dissabte, de desembre 31, 2011

Arquitectura, comunicació i evangelització.

Aquests dies estic preparant l’assignatura de “Mitjans de Comunicació Social i Església” per l’ISCR-IREL i m’he cercat lectures que condensar per als meus alumnes. Recentment, acabo de llegir “El llenguatge cristià en la cultura de masses”, de l’Albert Sáez i Casas (Premi Fundació Joan Maragall 2000) i m’ha suggerit que l’arquitectura també pot ser un nou mitjà per l’evangelització en aquest nou context dels mass media. Com a mostra propera només cal recordar la visita de Benet XVI a Barcelona per a la consagració de la Basílica de la Sagrada Família i la recent exposició sobre Gaudí que s’ha dut a terme a Roma. Si bé hi ha despatxos d’arquitectura comercial que feliciten el Nadal amb el lema “Imaginació que ven”, crec que aquest lema es podria traduir en el camp eclesial com “arquitectura que evangelitza” perquè, més enllà de satisfer unes necessitats, és innegable que l’arquitectura “parla” i comunica a través d’un llenguatge simbòlic i, com apunta Albert Sáez, l’única manera d’assegurar la presència de la religió amb dignitat en els nous escenaris de la comunicació mediada serà la reflexió entorn del llenguatge amb què s’expressa la fe catòlica: com s’aconsegueix fer significatiu, efectiu, el llenguatge religiós que no va acompanyat presencialment de l’experiència personal ni comunitària.
 
Complexitat en el llenguatge arquitectònic en l’època dels mass media.
 
Ara bé, cal tenir en compte les característiques pròpies de l’arquitectura en l’època del caos postmodern (Vattimo), del supermercat de les religions (Berger), i de l’era de l’espectacle perquè la línia entre l’arquitectura que evangelitza i l’arquitectura “venuda” (de l’espectacle) és molt difusa. D’entrada cal tenir en compte que els MCS s’organitzen entorn del criteri de l’espectacularitat. La indústria de la comunicació ja no és una part de la cultura, sinó un empresa lucrativa que cerca el màxim benefici. Els MCS ja no tenen com a objectiu allò de informar, formar i entretenir, sinó que aquests tres objectius han format a passar part d’una estratègia per aconseguir audiència i, així, aconseguir el lucre econòmic del circ mediàtic. Interessa la religió en tant que és fàbrica d’espectacle.
Per altra banda, seguint la distinció de Walter Benjamin entre les experiències (món presencial) i les viviències (món virtual o vicari), ja que aquestes darreres no són capaces d’oferir o propiciar una conversió. Com diu l’arquitecte Enric Comas sj “no hi ha cap arquitectura sacra que actui ex opere operato”. (seguir llegint)

dimarts, de desembre 27, 2011

Pregària del televisor

Senyor, aquesta nit et demano una cosa especial: Converteix-me en un televisor. 
Voldria ocupar el seu lloc per poder experimentar el que viu el televisor de casa meva:  
Congregar tots els membres de la família al meu voltant.  
Ser el centre d’atenció al quals tots volen escoltar sense ser interromputs ni qüestionats.  
Que em prenguntin seriosament quan parlo.  
Sentir la cura especial que rep el televisor quan alguna cosa no funciona.  
Tenir la companyia del meu pare quan arriba a casa, encara que arribi cansat de la feina. 
Que la meva mare em busqui quan es trobi sola i avorrida, en comptes d’ignorar-me. 
Que els meus germans es barallin per estar amb mi. 
Divertir-los a tots, encara que de vegades no els digui res. 
Viure la sensació que ells ho deixen tot per passar uns moments al meu costat. 
Senyor, no et demano pas gaire. Tot això ho viu qualsevol televisor… 


(Pregària d’un nen del segle XXI, inspirada en un text de José Luís Martín 
Descalzo) 

dissabte, de desembre 24, 2011

Iconografia bíblica tridimensional a l'Espai Von Balthasar... Bon Nadal!

"En todo lo que suscita en nosotros el sentimiento puro y auténtico de la belleza está realmente la presencia de Dios. Existe casi una especie de encarnación de Dios en el mundo, cuyo signo es la belleza. Lo bello es la prueba experimental de que la encarnación es posible. Por esto todo arte de primer orden es, por su esencia, religioso" (Simone Weil. Citat per Benet XVI en la seva trobada amb els artistes el 21 Novembre 2009 a la Capella Sixtina.)

El passat 19 de gener vam inaugurar l'exposició a l'Espai Von Balthasar de les icones bíbliques tridimensionals que havia proposat com a exercici visual als alumnes de l'assignatura "Recursos per l'Animació Bíblica", del màster en Teologia Bíblica de l'ISCREB (veure notícia aquí). En aquest article us ofereixo la lectura del breu discurs de presentació i la icona que he proposat.

Discurs de presentació de l'exposició:

"Benvolguts/des,
La present exposició “Iconografies bíbliques tridimensionals del Nadal” que ara presentem respon a un triple objectiu: eclesial, pedagògic i bíblic. Primerament respon a un objectiu eclesial, ja que entenem que l’activitat del Instituts Superiors de Ciències Religioses no es pot dur a terme al marge de la realitat eclesial local, és a dir, de la vida de la diòcesi que l’acull. Donat l’àmbit universitari d’on ha sortit aquesta reflexió bíblica visual, he cregut convenient cercar un altre ambient universitari eclesial que ho pugui acollir i, en aquest cas, s’ha concretat en la col•laboració de l’ISCREB amb el CCU (Centre Cristià dels Universitaris), el Centre Edith Stein, i en el seu espai d’exposicions conegut com Espai Von Balthasar que, des de fa uns dos anys, ofereix la possibilitat d’un lloc de trobada i diàleg entre l’art i la fe." (seguir llegint el text de presentació)

Icona "El posaren en una menjadora" (imatge de la dreta):

Partint de la idea inicial plantejada per l’enunciat de treballar i desenvolupar l’objecte icònic-bíblic d’un cub de cartró, he explotat la capsa antropomòrficament com una persona en posició de pregària. La part inferior esdevé una falda a on es disposa un plat amb decoració nadalenca i un recull de cites bíbliques que relacionen el bressol de l’Infant Jesús amb la menjadora del pessebre (Lc 2,6-7), el banquet escatològic (Is 25,6; Ap 19,17) i la celebració eucarística (Jn 6,48-51). (seguir llegint)

dimecres, de desembre 14, 2011

Free Download Christmas

Heu vist Matrix? Segurament recordareu l’escena en la qual en Neo, el protagonista de la pel•lícula, adquireix tot allò que li cal per dur a terme la seva missió descarregant-se els  programes més diversos de forma gratuïta. Armament? Amb un clic s’ho descarrega. Un curs de pilotatge d’helicòpters? Amb un altre clic s’ho descarrega, etc. Així mateix, molt sovint  sembla la nostra vida i el nostre comportament a la xarxa. Ens descarreguem impunement i sense gaires miraments tot allò que necessitem, sense cap mena de cost: posem “free download” al cercador seguit de l’objecte de la nostra atenció i arrambem amb el que calgui.

Ara bé, ens podem baixar allò que és realment important sense cap mena de cost? Sembla que, al final, acabem valorant allò que ens costa, allò que s’encabeix dins del que alguns reclamen com “la cultura de l’esforç”, o segueixen aquella dita de “tot té un preu”. Per altra banda, el que val pel món, anàlogament, també hauria de valdre per les nostres relacions i, més encara, per la nostra relació amb un Déu que ens ha mostrat un estil de vida autèntic (digues-li “salvació” si vols) deixant-s’hi la pell (Ef 1,7; Rm 3,25).(Seguir llegint a TSKV)

dissabte, de desembre 10, 2011

IIconografies bíbliques tridimensionals del Nadal

Com a professor de l'assignatura "Recursos per a l'Animació Bíblica" que imparteixo a l'ISCREB, m'he adonat que calia vincular l'assignatura al quotidià de la vida eclesial, de forma que els continguts i les reflexions sobre la matèria puguin revertir i crear sinèrgia amb els agents d'evangelització. Per altra banda, aquesta disposició de diàleg em permet treballar la competència d'interacció amb el medi físic, la competència social i ciutadana i la competència artística i cultural a partir de l'aprenentatge basat en projectes. En propers edicions del curs, si és que això es dóna d'aquí a dos anys, ja tinc aparaulat amb el professor Javier Velasco algun tipus de relació amb l'animació bíblica de la diòcesi però, en el curs present, he proposat als alumnes treballar l'animació bíblica a partir de la creació d'objectes tridimensionals que seran exposats en l'Espai Von Balthasar, al CCU (Centre Cristià dels Universitaris), al C/ Villarroel 81 (baixos), el proper dilluns 19 de desembre a les 19:00h. Vagi, doncs, per endavant la meva invitació a participar de la presentació d'aquests objectes que pretenen ser una "icona 3D" arran de la pregària dels textos bíblics d'Advent i Nadal proposats per la litúrgia d'aquestes dies.

divendres, de desembre 09, 2011

Capella binària

Llegeixo amb interès la darrera proposta d’espai religiós de la web plataformaarquitectura: una capella creada el 2011 pel despatx FORM/Kouichi Kimura Architects, a la ciutat de Shiga, al Japó. L’autora de l’article diu que aquest petit lloc de culte està projectat en una petita habitació d’un edifici que es troba en una zona en desenvolupament i també argumenta que “A la Bíblia pots trobar molts textos sobre el contrast entre llum i fosca. Per exemple, “La llum brilla en la fosca” o “Déu va crear la llum. Déu separa la llum i la fosca”. L’arquitecte volia crear un espai de pregària justament inspirat per aquestes paraules de la Bíblia. La llum brilla ne la fosca. La llum simbolitza Déu mateix. No cal dir que la ubicació de la llum i la quantitat de llum influeixen fortament en l’expressió simbòlica. Per tant, es va decidir conduir la única llum natural que entra en el lloc de culte pel darrera de la creu. Això li dóna un efecte de creu flotant i permet l’existència de la llum superior que queda reflectida en el mur blanc”.
Al compartir la informació amb un amic, aquest em comenta que, més que una capella, a primera vista dóna la sensació de trobar-se en un bar o una cafeteria de disseny, fet que es corrobora pel banc corregut o el tipus de seients. Tot i que a aquest amic no li falta raó, recelo d’aquest tipus d’opinions perquè, al llarg de la història de l’espai de culte cristià, no són pocs els casos en els que s’ha adoptat diferents tipologies d’edificis civils d’ús profà com lloc per al culte, com ho són les mateixes basíliques o les domus ecclesiaes. (seguir llegint)

dimarts, de desembre 06, 2011

Il·lustracions d'Oliver Bonjoch a l'aula

Una de les dinàmiques que proposo als meus alumnes d'ESO i batxillerat, per tal de tractar la competència digital, és respondre als exercicis que proposo al blog e-deuk, on vaig penjo posts relacionats amb les matèries que imparteixo (Religió, Ètica i Dibuix Tècnic). 

Un dels posts que m'ha estat de més ajuda de cara a tractar el tema del cristianisme primitiu a quart de l'ESO ha estat el de Domus Ecclesiae, que he elaborat arran de la il·lustració del Dr. Oliver Bonjoch i que he pogut trobar en el seu blog d'il·lustrador. 

En aquesta imatge l'autor comenta: "Vaig imaginar com hauria pogut ser l’accés a una parròquia cristiana de Roma al segle III, quan el cristianisme no estava oficialment permès, però sí tolerat durant llargs períodes. Llavors, les comunitats cristianes es reunien en locals que havien estat botigues o magatzems, i que les fonts anomenen Domus Ecclesiae, que vol dir “la casa d’assemblees".
En el dibuix es veu com els cristians es troben sota el pòrtic d’un bloc d’habitatges, a la porta del seu local, en un carrer típic de la Roma imperial. Als pilars d’aquest pòrtic hi ha graffitis que mostren els primers símbols cristians: el peix, el crismó, l’àncora i l’anagrama de Jesús, per a identificar la proximitat d’una domus ecclesiae". 

La il·lustració ha estat l'excusa perfecta per poder parlar de la simbologia primitiva del cristianisme (el significat del Crismó, l'IHS o del peix), així com desmitificar i aprofundir en què és una església i quin significat té l'espai sagrat en el cristianisme.