El voluntariat mandrós

Aquesta nit em feia una mandra tremenda anar a dormir a la Barceloneta, el meu voluntariat mensual. En el fons és una mandra semblant a la d'anar a veure un parent estimat, perquè els usuaris del projecte poc a poc també van esdevenint familiars a la meva vida. Però a vegades passa que allò que semblava més costerut acaba sent d'una planeitat mesetària, fet que tampoc implica un encefalograma pla. En fi, ja ho diu el salm 126... "Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega". El voluntariat passa per aquests camps.