dissabte, d’abril 16, 2016

Rosselló, una lectura tècnica sobre el patrimoni

Durant el dia d'avui, dissabte 16 d'abril, ha tingut lloc la "Visita i Jornada tècnica a Rosselló. Sobre l’esfondrament del campanar de l’església parroquial de Sant Pere de Rosselló, Lleida", organitzat per l'AADIPA (Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), l'Ajuntament de RossellóArpArq (Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic) i el Bisbat de Lleida. Què ha aplegat a aquestes institucions tan diverses i a uns 80 professionals del sector (a més a més de les càmeres de TV3)? Aquest vídeo que ha donat força voltes per les xarxes i que parla per ell mateix:
La jornada s'ha iniciat visitant in situ l'estat actual del temple parroquial de Sant Pere ad víncula, del poble de Rosselló (a 10min de Lleida), guiats per Miquel Àngel Sala, arquitecte del Bisbat de Lleida. La veritat és que, tot i que ja ha estat treta la runa i consolidades les restes dels murs, l'aspecte impressiona tant pel seu exterior com per un interior on resta de forma anecdòtica la barana del cor suspesa nua i sense referència. (seguir llegint)

divendres, d’abril 15, 2016

Retaule pastoral pels Grups Lestonnac

El passat cap de setmana va tenir lloc la trobada de monitors i professors de les escoles de la Companyia de Maria d'Espanya responsables de la dinamització dels Grups Lestonnac. Mentre els monitors van participar d'una formació a mida realitzada per la Fundació Pere Tarrés, una seixantena de professors van comptar amb un pla de formació dissenyat pel responsable de pastoral de l'orde, Josep Maria Nonay, que va comptar amb la meva ponència i la de la religiosa Claustre Solé, el dissabte pel matí, i una visita a la Basílica de la Sagrada Família el dissabte per la tarda.


La meva ponència es va basar en una mena de "teologia fonamental" de caràcter comunicatiu o pastoral, a saber, transmetre en un clima de proximitat aquelles idees de fons que m'acompanyen en la meva tasca pastoral a l'escola. Donat el caràcter fragmentat del temari, vaig resoldre fer una presentació amb el prezi a mode de "retaule pastoral" que us adjunto en el post.

divendres, d’abril 08, 2016

"Arquitectura i espiritualitat" a la revista Qüestions de Vida Cristiana

Ja ha sortit publicat el darrer número de la revista Qüestions de Vida Cristiana que ha estat dedicat íntegrament a "Arquitectura i espiritualitat". El número recull la recerca que s'ha desenvolupat al Seminari Intern sobre Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall juntament amb els articles d'arquitectes referents dins l'àmbit espanyol i europeu. Crec que és una publicació única d'aquesta temàtica en llengua catalana. Apunto, a continuació, els articles publicats i alguna breu nota personal al respecte. (seguir llegint)


diumenge, d’abril 03, 2016

Nostra Senyora de la Saviesa: El temple com recorregut mistagògic (París 2)

La Chapelle Notre-Dame-de-la-Sagesse (Nostra Senyora de la Saviesa), és un temple parroquial obra de l'arquitecte Pierre Louis Faloci, sent consagrada el 2000 per l'arquebisbe de París Aron Jean-Marie Lustiger. Es troba a la Place Jean Vilar 2, al nou barri creat a la vora de l'imponent intervenció de la Biblioteca Nacional de França, de Jean Nouvel. L'edifici es troba en una cantonada del pati interior dels jardins dedicats a James Joyce. No hi ha cap altre equipament situat dins la plaça i la seva visibilitat bé marcada per les dues parets perpendiculars i exemptes de maó que s'alcen en la cantonada a mode de campanar. L'accés compta amb un porxo en forma de làmina de formigó que s'avança cap al carrer peatonal i acull als vianants. La vermellor de l'edifici contrasta amb els nous habitatges marcats per l'ús d'arquitectura blanca de les edificacions veïnes. Alhora, tot l'edifici és un constant joc entre unes marcades línies verticals i horitzontals, referència a la dimensió espiritual i terrenal de la pròpia comunitat cristiana.
Si bé aquest joc de plans podria fer referència a una arquitectura semblant a la de Mies van der Rohe, l'interior de la capella fa referència a la manera de il·luminar l'espai més propi de Le Corbusier a la Capella de Ronchamp, on la llum entra banyant les parets, de forma indirecta. L'austeritat interior li dóna un cert aire auster, volgudament cistercenc.(seguir llegint)