Jordi Capell, als baixos de la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Van participar en la presentació el Dr. Jaume Fontbona (president de CPL), el Dr. David Jou (en representació de la Fundació Joan Maragall), el Dr. Ricardo Gómez Val (Director del XXXVIIè Curset de Patrimoni - AADIPA), el Sr. Josep Maria Riera(Arquitecte de l'Arquebisbat de Barcelona), el Sr. Giuseppe Giacalone (Arquitecte. T113-Taller d'Arquitectura) i l'autor del llibre, Eloi Aran.
Els ponents van valorar la publicació d'un llibre sobre arquitectura religiosa en uns temps de desconcert o manca de referències sobre la temàtica i el fet de cercar ponts de comunicació entre el món de la fe i la tècnica. També va sorgir el debat sobre la necessitat de trobar nous llenguatges significatius per expressar i comunicar la fe en la societat contemporània a través del l'arquitectura, així com els reptes que comporten els desenvolupaments de les noves tecnologies, o la tensió entre la compaginació del caràcter litúrgic propi dels edificis del patrimoni eclesiàstic amb altres activitats d'anunci evangèlic.(seguir llegint)

dimecres, de gener 20, 2016

Gaudí es passeja pel jardí amb una Bíblia sota el braç

Dins l'assignatura de "Recursos per a l'animació Bíblica" que he impartit aquest primer semestre a l'ISCREB proposo l'elaboració final d'un producte pastoral bíblic innovador. Altres anys, per exemple, havíem muntat una exposició de "Icones bíbliques tridimensionals del Nadal" a l'Espai Von Balthasar (CCU-Pastoral Universitària).

Un dels treballs presentats aquest any es titula "Jardins Artigas: Un passeig bíblic", de Pilar Casals. Crec que el treball mereix l'atenció pública perquè lliga amb encert la possibilitat de gaudir en clau contemplativa d'un espai del patrimoni català inserit a la natura amb el segell de Gaudí.

La memòria presentada del projecte explica l'origen de la idea, la seva concreció, els destinataris i el desenvolupament. Us copio una part i deixo que vegeu vosaltres mateixos el desenvolupament en la presentació digital que insereixo al final.

"Al plantejar-me com enfocar aquesta activitat, quin tema o aspecte tractar, vaig començar a pensar en imatges que m'inspiressin. Tenint en compte que la Paraula i la Bíblia havien d'estar al centre, em va semblar interessant cercar algun recorregut o activitat que permetés un fil conductor.

La idea embrionària que va sorgir, era la de fer una reflexió bíblica en un lloc físic. Després de considerar diferents espais possibles, vaig pensar en un indret que per a mi és molt especial: els Jardins Artigas. Situats a la Pobla de Lillet, aquests jardins van ser dissenyats per l'arquitecte Gaudí. La fusió de la natura i construcció creen un racó de gran bellesa. En els jardins hi ha la imatge dels quatre evangelistes i això em va fer pensar en la possibilitat de fer una visita diferent, un recorregut que permetés a la persona fer un viatge més profund. Per a mi la natura, des de sempre, és el lloc per a contemplar la creació i i copsar la transcendència.


La meva proposta parteix del jardí, s'arrela en l'espai, però alhora planteja un itinerari que va més enllà del que seria una visita normal. Es tracta d'una proposta de "Pregària in itinere", d'una pregària que convida a un recorregut no només físic, sinó que convida a reflexionar a través de diferents passatges bíblics que creen un trajecte que va primer cap a l'interior, per situar la persona finalment en actitud de sortida, guiada a través de diversos passatges bíblics"


dissabte, de gener 16, 2016

Ressons de la presentació del Prega-Rock

El passat dijous va tenir lloc la presentació del llibre "Prega-Rock. 33 cançons amb valors" que, tot i no tenir la afluència de públic desitjada (certament la hora no ajudava gaire), va valdre la pena i es van dir coses molt interessants. Jo em quedo amb els següents ressons dels ponents:

Del Santi Torres sj em quedo amb la necessitat de mostrar l'evangeli des de la cultura ambiental, intentant trobar les "llavors del Verb" (St Justí) en una realitat que sovint és prejutjada negativament. Aquesta mirada positiva envers la realitat, per altra banda, és molt "jesuítica" i arrela en allò dels exercicis espirituals de "salvar la proposición ajena".

Del Juanjo Fernández, que va ser un comunicador excepcional (com sempre), em quedo amb els recels que comporta el rock en àmbits eclesials (sempre sota sospita d'heterodòxia), així com l'exigència de coherència als autors de música rock sacra que no es demana als altres. Certament, la nostra pastoral necessita amics i no fariseus, fent referència a la "rave bíblica" de David ballant davant l'Arca de l'Aliança.

Del Bruno Bérchez em quedo amb la idea que, cada cançó explícita de un cantant famós, no deixa de ser un "evangeli" o una atansament a la figura de Jesús. Així, la cançó "Jesus" de Queen podria ser presentat com "l'evangeli segons Fredie Mercury". "Això té futur"... esperem que sí!



Per cert, podeu escoltar aquí el programa de "El mirall" que es va dedicar a les 5 cançons de Nadal que apareixen al llibre; i aquí l'entrevista pel programa "Església viva" (Àngel Rodríguez. COPE-Girona) a data 17 de gener.

No us perdeu la presentació de "Ámbitos de revelación"! El proper dijous 21 de gener a les 18:00h a la llibreria del Col·legi d'Arquitectes. Valdrà la penai serà un acte únic. 


Watch live streaming video from claretcattv at livestream.com

dijous, de gener 14, 2016

El proper dijous 21G presentem "Ámbitos de revelación" a la Capell!

Després de moltes gestions, finalment, es presentarà el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización" a la llibreria de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), el proper dijous 21 de gener a les 18:00h. Crec que ha valgut la pena l'espera i les gestions per tal de poder portar el tema de l'arquitectura religiosa contemporània més enllà de l'estrictament eclesial i obrir-lo així al món tècnic i professional. Gràcies a tots els que ho heu fet possible! Us hi espero! ;)



diumenge, de gener 10, 2016

El #pregarock a Catalunya Ràdio

Ja podeu escoltar l'entrevista sobre el llibre del Prega-Rock que s'ha emés avui al programa Paraules de Vida de Catalunya Ràdio, on també trobareu referències a "Ámbitos de revelación". Gràcies Emili Pacheco!


diumenge, de gener 03, 2016

El 14G a les 18:00h presentem el Prega-Rock!

Bé, ja ha arribat el moment de fer les presentacions oportunes del llibre "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"! Serà a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (c/ Roger de Llúria 5) el proper dijous 14 de gener a les 18:00h. Hi intervindran en Santi Torres sj (Pregaria.cat), en Marcel·lí López (Edit. Claret), en Juanjo Fernández (escriptor i conferenciant), en Bruno Bérchez (delegat de pastoral juvenil de l'Arquebisbat de BCN) i jo mateix. L'acte constarà de dues parts, una primera de presentació per part dels convidats i una segona en la qual farem un petit taller de prega-rock... us hi espero! ;)
(seguiu la info al twitter: #pregarock)