divendres, d’agost 19, 2011

Omnia Pervia. Rafael Moneo i l'Església de Iesu (1)

Després d’haver col·laborat en la restauració d’una ermita a Raimat (podeu seguir-ho aquí), aquests dies estic al País Basc amb uns amics, als quals “torturo” visitant esglésies. Dins del programa no hi ha faltat una visita a la nova Església de Iesu (nom grec de Jesús), dissenyada per Rafael Moneo, arquitecte que ja havia dissenyat la Catedral de Nostra Senyora dels Àngels(Los Angeles. USA) i que a Barcelona coneixem prou bé perquè va ser professor de l’ETSAB-UPC i ens ha deixat obres com l’edifici de l’Auditori o L’Illa Diagonal. El complex parroquial no està en ple funcionament però ja va ser inaugurat el passat mes de Maig per Mns. Munilla (veure notícies: “El templo de la luz y de la cruz” al Diario Vasco, “Un Moneo para oír misa” a El País). Així i tot, ja s’hi celebra l’eucaristia dominical (a les 11:30) i es pot visitar per la tarda de 17:00 a 20:00h.

En una primera aproximació a l’emplaçament, la nova parròquia sorgeix com una núvia que corona el capçal del nou barri residencial conegut com Riberas de Loiola, el qual s’ha format al llarg de l’Avinguda de Barcelona, en un dels meandres del riu Urumea de San Sebastian. Un gran cub blanc sorgeix desplaçat de la seva base immaculada marcadament horitzontal i es retalla entre el cel i el segon pla que conformen els blocs residencials. En un primer moment recorda les composicions orgàniques aaltianes de “cap i cua” que l’arquitecte finés va realitzar als ajuntaments de Säynätsalo o Seinajoki, semblança que es confirma al comprovar que la Parròquia de Iesu també s’articula entorn d’un pati, recreació del claustre medieval per l’autor i una referència a l’atri de les esglésies primitives i als espais de transició que són tan valorats i necessaris en l’arquitectura religiosa actual. (seguir llegint)