“Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms” (Mt 21,12)
“Mireu, comerciants són tots aquells que es preserven dels pecats greus i als quals els agradaria ser gent de bé i fer bones obres per agradar a Déu, com dejunar, vetllar, pregar i coses per l’estil; tot tipus d’obres bones, i les compleixen amb la finalitat que Nostre Senyor els doni alguna cosa a canvi o que Déu faci alguna cosa per ells que sigui del seu gust: tots ells són comerciants” (Mestre Eckhart. Traduït de “El fruto de la nada”, Siruela, Madrid 2008, pàg. 36)
Una de les crítiques més freqüents als temples contemporanis és la seva buidor. Ja va ser un escàndol quan Rudolf Schwarz va fer les remodelacions de la Sala dels Cavallers al Castell de Rothenfels-am-Main (1928/29). La primera operació que va fer l’arquitecte va ser el buidatge de les pre-existències com un acte alliberador i revolucionari, de “tabula rasa” espiritual:
“Sentíem que per mitjà dels nostres actes, quelcom d’aquí era destruït, ja que el primer que vàrem crear va ser un espai buit. Vàrem trobar el valor de destruir el vell perquè volíem provar quelcom totalment nou. No volíem crear quelcom buit, sinó crear una abundància diferent”. (seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada