dijous, d’abril 28, 2011

Tocant sostre

Avui apareix la notícia al CatalunyaReligió sobre la participació de la Marta Nin i la meva a la trobada de blocaires del Vaticà. Semblaria que arribar a aquest punt seria el "tocar sostre" per a un blocaire catòlic, però no és d'aquest sotre que us vull parlar ara, sinó del Projecte Sostre de la Barceloneta d'on acabo d'arribar fa dues hores després d'haver-hi passat la nit.

L'usuari A ha arribat completament begut. S'ha estat una estona piropejant a la voluntària, s'ha arrossegat per la cadira i ha anat a dormir la mona. Al final del partit Barça-Madrid s'ha reincorporat a la sala per sopar alguna cosa i, com a merengue, malpair la derrota mentre sonen els petards pels carrers del barri. Ja quasi a les 24:00h s'enganxa verbalment amb un altre usuari i he d'enntrar a l'habitació per posar-hi pau. 

L'usuari B ha arribat tard i completament pixat. Les seves capacitats mentals van disminuïnt progressivament i ja es despista fins i dins de l'antiga rectoria en planta baixa que ara (i ja fa més de 15 anys) acull aquest projecte social. L'he d'ajudar a canviar la roba perquè el pobre no acaba de coordinar bé. Ja cap a les 23:00 treu un puret marca "no-t'hi-fixis" i em demana poder fer les seves pregàries abans d'anar a dormir (impressionant... és molt fort descobrir la pregària balbucejant d'un indigent de debó) i jo li recomano que es guardi el puret per l'endemà i faci els seus resos des del llit.


Per què explico tot això? Perquè, en el fons, m'agradaria poder viure el Vatican Blogger Meeting com els jesuïtes que van ser enviats al Concili de Trento: Participar en les disputes sobre temes "importants" amb els "importants" i alhora no oblidar de donar conversa a aquells que no importen a ningú.

“A major glòria de Déu, allò que principalment es pretén en aquesta jornada de Trento... és predicar, confessar i llegir, ensenyant als infants, donant exercicis espirituals, visitant els pobres als hospitals, i animant a qui trobem a la vora, disposant els nostres talents de cara a moure la gent a devoció i pregària...”[1] 
(Recollit al document "La nostra manera de procedir" de la CG34)

[1] Carta de Sant Ignasi als jesuïtes enviats al Concili e Trento, 1546 (BAC 784s)

dimecres, d’abril 27, 2011

Preparant-me pel Vatican Meeting Blog.

Gràcies al Daniel Pajuelo, marianista, m'he assabentat de quines persones de parla castellana aniran a l'encontre del Vatican Meeting Blog (#vbm11 al twitter). Mirant la llista m'adono que n'hi ha de tots colors. Des de gent de l'Opus Dei, Legionaris de Crist o Comunió i Alliberament, passant pels de forumlibertas, religióndigital, infocatólica i, potser amb escàndol per alguns, també focnou i catalunyareligió mitjançant el bloc de la Marta Nin (amb qui ja estem fent gestions per veure'ns a la ciutat eterna i de qui ja us n'havia parlat aquí) i el meu. Dos blocs en català dels 150 blocs escollits entre l'àmbit catòlic... Déu n'hi do, oi?. Crec que no és el moment de fer estadístiques facilones, que d'això tothom en va ben servit, però sí crec que és una confirmació més que la llengua catalana ha estat especialment present en la blogsfera des dels seus inicis.

Vaig entrant poc a poc en aquesta "crida" vaticana amb respecte, curiositat i, de pas, vaig fent-me la llista d'arquitectura religiosa que he d'anar a veure en dos dies (no podrà ser massa cosa doncs). En Jesús Oliver-Bonjoch, que vaig conèixer a rel de la participació en una taula rodona al curs de "Simbologia Religiosa" de la UB, ja m'ha donat alguns consells i espero trobar-me també amb en Joâo Delicado sj, un amic arquitecte portugués que està estudiant teologia a Roma. Sobre què puc aportar jo en aquesta trobada i per què m'han escollit... encara necessito una mica més de temps, tot i que no m'en sobra. Potser no és tant el que jo pugui dir o deixar de dir que la mera presència i atenció al que em puguin dir. Ja us aniré dient.

dilluns, d’abril 25, 2011

"El cor del món", pedagogia de l'espai sagrat

Aquest tridu pasqual he col·laborat un altre any a l’equip creatiu de la Pasqua Jove ClaverTSKV. El lema d’enguany era “Apassionats”, tot i que el subtítol intern generador de la dinàmica corresponia al lema del Magis (una trobada juvenil ignasiana que engalta amb la JMJ de Madrid 2011): “Amb Crist al Cor del Món”. Una de les tasques de l’equip creatiu, conjuntament amb l’equip de litúrgia, és preparar l’espai celebratiu dels oficis a la Capella del Col·legi Claver, mentre que la vetlla pasqual té lloc a la Parròquia de Sant Ignasi de Loiola a Lleida de cara a treballar la dimensió comunitària i eclesial de la celebració cabdal del cristianisme.
 
Un dels problemes que ens hem trobat cada any, a part de enretirar els bancs i emmoquetar la capella creant un espai celebratiu central en forma de quadrat, és la diminuta escala de l’ornament i l’ambientació que nosaltres proposàvem en relació a la mida del conjunt arquitectònic, caracteritzat per l’austeritat i dimensió dels murs de fàbrica de maó. Aquest any hem trobat una solució a aquest problema: hem aprofitat l’estructura del baldaquí o lampadari de fusta que hi ha sobre l’altar per penjar-hi un cortinatge que cobrís tota l’alçada fins al terra del presbiteri. Darrera aquest cortinatge, evocació explícita del tabernacle (Ex 26,1-37), hi vam col·locar una il·luminació que tant podia esdevenir vermella o blanca segons la necessitat del moment. En un dels moments inicials de cada celebració dels oficis, per uns breu instant, s’encenia el tabernacle amb la il·luminació vermella i es posava l’audio d’un cor bategant, recreant en l’ambient un indicador de “Cor del Sagrat”, un nucli visual i auditiu que apuntava al Transcendent. Per altra banda, aquesta idea de l’espai sagrat dins del sagrat, com un joc de nines russes, no és cap novetat sinó que ho trobem ja en l’antic Temple de Jerusalem i la seva jerarquització de patis (d’aquí la idea de l’Atri dels Gentils) i en obres modernes com la controvertida església de Massimiliano Fuksas a Foligno o la nova sinagoga de Dresede - dels arquitectes Wandel, Hoefer i Lorchon - en ambdues obres es dóna la idea de “capsa-dins-la-capsa”. Podem enllaçar metafòricament aquesta idea de tabernacle o jerarquització de l’espai sagrat amb la “casa-dins-la-casa” o la casa de nines com el cor de l’habitació de jocs d’una llar.
 
Tornant a l’espai celebratiu de la pasqua jove, l’espai del tabernacle també servia per “amagar” o “guardar” la Paraula, com si fos una recreació de l’espai de la Bema d’una sinagoga. La litúrgia de la Paraula començava amb una processó de un jove que, acompanyat d’una altra parella de joves amb espelmes, anava fins al tabernacle per prendre la Paraula i portar-la fins a l’ambó col·locat en l’altre extrem del quadrat, a semblança de la disposició de l’església de Taizé. (seguir llegint)

dimecres, d’abril 20, 2011

"Amidaments estimatius" al Vatican Blogger Meeting!

Si no m'ho arriba a dir el meu amic Joao Delicado des de Roma no me n'hauria assabentat: "Amidaments estimatius" ha estat un dels 150 blocs seleccionats per participar al "Vatican meeting blogger" (mireu la llista aquí). Bufa!, això no m'ho esperava!. Ara... a buscar bitllets!
 

dilluns, d’abril 18, 2011

CatalunyaReligió, un servei al poble de catalunya

L’experiència religiosa ens continua interrogant. Lluny de produir-se la defunció de la religió, avui el fet religiós és ben present en el debat públic. A Catalunya i arreu del món. Per sort, ja no vivim en una societat confessional, però això no vol dir que les persones haguem abandonat les nostres inquietuds religioses. El fet religiós no és un fet aliè a les persones i al país. En molts sentits, és una dimensió central i fonamental en la constitució del “ser persones”, i en la construcció de la identitat col·lectiva d’una societat.
D’aquesta constatació neix CatalunyaReligió.cat. Un nou portal d’internet per visualitzar la rellevància del fet religiós dins d’una societat democràtica i plural. Un nou espai de presència i d’incidència pública del cristianisme com a religió majoritària, així com de les altres expressions religioses també arrelades al país. Sense imposicions, els seus criteris i valors també fan una aportació positiva al conjunt de la ciutadania.
Si voleu continuar llegint què és CatalunyaReligió podeu fer-ho aquí i, si ens voleu ajudar, podeu fer-ho aquí
Gràcies a tots! 
(també als nostres detractors per fer-nos tan bona propaganda)

dilluns, d’abril 11, 2011

Pirateria a la Pastoral Juvenil

Aviam... Compareu aquesta imatge (extreta del blog "El pou de sicar"):

Amb aquesta (portada del web site TSKV):
les evidències són més que notables oi? Per això , des de la plana web de TSKV ens vam estranyar que les teresianes (de Tortosa?) ens plagièssin el disseny de la web i no ens diguèssin ni mú. Potser uns altres s'haurien enfadat, però els que fa temps que ens belluguem per aquest mundillo sabem que els "materials" actualitzats van escassos i s'entén que tothom s'ho "recicli" a la seva manera. També és cert que tot té un cost i un temps de dedicació i, ja que no paguen, com a mínim, podrien citar la font. Per altra banda, m'alegra pensar que si ens copien és que no ho fem del tot malament... tot sigui amDg!

dimecres, d’abril 06, 2011

Jesús "on the road"

El passat dimecres de cendra es donà a conèixer el nou portal de pregària “Rezando Voy” que, a imitació de l’original anglés “pray as you go”, ofereix arxius sonors de pregària per poder descarregar i reproduir acústicament allà on hom vulgui, “tot anant” cap a algun lloc. Aquest tipus de pregària no entén de espais o temps sagrats (en tant que, en el seu sentit fort, s’oposen a profà) i encaixa molt bé amb la espiritualitat individualista i “d’autoservei” pròpia d’una generació que habita tot transitant pels no-llocs (Marc Augé). Així com abans la orientació i disposició del recinte sagrat era de suma importància, ara aquesta brùixola del misteri esdevè interna i la direcció no és altra que el sentit de la via de trànsit. La persona indiferent que tenim asseguda davant del metro pot estar escoltant “Simpathy for the devil” dels Rolling Stones o la pregària del dia de “Rezando voy”... una de tantes cares del “Deus absconditus”.
 
Independentment de la opinió personal que em suscita aquest fet, no es pot negar que en el cristianisme la imatge del camí i de la “espiritualitat en trànsit” té una força més que notable, que arrela en la missió de l’evangeli (Mc 1,35-39), la rura vers la llibertat a l’Èxode (Ex 3,1-10), o el nomadisme transcendental d’Abraham (Gn 12,1). L’homo viator (Gevaert, 1987) també reclama el seu espai sagrat.
 
Tota aquesta introducció és per presentar una iniciativa peculiar: la capella mòbil que el president del club de futbol “SC Austria Lusternau”, Hubert Nagel, va encarregar a Hugo Dworzak el 2007. Les mesures d’aquesta capella remolcable són les mateixes que les d’una plaça de pàrking (2,5 x 5m) (seguir llegint)