Del que s’ha anat dient i desenvolupant sobre la nova evangelització m’agradaria aturar-me en aquestes dues citacions que fan referència al fet arquitectònic:
“Les nostres ciutats exhibeixen la riquesa del geni arquitectònic que en el curs dels segles ha realitzat obres úniques. Sentim fortament la responsabilitat de conservar i transmetre aquest patrimoni a les generacions futures per fer-los conèixer i amb elles compartir la cultura de què som alhora fills i pares” (Mons. Rino Fisichella. La nova evangelització. Pàg 97)
“El Sínode ha constatat que avui les transformacions d’aquestes grans àrees i la cultura que expressen són un lloc privilegiat de la nova evangelització. Això requereix imaginar espais de pregària i de comunió amb característiques innovadores, més atractives i significatives per als habitants urbans” (Papa Francesc. Evangelii Gaudium. Núm 73)
Fixem-nos en els dos accents d’aquestes citacions: el primer parla de la conservació dels espais arquitectònics, el segon de la creació de nous espais arquitectònics. Aquesta és la tensió que realment hi ha respecte l’arquitectura i la pastoral. Fent una caricatura, n’hi ha que només veuen l’edifici sacre i l’estimen com una mòmia o una peça de museu i, d’altres, es planyen perquè encara no ha arribat la nova arquitectura sacra que resoldrà tots els problemes del futur (només caldria rellegir el manifest fundacional de la Bauhaus en clau eclesial). (Seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada