Deixant-me acompanyar pels Centres Diaris

Dins la Fundació Pere Tarrés m'han encarregat acompanyar i promoure els Centres Diaris, però, a vegades, tinc la sensació que són ells els que m'acompanyen a mi d'alguna manera subtil. No és que tingui el síndrome de Estocolm! no és res d'això, sinó senzillament que no deixen de sorprendre'm. "Pà muestra un botón": el divendres vaig anar a visitar un centre que no pertany a la FPT però que ens volíem conèixer i, tot i que em feia molta mandra anar fins a Vic, el viatge per conèixer l'activitat del Casal Claret va valdre la pena. Treballen aspectes que els fan semblants a l'AEI Raval (pel que fa al treball amb les famílies), d'altres són molt propers a Migra-Studium (pel que fa al component pluri-religiós que han volgut assumir des dels seus inicis), i d'altres em recorden als de Itaca-Els Vents de l'Hospitalet (pel que fa a la relació de l'activitat diària amb el centre d'esplai setmanal "de tota la vida"). Potser la FPT no és una empresa que implanti centres educatius com a xurros, però ningú negarà que és gran la diversitat i riquesa de centres arrelats al territori als quals ha ajudat i acompanyat. Un exemple d'això darrer ho vaig poder viure breument aquest dissabte, a la missa d'acció de gràcies pels 40 anys del Grup de Colònies de Ca n'Anglada, a Terrassa. Quan n'hi ha que ja donen per morta l'educació en el lleure, apareixen iniciatives noves o bé hi ha celebracions que recorden la força i el seguiment dels seus inicis. Deixar-se acompanyar per aquests centres és una molt bona forma de fer camí cap al Nadal.