divendres, d’octubre 01, 2010

Pere Casaldàliga i la mort

Ahir va començar el seminari "Els evangelis i Pau davant la creu de Jesús. Com interpreta el NT la mort de Jesús" i em van passar aquest poema del Pere Casaldàliga amb el guió i la bibliografia per anar-nos situant en el tema. Ahir també va morir l'avi d'un amic meu als 99 anys, un gran home. Va per ell.

Ella vendrá (Pere Casldàliga)


Yo la acogí, en las sombras, muchas veces,
y la temí, rondándome, callada.
No era el vino nupcial, eran sus heces;
era el miedo al amor, más que la amada.

Pero sé que vendrá... Confío en ella,
amada fiel de todos, pero maldita.
No hay modo de escapar a su querella.
Sin hora y sin lugar, ella es la cita.

Vendrá. Saldrá de mi. La llevo dentro
desde que soy. Y voy hacia su encuentro
con todo el peso de mis años vivos.

Pero vendrá... para pasar de largo.
Y en la centella de su beso amargo,
vendremos Dios y yo definitivos.

1 comentari:

Anna Ortín ha dit...

No coneixia aquest poema. Gràcies per compartir-lo, m'ha donat uns punts de llum per pensar.

Una abraçada!