dijous, de març 19, 2015

Columbaris, una oportunitat pastoral

El passat curs vaig fer una troballa molt interessant que m'ha donat què pensar. Fent la reforma del temple parroquial de Sant Joan Batista de Reus vaig poder visitar elcolumbari (lloc on dipositar les cendres dels difunts) que hi ha situat sota la Capella del Santíssim, amb accés exterior entre un dels laterals del temple i una paret mitjera (notícia). De fet, segons vaig entendre, era gràcies al lloguer d'aquest espai a l'empresa que hi havia posat el columbari que es va poder dur a terme la reforma del temple.
L'espai en questió, tot i que es presenta a la web de l'empresa com un espai càlid perquè les cendres es dipositen en un quadrant d'una pintura de temàtica religiosa, crec que no està ben pensat i resulta més aviat asèptic i fred. No hi ha cap seient, l'espai no convida a la pregària, no s'hi pot realitzar cap activitat devocional com posar una espelma o unes flors, no hi ha cap llibre de pregàries o una Bíblia, etc. La identitat personal, un tret fonamental del credo ("Crec en la resurrecció de la carn"), resta difuminada en el mural ceràmic. Si ho comparem, per exemple, amb les imatges del projecte de columbari del Barça veiem que aquest espai és més significatiu i està més ben pensat. Com a exemple significatiu tenim la tasca duta a terme per l'arquitecte alemany Tobias Klodwig, que va participar com a ponent en les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre del COAC el passat mes de desembre, on va presentar l'església-columbari de nova planta construit a Osnabrük (imatge inferior).