Gràcies Hermano!

Hi ha persones que configuren el paisatge d'una comunitat, sent-ne un referent discret com ho és una determinada topografia o recorreguts urbans pels quals transitem sovint sense donar-hi més importància que allò ofert pel quotidià.  L'Andrés Huzmán sj ha estat una d'aquestes persones per a la vida lleidatana. Conegut per tothom senzillament com "l'hermano", potser perquè la resta de jesuïtes eren "el pare tal o pare qual", anava i venia des de la Capella de La Sang a la Parròquia de Sant Ignasi, passant també per Arrels, donant conversa edificant a qui s'hi avingués. Qui tidrà cura ara dels centres florals? Qui donarà les restes sobrants de les formes - el pa d'àngel - als nens (entre ells el meu fill petit)? Qui repartirà piropos o medalles a les embarassades? Qui vetllarà per aquells detalls de la vida comunitària que algunes vegades no són prou valorats en "l'hotel de missioners"? ... Cada jesuïta, com cada persona, és insubstituïble. Gràcies Hermano! Descansa en pau!

(A sota: un fragment d'un dibuix que vaig fer el 2000 quan vaig ser voluntari d'Arrels-Lleida per un mes. Al centre hi ha l'Hermano, amb aquella creu que duia sempre penjant. Sé que li agradava molt aquest dibuix, que el guardava i que s'enrecordava de l'escena)

i aquí un vídeo fantàstic!: