dimecres, de febrer 19, 2014

Reformant el presbiteri de Sant Pere Apòstol a Torredembarra.

M’agrada pensar que tot encàrrec, per petit que sembli, pot ser un bon projecte i així també ho veuen també els meus companys de despatx. Per això, quan Mn. Joan Cañas ens va convidar a reformar el presbiteri de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra, a principi de curs, vam acceptar de seguida.
 
Història i estat actual de l’edifici.
 
Aquesta església va rebre la llicència de construcció el 1676 i va ser beneïda el 1680. Finalment, entre el 1771 i el 1774, foren construïts el creuer i l’absis actuals. Es tracta d’un edifici de planta basilical i d’estil renaixentista-barroc, cobert amb una volta de canó, cúpula central i mitja cúpula a l’absis, elements de cobriment pintats tots ells de blau cel. Tot i les diverses reparacions que ha anat patint l’edifici, cal notar les obres de rehabilitació que van finalitzar el 2010 en les quals es van substituir les bigues en mal estat de la coberta de la nau central i de la cúpula. També es va reparar la pedra del campanar, una part de la façana, les cornises i balustrades, i es va adequar la instal·lació elèctrica i la il·luminació interior del temple.

 
A l’accedir-hi un té la impressió d’un espai ben acabat, tant pel que fa a l’estat constructiu com per la correcció dels elements compositius, per exemple el baldaquí circular suspès damunt l’altar. Ara bé, una lectura més atenta fa veure que manca una solució per al paviment i la disposició dels elements del presbiteri i també la reforma de la pell i elements de la Capella del Santíssim. Hi ha encara altres aspectes pendents, com trobar una solució al paviment del temple o pensar un possible nou cancell, però de moment aquests aspectes quedaran per una altra fase.
 
La proposta: Visualitzar la tríada presbiterial.

 
Després d’haver fet un estudi de les normatives litúrgiques que vam trobar condensades al llibre “Arquitectura y litúrgia” els ítems de l’avantprojecte van ser els següents (seguir llegint)

dimecres, de febrer 05, 2014

Escalfant motors pel XXXVIIè Curset AADIPA – COAC sobre patrimoni sacre.

El proper mes de desembre, de l’onze al catorze de 2014, s’esdevindrà a Barcelona el XXXVIIè Curset que organitza l’AADIPA(Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), una agrupació del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), que porta com a títol “Patrimoni sacre: Nous espais, nous usos”. La edició del proper Curset està dirigida pel Dr. Ricardo Gómez Val, de qui ja vaig parlar aquí, amb qui he tingut vàries trobades i m’ha volgut confiar una de les ponències que determinarem més endavant.
L’àmbit de la proposta és la següent: “L’àmbit en el que es vol desenvolupar aquest curset és l’estudi en profunditat de les esglésies, posant un especial èmfasi en els treballs realitzats en les mateixes al llarg del segle XX, ja sigui “ex novo” o treballs de restauració. La voluntat d’aquest curset es posar de relleu el gran patrimoni religiós existent, més del 70% del patrimoni catalogat, i la necessitat del seu manteniment. De la mateixa manera vol destacar tota una sèrie de treballs desconeguts per la majoria dels arquitectes i fer pensar en noves solucions al voltant d’aquesta temàtica tan destacada.” (seguir llegint)