dimecres, de febrer 29, 2012

El més gran spoiler

Diuen que, abans, quan hi havia acomodadors al cinema, si no els donaves propina et “xivaven” el final de la pel·lícula: “L’assassí és el majordom”. D’això, explicar el final de la història, en diuen “spoiler” que, segons la wiki, vol dir “malaguanyar”, desentranyar l’argument. Els spoilers solen donar molta ràbia, perquè no et deixen gaudir de la narració, t’espolien la necessitat de posar-te dins de la història, d’acompanyar als personatges o de identificar-te amb ells. Com identificar-te amb el majordom si ja saps que és un assassí?, Com riure un acudit si ja t’expliquen la gràcia?.

Doncs bé, Jesús és un gran spoiler, de fet, el més gran dels spoilers de la història perquè, en ell, tenim la revelació del darrer sentit de la Història, ell desentranya què és l’Home i qui és Déu, que no és poca cosa. Ara bé, el més curiós del cas és que aquesta revelació no és quelcom que ens impedeixi posar-nos en la història sinó que, precisament, és perquè coneixem què és el que val la pena de la Història, que no tenim excusa per malaguanyar la nostra petita i breu història quotidiana. Quin alumne no estudiaria les respostes a l’examen si tingués les solucions a ma? Doncs, com diu un místic castellà: “Al final de la vida te examinaran en el amor” (St. Joan de la Creu). (seguir llegint)

dijous, de febrer 16, 2012

L'animació bíblica de la pastoral 1

D'aquí a una hora començo el segon curs que m'han encarreat des del Centre d'Estudis Pastorals (CEP) sobre "L'Animació Bíblica i Espiritual de la Pastoral", aquesta vegada per a una parròquia del Vallés. De moment, estic repassant els continguts de les dues sessions, que els alumnes podran visualitzar des del blog (aquí). La sessió d'avui és de caire introductori i el que pretenc és despertar la centralitat de l'Escriptura per la vida del cristià. Per aconsegir-ho em basaré en diferents textos que he extret del magisteri (Verbum Domini i "La interpretació de la Bíblia en l'Església") i els llibres dels biblistes Justino Martínez i Hans Ruedi Webber, que treballarem en grups i compartirem posteriorment. Després acabarem la sessió amb el visionat del prezi de l'Octògon Sagrat, basat en el llibre del mateix nom de José Pedro Tosaus (en vaig fer un post des de l'àmbit de l'arquitectura aquí). 
Com és que m'han encarregat aquesta tasca?... la veritat, em sento molt poca cosa i no tinc formació de biblista, però crec que des de la teologia fonamental (que és el meu camp) es pot donar resposta a aquesta sol·licitud formativa. De fet, si ho puc fer, és gràcies en part a la confinaça qu eme va ser donada des de l'ISCREB per ser professor de l'assignatura de "Recursos per l'animació bíblica" i, com ja se sap, una cosa porta a l'altra. En fi, espero que pugui ser d'ajuda. La propera setmana us explicaré la segona sessió.

dilluns, de febrer 13, 2012

Preparant la publicació del llibre

Arran de la tasca realitzada en aquest blog i del treball “Cartes Edificants. Reflexions sobre l’arquitectura religiosa contemporània”, becat i presentat el passat setembre per la Fundació Joan Maragall - tutoritzat pels professors Ramon Pla (UB), Xavier Melloni sj (FTC) i Leandro Madrazo (Arquitectura La Salle. URL) - estic treballant en la publicació d’un llibre que inquireix sobre el sentit de l’arquitectura religiosa contemporània i del per què del desencontre o trobada entre aquesta i els seus usuaris. (seguir llegint)

dimarts, de febrer 07, 2012

Pregar a gust: Capella del Santuari de Sant Crist de Balaguer

Si hi ha alguna revista que cal seguir en l’àmbit de l’art religiós antic icontemporani eclesial a Catalunya, aquesta és, sens dubte, la revista Taüll, que edita la Conferència Episcopal Tarraconense. Us recomano llegir-la on-line des del web site Catalonia Sacra. Fullejant-la, o pantallejant-la com és el cas, he trobat un article referent a la petita capella del Santuari de Sant Crist de Balaguer, un lloc que he visitat un parell de vegades en les col·laboracions que he realitzat en les trobades de formació interdiocesanes per a joves dels bisbats de Lleida, Urgell i Solsona i que trobo molt encertat, tant per la seva distribució, com pel sostre que evoca una tenda de trobada o per la tasca realitzada en el retaule. Donat que l’article està molt bé i l’han redactat els mateixos autors de la capella – Amadeu Matosas i Pere Alarcón – crec que el millor és facilitar aquest article directament.

“Una intenció: En plantejar el disseny de la capella, hem fet el propòsit d’assajar la possible convergència entre les experiències estètiques i les experiències religioses. Així doncs, i com a punt de partida, el nostre treball ha estat un intent de relacionar la espiritualitat cristiana i l’art contemporani. Més enllà del fossat profund existent entre l’art actual i l’espiritualitat cristiana, volem creure que aquest1 no ha d’impedir els possibles ponts en vista a un diàleg fecund entre creativitat i espiritualitat.
(seguir llegint)

dilluns, de febrer 06, 2012

Acaba el Fauna Parroquial al Foc Nou

Després de quatre anys, degut a la situació i gestió econòmica de la revista Foc Nou, la secció d'humor gràfic "Fauna Parroquial" finalitza la seva col·laboració en aquesta publicació. Resto agraït per la confiança que em va ser donada en un principi i lamento no poder seguir arrencant algun somriure a tots aquells que em van confessar que obrien la revista començant per la contraportada interior. De moment, podreu trobar les vinyetes on-line a la secció d'humor pàgina web pregaria.cat .

dimecres, de febrer 01, 2012

Joâo Luís Carrillho da Graça: visualitzar els fonaments (Parròquia de San Antonio. Portalegre 2008).

“que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor” (Ef 3,17)
 
El passat 29 de gener es va inaugurar la primera part de la reforma del Seminari de Tarragona, on es feia referència als fonaments paulins de l’església a Tarragona (veure noticia). D’aquesta remodelació ja n’havia parlat anteriorment aquí i segurament caldrà que matisi varies coses de les que deia, com ara la relació entre els autors del projecte i l’Opus Dei (cal apuntar que no tenen relació amb la UIC). En aquell post deia que preferia una arquitectura no tant comercial o efectista sinó més minimalista i austera, posant d’exemple a l’arquitecte portuguès Joâo Luís Carrillho da Graça. En aquell moment desconeixia que l’arquitecte també tenia una obra de caràcter religiós, elCentre Parroquial de San Antonio (Portalegre, Portugal, 2008) i, després d’estudiar-lo, crec que val molt la pena dedicar-hi un moment.

El programa de l’edifici consta d’un espai litúrgic i un equipament parroquial en planta i pis  que s’articulen entorn d’un pati-rampa en forma de U que actua de plaça interior i atri dels gentils. Tota la volumetria resta tancada a l’exterior pels murs blancs i immaculats de forma que l’activitat es volca a l’interior i es garanteix així la privacitat i el caràcter sacral de l’edifici. Alhora, el recorregut longitudinal de l’edifici finalitza en l’encastament a la roca nua de quars, que resta visible, ja des de l’accés al recinte, a través d’un patí anglès i un gran pany envidriat a topall, sense muntants, en l’espai de la celebració litúrgica. (seguir llegint)