El Papa Francesc i Simone Weil.

"Veig a l’Església com un hospital de campanya després d’una batalla. Què inútil és preguntar-li al ferit si té alts els nivells de colesterol o el sucre!. Cal guarir les ferides. Ja parlarem després de la resta. Guarir ferides, guarir ferides... I cal començar per allò més elemental”. (Papa Francesc. Entrevista publicada a La Civiltà Cattolica. 19 de setembre de 2013).

El setembre de 2013, el Papa Francesc sorprenia a tot el món amb una entrevista publicada a la revista de la Civiltà Cattolica on afirmava desitjar una Església semblant a un hospital de campanya després d’una batalla. Abocar la institució a una situació d’urgència pot resultar xocant en una benestant i adormida Europa, però també deuria resultar xocant per a la societat romana el plantejament que oferia una nova religió que propugnava la vinguda imminent de la fi dels temps. Amb aquesta metàfora de l’hospital, Francesc es recupera una perspectiva escatològica del cristianisme que sempre ha resultat incòmoda per als mateixos cristians, tot i ser plenament viscuda pel seu fundador.

Heus aquí, però, que va haver-hi una persona que, des de la seva aconfessionalitat, va intentar viure el que proposa el Papa Francesc per al futur de l’Església, una institució a la qual ella es va resistir a incorporar-s’hi tot i desitjar-ho. Estem parlant de la filòsofa d’origen jueu Simone Weil qui, l’any 1940, plantejant quin era el seu paper a la guerra, va proposar el “Projecte de formació d’infermeres a primera línia”. Aquest projecte, situat també dins d’un marc d’urgència, volia donar resposta immediata a la necessitat de guarició a tots els soldats que resultaven ferits i va ser la gran passió de l’autora fins que va morir a Londres el 1943, a causa d’una tuberculosi agreujada pel seu capficament de no menjar més del que ella creia que feien els seus compatriotes francesos.

Ni el Papa Francesc ni Simone Weil, que jo sàpiga, tenen formació mèdica o han estudiat infermeria, tots dos es mouen a primera vista en un camp intel·lectual, més encara ara que el Papa Francesc figura entre els pensadors més influents de l’actualitat (Notícia aquí), però tots dos comparteixen una mateixa passió per atendre als més dissortats que els mou més enllà del que es podria esperar. Si alguna cosa ens ensenyen les vides del Papa Francesc i Simone Weil és que la recerca de la Veritat no pot anar deslligada d’una vida lliurada i atenta als més petits i febles, que no és altra cosa que acceptar carregar amb les creus del món i guarir-ne les nafres.