Baixem els sants?

La major part de l'estatuària de sants a les esglésies està pensada per ser col·locada "in altum", és a dir, de forma que el devot hagi d'aixercar el cap per contemplar-la. Aquesta disposició tradicional vol propiciar o suggerir que el sant participa d'una realitat superior, enlairada o celestial. Com sol passar, s'associa la verticalitat a la dimensió espiritual de l'home, tal com passa en l'art gòtic. Aquesta concepció on "Déu està a dalt" i "els homes estan a baix" respon a una certa mentalitat mítica i còsmica d'una època superada per la modernitat, tot i que pedagògica i pastoralment encara funciona molt bé. De fet, el verb "enlairar" va directament vinculat en els relats bíblics a la salvació i la resurrecció (per exemple, Nm 21,4-9 i Jn 3,11-21). A més a més, que els sants estiguin enlairats simbolitza molt bé la imatge de l'església en comunió amb els sants. Tot aquest moviment vertical certament ajuda a "in-corporar" la persona en la pregària de la comunitat eclesial. (seguir llegint)