dimecres, d’agost 27, 2008

Amor al vent

Aviat farà ja un any que va aparèixer el llibre "Amor al vent. Motxilla d'un educador en el lleure" i, la veritat, em queda ja com quelcom llunyà perquè des dels actes de presentació no hi he tornat a pensar massa. Em calia un temps de autonomia mental. Així i tot, molt de tant en tant rebo escrits que em confirmen que no va ser una mala idea com el que us adjunto aquí a baix. Sí, ja sé que és fer autobombo però crec que s'ho val. També he trobat que en parla Mossén Ramón del Canillo al Diari d'Andorra (aquí)

"...volia escriure't per dir-te que finalment va arribar el teu llibre a les meves mans, i d'elles als meus ulls i d'ells al meu cap i d'ell al meu cor. Molt bé; Eloi, sí senyor, per saber trobar Déu en totes en les coses i totes en Déu (com deia Sant Ignasi). Més que molt bé, quin gran do, Eloi.
El llibre m'ha agradat moltíssim, evidentment. (...)
El que més m'ha arribat ha estat el captar la importància de conèixer Déu, d'entendre l'accionar de Jesús, de saber vivenciar l'amor que ens transmet.
Eloi, molt clar, si jo no conec i no m'estimo a Déu, serà impossible que el trobi en els altres i, llavors, serà impossible que jo pugui veure en els ulls d'un infant que plora mentre crida que es portarà bé, a un ésser humà petit, amb el cor molt gran (com procurem ser els humans), i que sigui capaç d'entendre que aquesta actitud és molt nostre i que tots demanem perdó a crits a Déu quan hem comés el mateix pecat mil cops seguits.
Eloi, moltes gràcies, perquè amb el teu llibre m'has fet veure l'importància de conèixer i estimar Déu per poder veure'l en els altres i poder viure la vida des d'una prespectiva cristiana i constructura del Regne de Déu. En el fons, això és el que vull, res més."

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja se que això no ve a compte però és que sóc un nen d'onze anys i tinc els meus duptes: Darwin va elavorar la teoria de l'evolució i ens la creguem o no tots la savem, el meu pare hi està totalment d'acord i m'ha explicat les raons i jo les trobo certes.Tinc que creure en Adam i Eva ? Si ho tinc que fer perque? jo li vec mes "gracia" a la teoria de l'evolució.
Joan

eloi ha dit...

Hola Joan, quatre apunts sobre el que preguntes:
1_ La lectura del gènesi s'ha d'emmarcar en la seva època: Què volien dir els seus autors? Volien dir que la Història del món és una Història d'amor. Déu crea per amor (llegeix el llibre de la Saviesa, a la Bíblia, i ho veuràs)i tota la història és un constant camí cap a Déu, cap a la plenitut, cap a l'autenticitat, etc.
2_ A diferència d'altres relats de la mateixa època dels veïns d'Israel, l'home no és fruit de la terra i la sang d'un déu revoltat i degollat (mite d'Atrahasis, 1600 aC), sinó que té dignitat (és el q vol dir que esta fet "a imatge i semblança" de Déu).
3_ Ciència i Religió es complementen. La ciència fa les seves especulacions i verificacions però no et dirà quin és el sentit de tot plegat, ni què vol dir estimar, ni què és la bellesa, etc.
4_ Pot haver-hi una lectura compatible de l'evolució i el cristianisme. Pregunta per en Teilhard de Chardin al teu pare.

... ja veus que aquest és un tema que dóna per molt i s'escapa d'aquest format de comunicació del bloc però pots seguir preguntant sempre que vulguis i jo et contestaré honestament el que pugui.
atentament i enhorabona per questionar-te aquetes coses.

eloi ha dit...

respecte al punt 3... cal matisar, la ciència sí que et dirà coses de l'amor, la bellesa i el sentit. el que vull dir és que la religió són unes altres "ulleres" que fa que tot plegat sigui força més interessant.

Anònim ha dit...

Moltes gracies Eloi.
Joan