Quan acabo la classe de religió o dibuix tècnic als alumnes de l’ESO o batxillerat, a vegades els dic que me’n vaig a “construir esglésies”. De fet no estic construint cap església, però la meva tasca professional en el camp de l’arquitectura em porta a “edificar” tant com puc les persones de diferents moviments i grups parroquials en diversos projectes que em són encarregats, ja que sense elles no hi ha Temple de l’Esperit possible (1ª Pe 2,5). De cadascun dels encàrrecs vaig aprenent sobre les dinàmiques de la vida interna de l’església, de les seves necessitats i preocupacions, de la seva esperança i els seus somnis. Heus aquí alguns exemples.
Llegeixo al recull de premsa les notícies de El País i El Periódico sobre la proposta de l’Arquebisbat de Barcelona de cobrar per fer visites a les esglésies més significatives de Barcelona i, automàticament, penso en dos dels projectes que hem fet o duem entre mans al despatx: la reforma del cancell d’accés a Santa Maria del Pi i l’adequació de la segona planta del claustre de Santa Anna. Me n’alegro i penso en els rectors i els administradors de les dues esglésies, gent desperta i atenta a les oportunitats evangelitzadores que es poden realitzar des dels seus espais. Santa Maria del Pi ha ofert un petit “Atri dels gentils” recuperant un element popular com ho són els gegants del P, mentre que l’adequació del segon pis del claustre de Santa Anna oferirà un espai qualificat i ben cèntric per a les reunions i trobades que s’hi vulguin fer.
(segueix llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada