Enguany farà tres anys que vaig començar la meva col·laboració a Foc Nou com a il·lustrador d’humor gràfic en la contraportada de la revista, en el seu moment ja us en vaig parlar aquí. Han estat tres anys amb una mosca constant a sota la orella, pensant si, de tantes situacions que em vaig trobant, en puc fer una vinyeta pel Fauna Parroquial. A voltes m’he hagut de moderar i us confesso que no és fàcil trobar el sentit d’humor correcte perquè és fàcil “passar-se”. Es pot fer humor sense ser “dolent”, sense maldat? Jo crec que sí, però és difícil trobar la punxa i la gràcia de la vinyeta sense ferir a algú. També crec que l’evangeli va ple de situacions de bon humor, penso per exemple en la infinitud de malentesos i incomprensions entre Jesús i els deixebles que, pobrets, mai s’enteren de res! (com nosaltres, vaja).
La veritat és que trobo a faltar la dimensió més “edificant” o pastoral que sí duia a terme amb les vinyetes dominicals, que eren una mena de homilia gràfica. Aviat hauré de decidir si em torno a llençar a refer els tres cicles litúrgics o em limito a tornar-les a repetir perquè, encara que sembli mentida, porta molta feina. Algú voldria apadrinar, és a dir: pagar, unes “Homilies gràfiques” (seguint la petjada de les “novel·les gràfiques”)?
Us deixo amb uns quants links de les Faunes Parroquials penjades a Pregaria.cat per si voleu fer-me un feed-back:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada