Aquest
dissabte es va celebrar a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge els 10 anys del
Centre d’Esplai Al Vent amb una ginacana i una missa amb piscolabis final (mai
pot faltar el menjar en els esdeveniments parroquials!, és una dinàmica que no
falla!). La veritat és que em va emocionar tornar al barri on vaig viure-hi
durant cinc anys. Aquells infants s’han fet grans i, alguns d’ells, ara són
monitors. Molts noms i moments em van retornar a la memòria i la realitat que
veia era tota una acció de gràcies. Per què va néixer aquest centre d’esplai?
No vam fer res més que intentar respondre al que hi havia, un grup d’infants
que apareixien per la parròquia cap als vespres dels divendres. No hi ha èpica,
tan sols un oferiment sincer, total i senzill.
La
lectura de l’evangeli va ser la de la Transfiguració
al Mont Tabor. Aquesta eucaristia també va ser un moment de “Tabor”, una “estona
de cel” com canta aquella cançó de Els Pets. És ben cert, a la nostra vida cal
ser “contemplatius en l’acció”, com deia Sant Ignasi, però també “celebratius
en l’acció” perquè en la celebració, especialment en l’eucaristia, es fa
present la Glòria de Déu que ens dóna una respir per afrontar amb amor el que
ens espera en el quotidià, encara que sigui un quotidià allargassat en el temps
durant deu anys. És des d’aquesta perspectiva d’agraïment que també vaig escriure
el meu primer llibre, “Amor al vent. Motxilla d’un educador en el lleure”, que
espero encara pugui oferir un servei als monitors que duen endavant aquesta
tasca i als quals agraeixo l’haver-me convidat en la celebració.
En fi... "Vós m'ho heu donat, a vós Senyor ho torno"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada