divendres, de maig 27, 2011

Com-passió vs con-sentiment

(Seguint un raonament del curs sobre la teologia política de J.B.Metz a l'ITF)...
Ens pensem que la compassió és quelcom que es mou en l'àmbit sentimentaloide i mel·liflu quan, contràriament, és el nervi encarnatori que fonamenta tota reciprocitat i igualtat, és a dir, aquests valors tan predicats i tan poc subjectivats. 
La com-passió és més que un sentiment puntual. El sentiment porta al con-sentiment, a deixar les coses igual, mentre que la compassió que arriba a concretar-se en un hàbit  transforma la persona.

dijous, de maig 26, 2011

L'alumne a la recerca de sentit


Durant aquest curs he tingut la sort de compatibilitzar els estudis del Màster en Formació de Professorat en Secundària, especialitat en tecnologia, amb els estudis per a la obtenció de la DECA (Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica, el que es demana per poder ser professor de religió en un institut públic). La formació rigurosament pedagògica que m’han donat els primers (a la Blanquerna) s’ha completat amb la formació humana i religiosa dels segons (a l’ISCREB) i això ha estat un privilegi.

Acabo de llegir “L’home a la recerca de sentit”, de Viktor E. Frankl, una de les lectures que ens recomenen en una assignatura de la DECA, i encara estic en estat de xoc. Per què m’han fet llegir això? Perquè, intueixo, com a educadors tenim una fita: educar en la recerca de sentit als alumnes, tasca absolutament “transversal” a tota assignatura, siguin les matemàtiques, el dibuix tècnic o la religió. Malgrat tot, resulta curiós que no hi hagi cap competència específica, ni cap “webquest” o eina educativa o TIC al respecte. Fet preocupant quan l’adolescència és l’etapa cabdal de la recerca i formació de la identitat. En definitiva: Recomano molt vivament la seva lectura i ara... explorem com funciona això del “Google SketchUp” abans de tenir el consell de redacció de Catalunya Religió! (“descansar és canviar de feina”, diuen les padrines).

dimecres, de maig 25, 2011

Ciberpastoral: Aquest divendres twiteja #acampadadios

De part del Dani Pajuelo, un marianista i company del Vatican Blog Meeting, m'ha arribat la següent proposta ciberpastoral: que aquest proper divendres 27 de Maig, el hashtag #acampadadios sigui Trend Topic. Què vol dir tot això i què implica ho teniu tot seguit en els seves paraules:
"... estamos coordinando una actividad pastoral muy puntual en Twitter. Se trata de conseguir que el viernes el hashtag #acampadadios sea Trend Topic. Queremos decirle a los jóvenes de hoy que Dios ACAMPA entre nosotros y nos llama a una vida de comunión con Él, que su amor es un regalo incondicional y que es la fuente de toda verdadera transformación. ¿Cómo hacerlo?
Queremos proponer el viernes a través de Facebook, Twitter y Blogs que todo el mundo tuitee una o más veces dando gracias por algo que ha recibido de Dios y añadiendo el hashtag #acampadadios.
Súmate a la iniciativa promoviendo haciendo estas tres cosas el viernes próximo:
1. Postea en tu muro este mensaje con el enlace a la página que hemos abierto:
¡Tenemos un mensaje que dar al mundo! Únete y hoy viernes Tuitea una o más veces con el hashtag #acampadadios, dando gracias a Dios por lo que nazca de tu corazón. Únete a nuestra página para estar informado http://www.facebook.com/l/c2036X4_pjPqTq_Dcv6RyVMytbw/on.fb.me/lxOqaF
2. Tuitea una o varias veces en tu cuenta utilizando el hashtag #acampadadios a partir de las 12:00 am y a lo largo de todo el día
3. Retuitea los mensajes que más te gusten que tengan el hashtag #acampadadios
También puedes reenviar este mensaje a conocidos y si tienes un blog te invitamos a promover la iniciativa.
¡Tenemos un mensaje que dar al mundo!
Gracias"

dilluns, de maig 23, 2011

Despropòsits i encerts de l’espai celebratiu en planta central

El cap de setmana passat vaig anar a missa a una parròquia on han implementat un espai celebratiu central a una planta tradicional. Resultat: tres ambons, dos altars, múltiples presbiteris, obstaculització d’accessos a causa de la construcció d'una tribuna, desertització del presbiteri original, inadequació de la il·luminació... un desgavell notable!. A l’hora de proclamar les lectures, la persona que havia de fer-les es va "equivocar" d'ambó i  el capellà va remugar “és que anem a pinyó fix”. No, senyor capellà, qui va a pinyó fix és qui ha autoritzat aquest despropòsit espaial que confon als participants de la celebració eucarística. (seguir llegint)

divendres, de maig 20, 2011

La com-passió com a mística política

"Qui confessa a Déu en el sentit de Jesús compta amb que el seu propi interés preconcebut es veurà lesionat per la dissort dels altres" (METZ, J.B. "Memoria Passionis". Sal Terrae. Santander 2007)

... o, com diu el Ferran Manresa sj... "cal patir una mica per entendre el cristianisme, si no, és el reducte del meu pensament passat pel sedàs de la raó"

dijous, de maig 19, 2011

Twits a Déu en la nit

Quan parla no se l'entén i li he de llegir els llavis o demanar que em repeteixi què em vol dir. L'altre dia va arribar tard. L'altre miccionat. Quan tothom va a dormir ell es queda balbucejant la seva pregària mentre es fuma la darrera "truja". Twits a Déu en la nit.

dimarts, de maig 17, 2011

Premis FAD 2011, dues obres religioses seleccionades

No han passat a formar part de les obres finalistes dels Premis FAD 2011, però no per això deixa de ser interessant que hagin escollit dues obres de temàtica religiosa entre les obres seleccionades . Curiosament es tracta de dos edificis concentrats a Terrassa, un protestant (el temple protestant més gran de Catalunya, inaugurat per Jimmy Carter ) i un altre catòlic (Reforma i ampliació de la rectoria de Sant Pere). Caldrà anar a fer-hi una visita doncs!. (seguir llegint)

dimecres, de maig 11, 2011

Deixa créixer l'Estrany dins teu

(Prega-rock: "L'estrany", Mishima)
Què és la pregària? N’hi ha que diuen que és trobar-se amb l’amic o l’amat, però a voltes aquesta presencia es torna fugissera si no estranya a nosaltres mateixos  de la mateixa manera que se’ns torna estrany retrobar la presencia de Déu en aquell al qual ens voldriem sentir aliens o indiferents, aquells que fan pudor, aquells que no compten, aquells al qual es gira el rostre,  el malalt, els marginats. Malgrat tot, Ell ens espera en l’estrany per descobrir que som estrangers procedents una pàtria que no és d’aquest món.

Pregar és deixar crèixer l’Estrany dins d’un mateix. Mirar-lo cara a cara en el silenci soterrat del bullici quotidià. Escoltar-lo amb la reverència i el respecte amb que s’escolta un germà gran, com Jesús ho és per a nosaltres. Pregar és deixar-se desbordar i descol·locar fins descobrir en aquesta alteritat i estranyesa que hi ha el teu cor mateix, allò més íntim i secret de la teva persona.(seguir llegint)

diumenge, de maig 08, 2011

Capella Mater Societatis al Col·legi Internacional del Gesú (Roma)

Durant la trobada del Vatican Blogger Meeting vaig tenir la sort de ser acollit al Col·legi Internacional del Gesú on, gràcies al Joâo Delicado (també arquitecte i teòleg) i l’Òscar Fuentes, vaig conèixer la petita Capella Mater Societatis, reformada el 2005 per l’arquitecte mexicà Leopoldo Cuspinera, aconseguint dotar d’un fort simbolisme a un petit espai funcional (imatge de la dreta). Gràcies a l’amable explicació de Mariano Ballester sj us puc fer un esboç de tres idees que han generat la composició d’aquest espai:
 
1_ Llegenda de la Vera Creu.
Un dels llibres que van motivar la conversió de Sant Ignasi de Loiola durant la seva convalescència va ser la Llegenda Àurea, que recollia vides de sants i també la “llegenda de la Vera Creu”, que va ser representada per la famosa pintura de Pietro della Francesca a la Basílica de sant Francesc a Arezzo. La idea parteix de identificar l’arbre de la saviesa i de la vida del paradís amb el tronc de la creu on morí Crist, d’on prové ara per a nosaltres la saviesa de Déu i la vida amb Ell. La llegenda s’inicia amb el viatge de Seth, fill d’Adam, al Paradís per cercar-li un viàtic al seu pare. Un cop allà un àngel li dóna tres llavors de l’arbre de la Saviesa que, posades en la boca del moribund, creixen i es converteixen en un arbre. Diverses visicituds lligaran aquest arbre amb el temple de Salomó fins a la Vera Creu del patíbul, recuperada per Santa Elena, mare de l’emperador Constantí. Trobem l’arbre del paradís pintat al fons de la capella que, tot estenent-se pel sostre, es posa en diàleg amb l’arbre metàl·lic que travessa l’estança i on es disposa el crucifix. Per altra banda, les tres llavors posades en boca d’Adam estan representades per tres semi-esferes de fusta engaltades en la trobada entre la paret del fons i la línia metàl·lica que marca l’Est. També trobem repetit el tema de les tres semi-esferes en la porta del sagrari, indicant l’Eucaristia, el fruit de l’arbre de la creu, com nou viàtic vers la Parusía. (seguir llegint)

dissabte, de maig 07, 2011

post-VBM11

1_ Sobre la trajectòria: Em vaig fer un bloc i.... em van cridar a la primera trobada de bloggers al Vaticà (VBM11)! Entre una cosa i l'altra aviat hauran passat cinc anys i, en aquest temps, el bloc em va servir per posar-me en contace amb molta gent i "servir" indirectament a molta gent (que és la més gran satisfacció). Al cap d'un any ja teniem la blocsfera cristiana muntada a FocNou  i, al cap de dos i escaig, vam començar el projecte de CatalunyaReligió.

2_ Sobre el servei i la comunió: Em va agradar molt quan F. Lombardi sj parlava al VBM11 sobre el bloc desde la filosofia de servei. Crec que el servei només té sentit des de la gratuïtat perquè, en cas contrari, ens trobem amb blogs apologetes en el mal sentit de la paraula i de clara tendència farisaica, és a dir, dels que divideixen en bons-dolents i cerquen posar-se la "medalla d'autenticitat catòlica" per poder criticar a la resta. Ja des del principi he intentat crear espais de comunió ("que tots siguin u"), per això es va fer la blocsfera cristiana, i crec que cal seguir treballant en aquest sentit. 

3_ Sobre l'evangelització: També hi va haver ponents que deien que Jesús avui seria un blogger i ho argumentaven dient que "així podria arribar a tothom". Jo no ho tinc tant clar, perquè aquest argument em sembla molt proper a la temptació aquella de ser un show-man que es llença de la torre del temple per "donar la nota". Crec que la manera d'anunciar la bona nova de Jesús, que va començar en un racó de món anomenat "Galilea dels pagans", ha de ser també la del blogger. La més que desitjable universalitat i catolicitat no ens ha de fer ballar "al so dels números dels visitants del bloc" sinó, com també es va dir, cercar aquella relació del pastor que coneix el nom de les seves ovelles. Hi havia un ponent que deia que "internet és el lloc de qui crida més fort i l'església hauria de fer el mateix"... sincerament, no hi estic d'acord.

4_ On estan els bloggers preferits?: Hi va haver un tema que no va sortir al VBM11: es va parlar de inculturar el missatge oficial de l'Església a la blocsfera (i està molt bé), però en cap moment es va parlar del blogger com "veu dels sense veu" o "altaveu dels silenciats", etc. És a dir, els preferits de Jesús no estaven presents.

... i ara, què? M'he adonat que hi ha molta feina a fer, especialment a casa nostra, i que cal algú que animi i tingui cura d'aquest espai del "sensus fidei on-line" que, com es va dir al VBM11, és de gran ajuda a la formulació i tasca del magisteri. No de qualsevol manera, sinó a la manera de l'evangeli. Aprofito per donar gràcies també al Dani Pajuelo, al Santi Casanovas, a la Marta Nin i a la comunitat de jesuïtes del Col·legi de "il Gesú" que em van acollir (especialment en Joâo i l'Òscar!).

dimecres, de maig 04, 2011

La blocsfera, un espai de trobada gratuïta

(Eloi Aran / CR) Aquest dilluns dos de Maig va tenir lloc la primera trobada de blocaires al Vaticà on, com ja va anunciar CatalunyaReligió.cat hi vam ser convocats dos blocaires del portal. Val a dir que des de la organització es va insistir en que no era una trobada de “blocs catòlics”, tot i que la immensa majoria dels participants eren clarament confessionals, sinó apologètics.
La trobada va servir per constatar la impossibilitat i inconveniència de posar un “segell de catolicitat” com alguns participants pretenien. Cal notar una de les darreres intervencions en la qual es va recordar que, més que un instrument evangelitzador, un blog, “per se”, té unes característiques determinades que no poden ser fagocitades en pro de una propaganda o ideologia concreta. És a dir, es va reclamar l’espai de la blocsfera com un lloc de trobada gratuïta i atenta a semblança del que havia estat el mateix encontre. (seguir llegint)

diumenge, de maig 01, 2011

Els que resisteixen

            "En la vida existe un valor que permanece muchas veces invisibles para los demás, pero que el hombre escucha en lo hondo de su alma: es la fidelidad o traición a lo que sentimos como un destino o una vocación a cumplir.
            El destino, al igual que todo lo humano, no se manifiesta en abstracto sino que se encarna en alguna circunstancia, en un pequeño lugar, en una cara amada, o en un nacimiento pobrísimo en los confines de un imperio." (Ernesto Sabato. La Resistencia)
Avui m'he assabentat de la mort de l'escriptor argentí Ernesto Sábato, de qui ja us n'havia parlat aquí diverses vegades i a qui vaig descobrir gràcies al tutoratge del Ferran Manresa sj durant la teologia. "El túnel", "El escritor y sus fantasmas" y "La resistencia" acompanyaven altres lectures de Simone Weil o els tractats d'antropologia teològica de Ruiz de la Peña que, juntament amb el dia a dia de la coordinació del Centre d'Esplai "Al Vent", va donar peu al llibre "Amor al vent".

La seva darrera obra va ser "La resistencia", una mena de recull de cartes on el vell autor ja apunta a "alguna-cosa-més", a un més enllà o fonament de les coses que valen la pena en contra de la superficilaitat i la hipnotització tecnològica actual. Hi ha gent que, sense ser l'Ernesto Sábato (que es volia dedicar a reparar bicicletes pels nens i ser escriptor), també encarna aquesta idea en el seu estil de vida. Això és el que he pogut veure aquesta tarda en la ordenació sacerdotal dels meus amics Eduard López sj i Àlvar Sánchez sj. La ordenació ha estat per a ells una confirmació en la resistència d'un seguiment que només troba la seva raó en l'Altre a qui segueixen. No únicament per les seves forçes sinó, sobretot, per l'amor que acullen.

Dit "a lo bèstia": el destí de la persona només avança en el camí de la escatologia.

La celebració també ens va aplegar a molta gent que feia temps que no ens véiem. Entre ells a l'Òscar Fuentes sj, gràcies al qual podré dormir demà al Gesú, la residència dels jesuïtes, al centre de Roma, quan torni de la Vatican Blogger Meeting. Ja hem quedat per comentar la jugada a la tornada.