dijous, d’agost 19, 2010

Mesquita a la Zona Zero i la Capella al Mur de Berlín

Aquests dies la premsa porta com a debat de fons el suport que el president dels Estats Units, Barak Obama, dóna a la construcció d’una mesquita prop de la Zona Zero de Nova York. Es tracta d’un espai religiós prop d’un lloc de memòria històrica sofrent i, en aquest sentit, m’ha recordat a la Capella de la Reconciliació que hi ha al costat del Monument del Mur de Berlín, que vaig poder visitar fa dues setmanes. Tot espai amb una certa condensació de patiment o significació històrica demana d’un racó on poder aprofundir-la, fer-la pròpia i lliurar-la al trascendent, fer-ne pregària. Així i tot, aquest espai també és interessant perquè el seu sistema constructiu, una versió moderna del mur de terra compactada, incorpora les runes de l’antiga església enderrocada pel govern comunista. Resumint, el sistema constructiu no és quelcom aliè a la idea del projecte, com tan sovint es diu: “pensem la idea i després ja veurem com s’aguantarà l’edifici”, sinó que en el seu fer-se, en la honestedat del material i del sistema, es significa l’edifici com també passava amb el gòtic. Val a dir que la primera referència que vaig tenir d’aquesta capella va ser com a exemple en una classe de construcció a l’ETSAB. Senzillesa, oferiment d’un espai qualificat a la societat, ubicació encertada, recuperació de la memòria... tots aquests aspectes fan de la Capella de la Reconciliació un projecte molt interessant a tenir en compte (seguir llegint al bloc Betel).

2 comentaris:

Cris Ruano ha dit...

Una de les coses que em van marcar del meu pas fugaç per Berlin va ser la visita a un espai sense denominació que s'anomena "Habitació del silenci" (Raum der Stille). Estava als peus de la porta de Brandenburg i pretenia oferir un espai on poder fer silenci, fos pel motiu que fos. La trobada en silenci pretèn tornar-se en tolerància i fraternitat.
Abans d'entrar a l'edifici gairebé ni t'adonaves que hi era, abans d'entrar a la sala podies conèixer la història del projecte, però un cop traspassades les portes només hi havia silenci. Un silenci d'aquells que semblen paralitzar-ho tot i entrar fins a punts ben profunds.
Si a algú li pica la curiositat el "tostón" que acabo d'escriure, feu un cop d'ull a la seva web (www.raum-der-stille-im-brandenburger-tor.de)

eloi ha dit...

Gràcies Cris!!!! és molt interessant i en prenc nota perquè en un futur es demanaran espais d'aquesta mena