Els mitjans de comunicació ens informaven la setmana passada del traspàs de
Sor Genoveva (aquí),
filla de la caritat i una de les pioneres del treball social en el que s'ha
anomenat "quart món". Quan tenia 20 anys, a finals dels noranta, vaig
col·laborar com a voluntari els diumenges al matí amb ella al Centre Santa
Lluïsa de Marillach, a la Barceloneta. Anàvem ella, els seus amics i jo a
prendre un café i un croissant a un bar que donava a la platja i, després, em
quedava amb ells xerrant i passejant amb ells tot el matí.
Guardo molts bons records i aprenentatges d'aquella època. Poc a poc vaig
anar copsant què era allò de "posar rostres i noms propis" a una
pobresa que jo combatia de forma molt abstracta, llunyana o ideal. Tinc present sempre a la memòria una anècdota
que molt sovint explico als meus alumnes i, per això, crec que val la pena
compartir-la ara. Un d'aquells matins un home del carrer es va adreçar a Sor
Genoveva preguntant-li si tenia uns pantalons per a ell. Mentre Sor Genoveva
parlava l'home, d'aparença dura i desastrada, mentre Sor Genoveva li parlava,
va trencar a plorar. Aleshores ella li va preguntar "¡Hombre!, ¿Pero por
qué lloras?" i ell, mirant-la als ulls, li va respondre senzillament
"Lloro porque usted es
buena". Sembla un "diálogo de
besugos", propi de l'Evangeli de Sant Joan, però tant en aquella ocasió
com en el cas de l'evangeli joànic, hi ha una doble clau de lectura. Hi ha un
tema de fons que s'escapa a la immediatesa o a la visió superficial de les
coses: la revelació d'un Amor que Sor Genoveva era capaç de transparentar en
allò més planer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada