dijous, de desembre 27, 2018

Il·luminar per contemplar

Acabo la lectura de “Iluminación de Iglesias”, de Miguel Ángel Rodríguez Lorite (Interventa Red, 2016). Ell llibre planteja qüestions raonables i l’experiència d’un professional del sector que mereix ser escoltada, o llegida. Té tota la raó l’autor quan indica que:
“Para ver, nos sirve una farola y para mirar, un flexo sobre la mesa; però la luz para contemplar no se vende en las tiendas, ni se encuentra en los catálogos; es más, incluso mucho profesionales con conocimientos técnicos suficientes carecen de la sensibilidad necesaria para crear un ambiente para la contemplación con luz artificial”.  (pàg. 106)

dimecres, de novembre 14, 2018

Remasteritzant

Aquesta setmana he defensat la tesina del Màster en Història i Patrimoni Cultural de l’Església, de la Facultat Antoni Gaudí (presentació aquí). Crec que he estat el primer alumne de l’edició en presentar-ho dels aproximadament 12 alumnes que vàrem començar-lo farà ja tres cursos, properament n’hi haurà dos més. Tanmateix, podríem dir que sóc ja una persona re-masteritzada (aquest ja és el segon, després del màster per ser professor de secundària), com tantes altres que tenen sempre activada la “maquineta de fer crèdits”.

Per altra banda, “Remasteritzar” és un neologisme que significa millorar el so o la imatge d’un màster o obra original. Penso que el treball que he presentat, la reforma de l’església escolar del Col·legi Lestonnac de Barcelona, podria presentar-se ben bé com una obra de remasterització. (seguir llegint)

dissabte, de novembre 10, 2018

LAB-Oratori

Començo a escriure aquesta entrada estant encara a Valladolid, on la Fundación Edelvives m’ha convidat a participar al a “XIV Jornada de Pastoral Escolar de Castilla y León” parlant sobre “Espacios con sentido” (teniu la xerrada adjuntada). Abans d’anar cap al lloc en qüestió, hi havia una església que havia de visitar “sí o sí”: l’església del Col·legi Apostòlic “Virgen del Rosario” dels PP. Dominics, dissenyada per Miguel de Fisac el 1951. Quan ho he comentat als assistents de la jornada s’han mostrat estranyats perquè, avui dia i com sol passar malauradament amb l’arquitectura religiosa contemporània, no els sembla que tingui res especial. Doncs bé, resulta que aquest és un dels primers referents d’arquitectura religiosa moderna a l’Estat Espanyol, “de manual”, guardonada l’any 1954 pel Concurs Internacional d’Art Sacre de Viena. Es nota que és una església preconciliar, però tota la modernitat que podia en aquell moment. L’ús del maó i l’efecte, impactant, de la llum al presbiteri em recorden les obres de l’Enric Comas sj.
Tot sortint de l’església, he mirat l’interior i l’exterior del conjunt del col·legi i m’he adonat que, si en aquest mateix moment se m’aparegués en Miguel de Fisac, DEP, no desentonaria gens ni mica; tot està igual que als anys cinquanta. Sí, senyors: cal parlar d’espais amb sentit i de nova evangelització, i amb urgència. (seguir llegint)

divendres, de novembre 02, 2018

Epíclesi. Reforma de l’església dels dominics a Barcelona

(Eloi Aran / Imatges: @martibech) Des del passat mes de setembre està ja en funcionament la reformada església de Ntra. Sra. Del Rosari, del convent de Santa Caterina dels Pares Dominics, situada al Carrer d’Ausiàs Marc, 54. L’església va ser projectada per Gabriel Borrell i Cardona l’any 1897 en estil neogòtic, tal com s’estilava aleshores. Del projecte original a l’estat actual es poden veure diverses modificacions, ja en la façana, que estava separada de les parets mitgeres i no tenia les dues portes laterals actuals, com en l’espai posterior a l’absis que es va reconvertir en una gran sala d’accés a la sagristia i a la Capella del Santíssim.
La reforma de l’església ha estat impulsada per Fray Xabier Gómez op i ha comptat amb la direcció de T113-Taller d’Arquitectura i la participació de l’artista Goretti Pomé. Pel que fa a l’apartat de l’arquitectura, la intervenció ha consistit en concentrar les activitats pastorals de caràcter sacramental al mateix temple, com ara incorporar dos espais pel sagrament de la reconciliació o un altre dedicat a la devoció de Sant Martí de Porres; restaurar la pell interior del temple i la seva il·luminació, ressaltant les motllures de les nervadures i aclarint la resta de la superfície; i, també, incorporar un terra radiant aprofitant la creació de una nova solera i paviment del temple. (seguir llegint)

dimarts, d’octubre 23, 2018

L'home que cercava l'ordre

Avui comencem la 15a sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall amb unes breus paraules pel nostre estimat Enric Comas sj, que va defallir el passat 4 de setembre. El trobarem a faltar perquè era un dels més fidels assistents a les nostres sessions. Per aquest motiu trobareu també al vestíbul de l’auditori un breu mostrari de detalls constructius, articles i llibres de referència sobre arquitectura religiosa contemporània que he pogut trobar fent neteja de la seva habitació a la comunitat de jesuïtes del Clot.
Val a dir que hi ha un estrany lligam entre aquest recordatori i el tema de la sessió d’avui, el llegat d’Antoni Gaudí, ja que entre els llibres que ha deixat n’hi ha un de les set obres que l’Isidre Puig Boada va projectar pel Bisbat d’Urgell i que en la revista “Arquitectura 63”, on va publicar la seva visió sobre l’arquitectura religiosa moderna, també hi ha un article on apareixen obres d’en Jordi Bonet i Armengol, que també ens acompanya avui i amb qui l’Enric tenia relació també per la seva tasca pastoral: els Minyons Escoltes. (seguir llegint)

dilluns, d’agost 27, 2018

Tres lectures estivals


Ja va finalitzant l’estiu i, amb ell, les lectures que he anat fent a batzegades entre sortides, remullades i el servei propi d’intendència familiar. Aquest cop he estat acompanyat per tres persones que han col·laborat alguna vegada al Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall. És com poder seguir parlant d’arquitectura sacra més enllà de la sessió en que van participar, cadascú amb el seu accent i la seva pròpia mirada.
Es tracta dels llibres següents:
Salvador García Arnillas, La belleza sencilla de TaizéBiblioteca de Autores Cristianos. Madrid. 2018.
Alba Arboix Alió, Barcelona. Esglésies i construcció de la ciutat. Editat conjuntament per l’Ajuntament i l’Arquebisbat de Barcelona. 2018
Fernando López Arias, Proyectar el espacio sagrado. Ediciones Universidad de Navarra. Pamplona. 2018
Tots tres treballs parteixen de les tesis doctorals respectives dels seus autors, presentades ara al públic en general. Es tracta doncs de escrits ben fonamentats, aprofundits i remastegats en diferents universitats (seguir llegint)

dimarts, de juny 19, 2018

Hi ha altars a l’IKEA?

Si hem de posar mobles a un pis és probable que anem a una botiga de mobles o a una gran superfície, segurament depenent de la nostra capacitat econòmica, però com ho fem si hem de posar mobles a una església? De fet, quins mobles cal posar en una església? Són necessaris els bancs? Bé, aquí hi estem força acostumats, però al centre d’Europa s’estila més posar cadires. En definitiva, trobaríem un altar a l’IKEA? La resposta a aquesta pregunta a alguns els semblarà automàticament negativa, “evidentment que no!”, mentre que d’altres no la trobarien tan insensata doncs, al capdavall, una església serveix per acomplir el manament que fa Jesús als seus deixebles de celebrar el seu memorial, oi? I això s’esdevé, segons les escriptures, durant un sopar i, per tant, un altar no deixa de ser i evocar una taula. Més encara, als altars dels temples pagans no s’hi posaven estovalles i els cristians sí que ho fan!. Fins i tot, algú ens podria recordar que en les primeres esglésies, les anomenades “domus ecclesiae”, quan el cristianisme encara no era tolerat ni oficial a l’Imperi Romà, trobaríem petits altars de bronze a mode de tauletes portàtils. (seguir llegint)

divendres, de maig 18, 2018

Ja no em fa por entrar a l'església del cole (CL10)

Fins ara creia que el millor que li podien dir a un arquitecte quan feia o reformava una església és "aquí es prega bé". L'altre dia, però, el capellà de l'escola em va dir que una alumna li havia fet el següent comentari arrel de la reforma de l'església de l'escola: "ja no em fa por entrar a l'església del cole". Aquesta frase diu molt de com pot ser la vivència de l'espai religiós i de la mateixa religió per part d'un infant. Si l'espai és fosc, deixat, si fa "olor a església" (tancat i poc ventilat), o les imatges són un popurri d'objectes ombrívols i acumuladors de pols... alguna cosa no va bé. (seguir llegint)

dimecres, d’abril 18, 2018

Cercant un cor latent entre les pedres. Criteris per reformes d'espais sacres

El patrimoni sacre en els equipaments parroquials, centres educatius o cases d'espiritualitat acostuma presentar-se com problemàtic. Sol donar-se un cercle viciós amb una argumentació del tipus "no fem servir l'espai sacre perquè està passat o no està adequat i, al mateix temps, perquè no el fem servir, no s'intervé en la seva renovació i roman com un espai de deixadesa" de manera que ens trobem amb un peix que es mossega la cua. Davant aquest repte, ens podem trobar amb diverses formes d'actuació (seguir llegint)


dijous, de març 29, 2018

Un Collège des Bernardins a Barcelona?

Aquests dies he anat a París a veure un parent amb tota la família. Ha estat una gran aventura per als més petits que encara em va deixar una estona per poder escapar-me a veure el Collège des Bernardins, el centre de diàleg fe-cultura de l'Arquebisbat de París. Es tracta d'un centre d'estudis de l'orde del Císter edificat al s.XIII que, després de moltes vicissituds, des de presó a escola dels Germans de La Salle o parc de bombers, va ser adquirit el 2001 per la Diòcesi de París sota la direcció del cardenal Jean-Marie Lustiger. L'edifici fa ser completament reformat durant sis anys pels arquitectes Hervé Baptiste i Jean-Michel Wilmotte per tal de recuperar el seu esperit inicial i adaptar-lo al nou i ambiciós projecte cultural que inclou lloguer d'espais, saló d'actes, llibreria, sala de meditació i exposició, restaurant, etc. Tot acollit dins de l'austeritat espacial cistercenca original. Va ser en aquest recent estrenat espai on el Papa Benet XVI va fer el seu discurs sobre la relació fe-cultura dins del marc de l'Atri dels Gentils. La pregunta següent és obligada: podria Barcelona comptar amb un espai com el Collège des Bernardins? (seguir llegint)


dilluns, de març 12, 2018

Rumiant Mennekes...

El passat 21 de febrer vaig tenir la sort de poder escoltar al P. Friedhelm Mennekes sj a l'auditori de la Facultat de Comunicació de la URL, convidat per la Fundació Joan Maragall. Ja ha passat gairebé un mes però deixo aquí aquest apunt "d'animal rumiant" que torna a mastegar les idees que li volten pel cap i pel pap. No entraré tant en el contingut de la seva xerrada sobre "Art contemporani i espiritualitat", tot i que va ser molt interessant. Com a mostra de la nota de fons del seu pensament, la millor cosa que es pot fer és tornar a llegir un i altre cop l'entrevista que li va fer la Laura Mor aquí. Pel que fa a l'arquitectura, el patrimoni i la pastoral llenço les següents inquietuds (seguir llegint)


dimecres, de març 07, 2018

Terra sagrat (CL9)

"No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat." (Ex 3,5)
Un cop vaig escoltar en uns exercicis espirituals que "no se puede entrar en la oración como un elefante en una cristalería". Crec que la imatge és prou representativa de com ha de ser l'espai sacre escolar; cal procurar un filtre, un marc conceptual, que ajudi a la comunitat educativa a entendre que "això és diferent". Això és el que s'ha procurat en l'accés des de l'interior del col·legi Lestonnac a la seva església i en el nou àmbit del Santíssim. (seguir llegint)


dissabte, de març 03, 2018

Skyline BCN-ODN (CL8)

Seguint l'article anterior, on es presentava el "landscape bíblic" de les capelles laterals de la dreta de l'Església del Col·legi Lestonnac, passem ara a descriure el motiu compositiu de les capelles laterals del costat esquerra: Un paisatge urbà que evoca l'skyline de la Ciutat de Barcelona en el seu conjunt i que tracta diferents temàtiques relacionades amb les festivitats de l'escola i la història de la Companyia de Maria ("ODN", Ordre de Nostra Senyora) a Barcelona; una presència que compta ja amb més de tres-cents anys, doncs van ser les primeres monges que van oferir educació a les noies i nenes de Barcelona. Al llarg d'aquests plafons hi trobem un dualisme vertical expressat en dues franges: la inferir és la realitat "terrenal" o quotidiana de la vida a la ciutat, mentre que la part superior o "celestial" fa esment a la tasca o festivitat de la institució evangèlica. (seguir llegint)


dimarts, de febrer 27, 2018

Landscape bíblic (CL7)

Un dels reptes dels espais religiosos del s.XXI, i de tots els temps, és el de la comunicació de la fe i les imatges. Què hi ha d'haver en una església? L'arquitecte ha de limitar-se a fer una "capsa de llum" o ha de ser "director d'orquestra" de l'espai? Fins a quin punt poden tenir lloc noves formes de comunicació en l'espai sacre més enllà de les "imatges d'Olot"?, Quin paper juguen les devocions particulars sense que restin importància a l'espai litúrgic? etc.
En el cas de la reforma de l'Església del Col·legi Lestonnac hem optat per dotar d'una narració visual a les capelles laterals que sigui acordada amb el fet educatiu i el carisma de la orde religiosa. Això ens ha dut a desenvolupar una faceta de "disseny pastoral" que havíem desenvolupat poc fins al moment. Potser el primer cop que vàrem dur a la pràctica el disseny integral, i per tant també comunicatiu i pastoral, de les pells interiors d'un espai de pregària va ser a la Capella de Sant Ignasi de Loiola. Aquí hem creat dos relats per a les capelles laterals que tenen en comú els següents aspectes... (seguir llegint)

dimecres, de febrer 14, 2018

Uns retaules mòbils (CL6)

Un dels temes que ens trobem en diferents reformes de temples és què en fem dels espais de les capelles laterals. A les basíliques paleocristianes no hi havia aquests tipus d'espais però això va anar canviant amb la privatització dels espais a partir del gòtic i del barroc, on cada capella lateral era un món propi i formava part d'un sistema jerarquitzat que reflectia la mateixa estructura de la societat, a part que el sistema constructiu també en propiciava l'aparició. A partir de la nova estructura social resultant de la revolució industrial i, molt especialment, després de la influència del Moviment Litúrgic al CVII, on s'aposta per un altar únic en la mesura que sigui possible, les capelles laterals deixen de tenir sentit, desapareixent de les esglésies de nova planta, o restant com espais residuals en les ja edificades. (seguir llegint)

Afegeix la llegenda

dilluns, de febrer 12, 2018

Un cel obert (CL5)

Anant ja a la descripció de l'actuació de reforma de l'església del Col·legi Lestonnac de Barcelona, començarem per l'element principal i generador de tot projecte litúrgic: el presbiteri i adequació de l'assemblea. L'església escolar de Lestonnac a Barcelona presenta una disposició clarament lineal, però el seu disseny, dimensions i proporcions, de tipologia església-saló, donen peu a poder plantejar una disposició central de la celebració eucarística que promogui l'actuació participativa[1] dels usuaris i recordi més clarament la comensalitat del banquet eucarístic. Aquesta nova tipologia ja va ser provada i assajada abans de la reforma litúrgica del Concili Vaticà el del Moviment Litúrgic i, molt especialment, en el tàndem que van formar el teòleg Romano Guardini i l'arquitecte alemany Rudolf Schwarz en la disposició de l'espai celebratiu de les assemblees del moviment juvenil Quickborn que tenien lloc al Castell de Rothenfels-am-Main els anys 1928-29. Tant el Moviment Litúrgic com les noves esglésies dels pioners de l'arquitectura religiosa moderna - Rudolf Schwarz, Emil Stefan, Dominikus Böhm i Otto Bartning entre d'altres - cercaven destacar la centralitat de Crist i el caràcter comunitari o eclesial de la celebració eucarística que havia estat eclipsat per les devocions personals i una certa espiritualitat de caràcter individualista. (seguir llegint)


dimecres, de febrer 07, 2018

Un mosaic de Joan Martorell (CL4)

Ara que ja s'ha inaugurat la reforma de l'església del Col·legi Lestonnac (notícia), podem passar ja a presentar els aspectes més interessants que s'han dut a terme. Abans de fer una descripció compositiva general vull fer esment d'una anècdota que ha esdevingut, en certa manera, l'emblema de la operació de reforma: la troballa d'un mosaic.
Durant les obres de reforma, al mes d'agost de 2017, va aparèixer un fragment de mosaic situat sota el presbiteri que no tenia res a veure amb el terra existent que s'estava retirant. Acte seguit es va desenrunar la resta de l'antic presbiteri per tal de poder delimitar i protegir la superfície del mosaic amb un calaix perimetral mentre seguien les obres. El mosaic en qüestió era realitzat amb tessel·les blanques i negres i presentava parcialment un medalló floral dins del qual hi apareixia una au blanca sencera, i part d'una altra au simètrica, portant una branca d'olivera (Gn 8,10) i, entre elles, l'anagrama del nom de Maria, emblema de l'orde religiosa. Les preguntes a respondre van anar encaminades a poder datar i cercar l'autoria del mosaic, mentre els agents implicats en l'obra meditaven alhora què calia fer amb aquest "regal inesperat". (seguir llegint)

divendres, de gener 19, 2018

Capsa d'interioritat (CL2)

Seguint amb aquells aspectes que s'han quedat pel camí de la reforma de l'església del Col·legi Lestonnac, crec que és interessant una primera proposta que va ser desestimada i que contemplava la possibilitat d'enderrocar el cor existent per construir-hi una nova aula amb una estructura metàl·lica folrada de vidre i lames de fusta verticals. Com que no sóc molt original, ja us puc dir que la idea em va venir de la reforma del convent dessacralitzat de Las Jerónimas de Birhuenga realitzada pel despatx de Adam Bresnik (en vaig parlar aquí).
Amb aquesta intervenció es volia amplificar els usos pastorals de l'església, per exemple poder fer catequesi per infants de les lectures d'una celebració aïllat acústicament de la resta de l'assemblea, però sobretot es volia vincular l'espai per treballar la "interioritat" a l'espai explícitament pastoral de l'escola. Crec que aquest aspecte és d'interès i actualitat perquè sovint, a les escoles, es van implementant projectes que, tot presentant-se com una necessària pre-evangelització, acaben realitzant-se en llocs i amb dinàmiques que no tenen relació o es desvinculen de la "pastoral explícita". Més enllà de la crítica fàcil conservadora, és gairebé un fet incontestable que l'escola hagi de cercar aquesta tipologia de projectes perquè, llevat d'algun reducte de cristiandat escolar, l'escola concertada confessional és un reflex de la diversitat d'opcions religioses de la societat i, juntament amb els continguts explícits de la classe de religió, cal pensar en l'educació integral de la persona i la seva dimensió del transcendent. (seguir llegint)

dimecres, de gener 17, 2018

Una Paraula que es dóna (CL1)

Aviat tindrà lloc la inauguració de la reforma de la Capella del Col·legi Lestonnac de Barcelona, a la qual hi he dedicat molts esforços, i podré anar explicant el perquè de la intervenció amb tots els detalls. Mentrestant, però, deixeu-me començar per allò que no s'ha fet però que considero interessant compartir. 
Un capítol interessant en el disseny d'aquesta reforma ha estat la problemàtica de la visual de l'ambó. Com veureu més endavant, en una altra entrada,  l'ambó ocupa un espai força central dins del presbiteri, novedosament en igualtat de condicions que l'altar, per remarcar els dos pols de la celebració litúrgica: la taula de la Paraula i la taula de l'Eucaristia. Com professor de l'assignatura de Pastoral Bíblica de l'ISCREB i l'ISCR-Don Bosco no podia evitar fer una reflexió espacial i compositiva sobre la centralitat de la Paraula en la vida cristiana. (seguir llegint)

dimecres, de gener 03, 2018

Nínxol de mercat... pastoral

Ja fa un temps vaig parlar aquí de les possibilitats pastorals que ofereix la implementació d'espais de cineraris o columbaris (cendres de difunts) a les esglésies. Fins ara, pràcticament no hi havia altra manera de trobar un espai de cinerari que no fos dintre del mateix recinte del cementiri, però sembla que aquesta pràctica crematòria va a l'alça, per raons econòmiques i antropològiques alhora, de manera que el passat 5 de maig de 2017 va aparèixer a l'Arquebisbat de Barcelona el document sobre "Normes diocesanes per a la construcció i administració de Cineraris/Columbaris". Sembla que, a part de ser una nova pastoral de proximitat i treball familiar, hi ha també una certa motivació econòmica o, valgui la redundància de l'expressió, un cert "nínxol de mercat". De fet, ja Antoni Gaudí va preveure en una fase del projecte la incorporació de galeries subterrànies per a enterraments a sota de la Basílica de la Sagrada Famíliacom possible font d'ingressos. Si avui estigués viu, possiblement es plantejaria la incorporació d'un espai de cineraris, que és molt més fàcil de gestionar sanitàriament. Ho deixo com un punt de meditació per la Junta Constructora.(seguir llegint)