diumenge, de setembre 28, 2014

Carta de bateig a la meva filla

"Això ho has de publicar!" m'ha dit en RT. No crec que n'hi hagi per tant però, donat que pot fer servei a algú (de fet, un amic em va preguntar sobre temes de bateig aquesta mateixa setmana), publico aquí la carta de bateig que hem escrit per la meva filla (que hem batejat aquest cap de setmana) per si serveix a algú treient les dades personals. Ja ho vàrem fer pel nostre primer fill i hem cregut maco poder fer-ho també ara:


"Estimada (...),
Quan vas néixer ens va tocar anar al Registre Civil ben aviat per fer saber a instàncies legals que existia una tal “(...)”, nascuda a Barcelona un (...) de 2014, filla d’uns tals (...) i germana d’un tal (...). Va ser la primera gestió de tot un seguit d’altres, com fer-te la targeta sanitària o empadronar-te a la teva ciutat,  que volien protegir, acollir i fer créixer una vida que feia nou mesos que s’estava gestant a la panxa de la mare, sota l’atenta i pacient mirada de totes les persones que t’estimen.

Ara que ja tens cinc mesos i escaig, ben a punt de fer mig any!, hi ha una altra gestió pendent absolutament transcendental per a la teva vida, i no es tracta d’inscriure’t al Club Súper 3 o a la revista del Cavall Fort, això ja arribarà!, sinó entrar a la Colla d’Amics de Jesús, això que tècnicament es diu “Església” i que és més que els edificis que s’encarrega de reformar el papà fora d’horari escolar amb els seus amics del despatx. Aquí no et donaran una targeta per acumular amb tantes altres, tot i que ho portaràs ben dintre teu, al fons del teu cor, perquè l’Esperit de Jesús ha vingut per quedar-se amb tu per sempre.

Ben aviat, d’aquí a uns dies, també començaràs a anar a la Llar d’Infants, encetant el teu camí formatiu de forma lúdica. T’esperen companys de camí, cançons, colors, materials, exercicis de psicomotricitat, els “bits” famosos... aprendràs tantes coses! Ens faràs tan contents quan comencis a parlar, a caminar i a descobrir aquest món! Així mateix va ser amb el teu germanet que tant t’estima i et protegeix. Ara bé, també esperem que aprenguis molt de la Colla d’Amics de Jesús. A vegades t’ensenyaran històries magnífiques del Poble d’Israel, o contes sobre llavors que cauen en bona terra i donen molt fruit, però aviat aniràs descobrint allò que diuen que “la tribu educa”, és a dir, que l’amistat en Jesús et farà descobrir i mirar les persones com Déu les mira, amb veritat i bondat, amb els ulls del cor. Només cal que et fixis, per exemple, com el teu germà estima a la tieta (...) o com les besàvies (...) s’alegren quan anem a veure-les: amb tendresa, naturalitat, sense grandiloqüències enmig de les fragilitats quotidianes... això és evangeli!

Estimada (...), estem tan convençuts d’això que et diem i ho vivim com una certesa tan evident que entendràs que no ens haguem esperat a que siguis més gran per poder-t’ho donar. Temps tindràs per anar fent-ho teu, per anar-ho confirmant, per anar-t’hi confiant tu també. Per això t’ajudarem des de casa i també t’acompanyaran en aquest camí els teus padrins de bateig, el padrí (...) i la tieta (...) que tant t’estimen. Amb el teu germà (...) ens hem adonat que, a vegades, una joguina no es descobreix i es valora fins que no ha passat un cert temps després de ser regalada. Amb la fe passa una cosa semblant, és un regal que a voltes incomoda i no saps què fer-ne (no és una joguina previsible d’aquelles que saps què passarà quan pitges un botó) però, alhora, es redescobreix una i altra vegada donant joc i moguda a la vida. La Colla d’Amics de Jesús és com aquell joc de peces del Duplo que es van combinant de mil maneres per donar una resposta creativa a un projecte que és el “Regne de Déu”, que no és altra cosa que construir “Un món com Déu mana”.

Sí, creiem que formar part de la Colla d’Amics de Jesús és una gran sort per a tu. No perquè et faci millor que els altres o perquè t’aporti alguna mena de privilegi, de fet no et faran cap descompte en cap botiga com quan tinguis el “carnet jove”!, sinó precisament perquè t’ajudarà a treure el millor de tu al servei dels altres si deixes que l’Esperit que avui entra a la teva vida creixi dins teu. Amb el temps veuràs que als de la Colla d’Amics de Jesús els encanta trobar-se cada diumenge per celebrar el que són, (potser fins i tot et resultarà estranya o pesada aquesta afició!) però no es tracta pas d’un club exclusiu de selectes ni de persones perfectes, sinó de gent normal i corrent que moguts per Aquell qui és la Vida volen comunicar i donar vida a tothom.

Quan llegeixis aquesta carta segurament rondarà per casa algun àlbum de fotografies perdut en alguna prestatgeria del menjador on trobaràs les imatges del dia d’avui. Busca’l i cerca les imatges del dia del teu bateig. Sí, els papàs eren més joves i, segurament, també més guapos; el teu germà (...) estava la mar de pinxo (...); i els padrins i tiets feien molt de goig juntament amb la gent que, potser sense esperar-ho, es va trobar que batejaven una criatura en una missa dominical. També hi veuràs uns senyors vestits de blanc llençant-te aigua pel damunt, al costat dels pares i dels padrins de bateig sostenint la llum d’un petit ciri ben engalanat. Aquests senyors són (...), uns bons amics dels teus pares que, de ben segur, et recordaran i pregaran per tu amb tota la gent que hi veus representada.

Aleshores, estimada nostra, esperant que en el rostre d’una adolescent que ara desconeixem s’hi dibuixi un somriure, reviu el moment en que Déu et va dir que t’estimava i que estava immensament feliç de poder estar amb tu i comptar amb tu per transmetre al teu entorn la força del seu amor. L’amor que t’hem donat i del qual tu has sortit és el mateix del qual participa tota aquesta gent que veus a les imatges del teu bateig. És el mateix amor que fa que hi hagi una Colla d’Amics de Jesús. És el mateix amor del Déu de la Vida que, creu-t’ho, fa moure el món.

Ja ho veus, petiteta, per tot això t’hem batejat avui, a (...), a (...), un dissabte (...), a la missa de les (...), on els teus pares i el teu germanet acostumen a participar perquè, per nosaltres, donar-te el millor és donar-te allò que ens dóna la vida.
T’estimem amb força,
(...)"


Eduardo Delgado Orusco: Arquitectura Religiosa Contemporània per a tots

A l’aparador del darrer CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Contemporània) celebrat a Sevilla (post) destacava un prolífic autor en llengua castellana per damunt de la resta. Es tracta del Dr. Eduardo Delgado Orusco, amb qui he estat estiuejant virtualment a través de la lectura de tres obres seves: “Entre el suelo y el cielo”, “Paisajes con alma” i, especialment, ¡Bendita Vanguardia!”. No el conec personalment, tan sols de vista, però com que també forma part del comitè científic del XXXVIIè Curset de l’AADIPA espero poder xerrar amb el proper desembre.
 
“¡Bendita Vanguardia!” vindria a ser una condensació i presentació pel gran públic del primer llibre citat, “Entre el suelo y el cielo”. La seva tesi és realment provocadora i suggerent: “En un período particularmente oscuro de nuestra historia reciente, donde la cultura estaa en gran medida controlada y sometida a la censura, los afanes de modernidad de la generación de arquitectos titulada tras la guerra civil encontró su mejor cauce de expresión a través de una de las instituciones fuera de toda sospecha: la Iglesia”. A través de les seves 300 pàgines l’autor va repassant el que va ser l’arquitectura religiosa contemporània a l’Espanya del franquisme, des del 1950 al 1975. Referent a Catalunya, Eduardo Delgado diu una cosa que crec encertada (pàgs. 117-127) i és que els autors del Grup R, tot i fer un tractament modern dels elements constructius segueixen una litúrgia en general obsoleta. No hi va haver una reflexió sobre l’espai assembleari i solen repetir els esquemes lineals típics, de forma que la modernitat d’aquests edificis és relativa ja que, com apuntava Antoni Borràs sj, només podem dir que hi ha arquitectura religiosa moderna si hi ha continuïtat amb el que anava reflexionant el Moviment Litúrgic. En definitiva, un llibre absolutament recomanable i fàcil de trobar a llibreries.(seguir llegint)

dimarts, de setembre 16, 2014

Vols conèixer l’arquitectura religiosa contemporània d’Escòcia? Viatja amb l’AADIPA!

Sigui quin sigui el resultat del referèndum sobre la independència d’Escòcia, i dins del marc del XXXVIIè Curset de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), que du per lema “Patrimoni sacre: Permanent innovació” i se celebrarà de l’onze al catorze de 2014, es proposa un viatge per conèixer l’arquitectura religiosa contemporània escocesa.

Com s’indica en el seu blog: “Aquest any es proposa un viatge a Escòcia, del 8 d’octubre al 12 d’octubre de 2014, que inclou la visita a diversos edificis sacres que destaquen per la seva singularitat arquitectònica i l’ús variat que proporciona el seu espai. Una gran part dels projectes corresponen a esglésies que conserven el seu aspecte original, com St Andrew’s Clerminston Church o St Charles of Borromeo, mentre que d’altres han afegit nous espais al seu interior o els han annexionat, com a Greenbank o St Teresa’s. L’església de St Paul’s and St George’s ha estat remodelada completament en el seu interior mantenint l’ús litúrgic. (seguir llegint)

(Imatge: Reconversió de l'església de Erskine en edifici d'oficines)


dimarts, de setembre 09, 2014

Sant Pere Claver i els jesuïtes “a/de” Catalunya

Avui és Sant Pere Claver, patró de la ex-província tarraconense de la Companyia de Jesús a Catalunya. Ex-província perquè, com ha passat amb tantes altres ordes, s’ha acabat fusionant en una sola província espanyola. Va ser cap al 2008 que, reunits els provincials de cada zona amb els superiors de les comunitats respectives, el mateix dia a la mateixa hora (!!!), obrien un sobre arribat de Roma per fer comunicar a tothom l’inici del procés de la unificació provincial que ha culminat aquest any.

Avui és Sant Pere Claver i no puc deixar de pensar en els meus amics jesuïtes. Certament, quan un entra a l’orde entra a “la Companyia Universal” i no pas a una província determinada perquè el caràcter missioner fonamenta al grup. Així va ser ja des dels inicis: un grup d’estudiants de diferents contrades que s’havien trobat a París sota el lideratge de Sant Ignasi de Loiola a través dels Exercicis Espirituals (Pere Favre, Francesc Xavier, Ignasi...) i així segueix sent tenint en Pau Vidal i l'Àlvar Sánchez al Sud Sudan. De igual manera que es diu, amb raó i amb una certa tensió característica de l’Església, que no hi ha una “Església catalana” sinó una “Església a Catalunya” suposo que St. Pere Claver segueix sent model universal i particular per a tots els jesuïtes que treballen a Catalunya i dels jesuïtes catalans que estan a fora.

Avui és Sant Pere Claver, i la seva festa mereix ser celebrada per tota la família ignasiana que segueix sent una comunitat en missió. Penso especialment en les obres que porta entre mans la Companyia de Jesús a Catalunya. Ahir es feia públic el nou nomenament d’en Xavi Casanovas com a nou director de Cristianisme  Justícia. És una molt bona notícia.


Us deixo amb la vinyeta de St. Pere Claver que he fet per la pàgina “Serjesuita” (que esperem que s’actualitzi!). És una visió contemporània del sant “esclau dels esclaus”. Avui Sant Pere Claver estaria a Lampedusa o als Centres d’Internament per Estrangers.