Acompanyar l'efímer (Concurs d'idees per a l'Església de la Pietat de Vic)

Vaja!, no ens van donar cap premi ni menció pel treball que vàrem presentar per al concurs de idees per a la nau central de l'Església de la Pietat de Vic. Estic intrigat i encuriosit per veure quines han estat les propostes guanyadores d'entre els seixanta treballs (aprox.) que es van presentar al concurs i, quan puguem, suposo que la gent del despatx que hi vàrem participar muntarem una escapada a la seu del COAC d'Osona on estan exposats tots els treballs. Us deixo amb alguna imatge i l'escrit de la memòria del projecte. No estava tan malament, oi?

Segons el diccionari de l’IEC acompanyar és «fer costat». Des de la tradició més antiga de l’espiritualitat, l’acompanyament ha estat un element essencial en el camí de la pregària, de l’endinsament en el misteri de Déu, d’un mateix i dels altres. Acompanyar és, doncs, adaptar-se al ritme i procés de l’altre, restar atent i, fins i tot, calçar-se les sabates de l’altre per fer camí amb ell. La nostra proposta acompanya un espai d’activitats efímeres que, malgrat ser passatgeres, possibiliten el perdurable com el foc dinàmic de la bardissa ardent esdevé icona del Transcendent (Ex 3, 1-4)

L’actuació es situa als marges de l’espai central de la nau de l’església, ja sigui en contenidors dinàmics situats a les capelles laterals, en terra tècnic elevat que anivella l’espai d’actuació amb el presbiteri, o bé en fals sostre lleuger que es desplega a partir del receptacle multifuncional que soluciona el desnivell i rep als participants de les activitats. Aquests elements perimetrals responen diversament als requeriments espaials, acústics i lumínics de l’espai central, alhora que aquest sempre pot restar lliure i desocupat.

De la mateixa manera, l’actuació presentada també acompanya la persona en el coneixement de la temporalitat i del lloc proposant la reobertura de la porta de l’antiga església romànica com a mirador extern que es sustenta en la plataforma d’accés adaptat de la porta lateral, de les restes arqueològiques, convenientment il·luminades sota un terra vidriat esdevenint, així, una catifa històrica pel vestíbul, situat sota el cor actual. (Ex 3, 5)

Finalment, recolzem les possibilitats d’aquest espai habilitant els passadissos laterals superiors com a cel·les d’una hostatgeria urbana per als participants ocasionals que puguin requerir algunes activitats. Aquesta aposta compta amb l’espai del del cor actual com a espai privilegiat de relació dels acollits.