dimecres, de juliol 31, 2013

L’arquitectura dels jesuïtes, una manera de procedir.

En la festivitat de Sant Ignasi de Loiola m’agrada tenir presents als meus amics jesuïtes, com ja vaig fer en el seu moment parlant de la Saint Ignatius Chapel de Steven Holl (aquí). Avui he rescatat del prestatge un petit llibre que du per títol “La arquitectura de los jesuitas”, de Alonso Rodríguez G de Ceballos (Edilupa Ediciones 2002). El llibre tracta bàsicament de l’arquitectura realitzada per la Companyia de Jesús des dels seus inicis fins a la supressió per Carles III el 1767 a Espanya, fet que redueix temporal i espaialment la reflexió que ofereix però no per això deixa de ser menys interessant.
 
Un aspecte que considero rellevant és la desmitificació de la vinculació entre l’art barroc i les edificacions de l’orde religiosa. L’autor apunta queno hi pròpiament un “estil jesuític” i que, malgrat que a partir de la segona Congregació General (1565) tots els plànols dels edificis de la Companyia de Jesús havien de ser enviats a Roma per tenir el vist-i-plau previ, aquest requeriment no cercava tant la imposició d’un determinat estil, una uniformitat formal o un determinat tipus de plantes de temples, sinó que els edificis s’adaptessin a aquesta expressió tan jesuítica de “el nostre mode de procedir”.
 
Quina és aquesta “manera de procedir”? Aquesta va quedar fixada en la primera Congregació General (1548): “Impóngase a los edificios de las casas y los colegios el modo que nos es propio de manera que sean útiles, sanos y fuertes para habitar y para el ejercicio de nuestros ministerios, en los cuales sin embargo, seamos conscientes de nuestra pobreza, por lo que no deberán ser suntuosos ni curiosos”. Qui formava part d’aquest consell assessor que donava llum verda a les construccions? Al principi ho van ser germans coadjutors amb experiència en el món de la construcció (Giovani Tristano i Giuseppe Valeriano) i després s’hi van afegir professors de matemàtiques del Col·legi Romà (Giovani Battista de Rosi i Cristobal Griemerberg, etc). (seguir llegint)

diumenge, de juliol 28, 2013

Per una "Animació Bíblica" que toqui de peus a terra.

El proper curs, ja ben proper, tornaré a donar l'assignatura "l'Animació Bíblica de la Pastoral" a l'ISCREB. Com a resultat de l'assignatura de fa un parell de cursos teniu la pàgina web de l'assignatura (per si algú s'anima a donar el curs per lliure. Està tot especificat), un exercici de pàgina web anomenat "Consells salomònics", i la notícia de l'exposició de les Icones Bíbliques Tridimensionals de Nadal que vàrem fer al CCU (aquí).

Aquest any, però, m'estic plantejant l'assignatura amb un caire diferent. M'agradaria que fos més vivencial i no només aprendre uns continguts (que n'han d'haver-hi) sinó aplicar-los. Cal tenir en compte que, malgrat l'assignatura està dins la llicència bíblica, aquesta és resultat de la eliminació de la llicencia ne pastoral i que abans havia estat impartida pel germà marista Antoni Torrelles (ara a França). 

Per això vaig quedar amb un bon animador bíblic de casa nostra, en Javier Velasco, del qual m'estic llegint amb interès el seu llibre "La Bíblia compartida", que incorporaré a la bibliografia juntament amb "El libro que me lee" de Hans-Ruedi Webber, juntament amb d'altres, com a lectures bàsiques. També resulta interessant donar un cop d'ull al blog que du el mateix nom allotjat a Periodista Digital.

Juntament amb la incorporació d'aquests continguts m'estic plantejant seriosament la possibilitat que els alumnes facin un parell de "pràctiques" en grups bíblics de la diòcesi, de forma que puguin tocar de ben a prop què vol dir "l'animació bíblica" de la pastoral. Si a aquestes pràctiques hi podem afegir una visita al Museu Bíblic de Tarragona em donaré per més que satisfet. 


dissabte, de juliol 27, 2013

Què és ser arquitecte? Sí a l'arquitectura!

Arquitectura és... servei, passió, devoció, fervor, constància, diàleg, integració, ordre... SÍ A L'ARQUITECTURA!


dimarts, de juliol 16, 2013

M’han donat el micro! (Participació catalana al Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa)

Ja han estat publicitades les persones que faran alguna ponència al “III Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa”, que tindrà lloc a Sevilla del 14 al 16 de novembre de l’any present (veure site) i, pel que sembla, m’han fet confiança i “em donaran el micròfon” 15 minuts. Fantàstic! Ara es presenta un estiu pel davant de cara a preparar la intervenció (si la titularitat de l'escola em permete anar-hi, of course!). Al despatx també estem mans a la feina preparant el pòster corresponent (bases aquí).
 
Del llistat de gent escollida cal destacar una altra presència catalana, la de laDra. Magda Mària Serrano (professora de l’ETSAV que va fer la seva tesi doctoral sobre “Les esglésies parroquials a Catalunya de 1563 a 1621”) que comparteix exposició amb la seva doctoranda Alba Arboix i Alió (de qui ja en vaig parlar aquí) amb el tema “Litúrgia y espacio urbano en Barcelona”. (seguir llegint)

divendres, de juliol 12, 2013

R2: Reus x Riudoms (una visita d’obres)

Acabat el curs escolar tinc més temps per ajudar als meus companys de despatx (T113) en les tasques que duem entre mans i això inclou fer una cosa que no puc fer durant el curs tant com voldria: les visites d’obra. Ahir vam fer “la ruta del sud”, a Reus i Riudoms, on estem fent la Rehabilitació de l’Església de Sant Joan Baptista i la Reforma de la Rectoria-Abadia respectivament. Casc al cap entrem a les obres, notifiquem els avisos corresponents sobre les mesures de seguretat (més val acabar una obra tard i bé que amb un treballador accidentat pel mig!) i, tot seguit, repassem l’estat de les obres amb els promotors (Mn. Pere Dalmau i Mn. Josep Mateu) i els constructors corresponents. Curiosament ens hem trobat amb un parell de denúncies, una per cada obra, sempre resultat d’alguna persona ressentida (fins i tot una anònima) que no ha anat a més perquè no tenien cap fonament. Suposo que tractant-se d’obres amb un cert valor patrimonial o sentimental per part d’un col·lectiu, l’eclesial o el poble, deu ser un fet normal. (Seguir llegint)

divendres, de juliol 05, 2013

Azucena Vázquez: Una arquitectura religiosa significativa pels alumnes mitjançant les TIC.

El passat dimecres, el blog de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya) donava a conèixer els guardonats del Premi Armengol Mird’enguany. La proposta premiada va ser pel treball “Geolocalització i Realitat Augmentada aplicades al coneixement de l’Arquitectura religiosa de Barcelona”, realitzat per la professora de religió Azucena Vázquez (a la fotografia), de l’Escola Tècnico-Profesional Xavier (BCN). Donats els àmbits conjugats en la proposta (Docència de la religió, aplicació de les TIC i arquitectura religiosa) crec que mereix un espai de reflexió en aquest blog i per això vaig quedar amb l’autora.

Pel que fa a la docència de l’assignatura de religió, la proposta es planteja seriosament si les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són un “afegit” o un recurs més a implementar en la matèria o, pel contrari, aquestes revolucionen la mateixa manera d’ensenyar la religió al s.XXI (Coll). Apuntant aquesta segona línia s’ha plantejat un projecte que, tant des del seu disseny com en la seva realització i avaluació, les TIC hi siguin presents. Per altra banda, la implementació de les TIC va lligada amb la perspectiva de l’aprenentatge significatiu (Ausbel), en tant que cerca la motivació dels alumnes en l’elaboració d’un producte final del qual els participants siguin protagonistes del seu aprenentatge. Alhora, el projecte es desenvolupa mitjançant la metodologia del treball cooperatiu, ampliant encara més el nombre de competències educatives tractades al llarg del procés. (seguir llegint)