Torna l'arquitectura religiosa contemporània a l'àgora pública?

Encara no feia una setmana de la presentació del llibre “Cap a una arquitectura de l’esperança” que vaig poder assistir amb en Pau Vidal sj a la defensa de la tesi doctoral de Ricardo Gómez Val “La construcción de templos parroquiales en Barcelona entre 1952 y 2000”, a l’edifici Coderch de l’ETSAB, el passat divendres a les 11:30. No deixa de ser significatiu que, en tan poc temps, hagin aparegut aquests dos esdeveniments que tornen a actuar el debat i la reflexió sobre l’arquitectura religiosa contemporània, un tema aparentment secundari o menystingut tant en el camp teològic com en l’arquitectura actuals.

L’estudi realitzat per Ricardo Gómez, com apunta el títol, es centra en les construccions parroquials de Barcelona entre el 1952 i el 2000, dates que corresponen a l’aparició de la Instrucció d’Art  Sagrat i a la publicació de “El espíritu de la litúrgia. Una introducción” de l’aleshores Cardenal Joseph Ratzinger. De totes les construccions parroquials, Ricardo Gómez es centra en l’estudi de 56 edificis i, fent un estudi comparatiu, arriba a les conclusions, algunes de les quals són les següents (seguir llegint)