Les vacances estivals ofereixen un espai per una lectura reposada de tots aquells llibres que, semblantment a quan un infant estira els braços per ser abraçat, esperen pacients a l’estanteria pidolant una mica d’atenció. Un d’aquests llibres que m’he endut és “Estética y Espiritualidad” (Monte Carmelo. Burgos. 1012), que reflexiona sobre la “Via Pulcchritudinis” (la Bellesa) com accés al Transcendent. Aquesta és una obra de diversos autors coordinada des del CITeS (Centro Internacional Teresiano Sanjuanista, conegut com la Universidad de la Mística d’Àvila), dels quals m’he llegit els capítols referits a l’Estètica teològica i art sagrat (de Jesús Casás Otero), La experiéncia estética y la superación de la Emergencia Educativa (d’Alfonso López Quintás) i La elocuencia del espacio: Arquitectura e intimidad (de Luis Aymá González).Tots tres capítols entren en profunditat en els seus temes i els argumenten a consciència però, evidentment per la focalització d’aquest blog, m’he centrat en el darrer capítol, centrat en l’arquitectura sacra. (seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada