Cristianisme i Justícia: Tercera generació en persones i drets

Fa poc sortia la notícia que en Xavier Casanovas agafava el relleu del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia. Amb poc temps ja ha aparegut una entrevista a El Punt Avui i a CatalunyaReligió que resulten molt interessants perquè podem veure com amb la “tercera generació” o relleu a CiJ (del Quico Riera sj al Llorenç Puig sj i, d’aquest, passa el relleu a un laic, en Xavier Casanovas) també es dóna el micròfon als drets anomenats de “tercera generació”, és a dir, a aquells que van vinculats al valor de la fraternitat (després d’haver aconseguit, o no, els drets de les llibertats i la igualtat).

És cert que en bona part l’interès de CiJ pels drets i deures de la tercera generació ja hi eren presents anteriorment, com per exemple el discurs sobre l’ecologia, però no deixa de sobtar que trobem ara declaracions o participacions, encara molt incipients o puntuals, sobre dos aspectes que havien estat un “tabú”, com la homosexualitat o els drets dels pobles (el nacionalisme i el dret a decidir, en definitiva). Fins el moment present, aquests dos temes eren vistos com secundaris, com si la Justícia, amb majúscula, fos principalment la justícia social, la de la Teologia de l’Alliberament, etc.

Referent al tema del nacionalisme CiJ, juntament amb Justícia i Pau, va endegar el curs de “Els dilluns dels Drets Humans” justament amb el tema de la consulta, el passat 6 d’octubre. Que s’hagi tractat aquest tema a la sala d’actes del carrer Llúria no deixa de ser molt significatiu. En general, a CiJ hi havia certa afinitat amb grups d’esquerres no catalanistes, però finalment no han pogut defugir el fet de posicionar-se sobre el dret a decidir de Catalunya, sempre mirant de reüll que el procés nacional no comporti més desigualtats socials, això sí, perquè va amb la seva genètica. No podia ser d’altra manera, més encara quan altres institucions eclesials “no tan progres”, com la FJM, també han tractat la temàtica (veure el número de QVC sobre la independència). Si les enquestes són fiables, és molt probable que en unes hipotètiques eleccions autonòmiques ERC surti com el partit més votat, un fet insòlit fins ara. Si les institucions d’església volen tenir alguna cosa a dir a Catalunya en el nou marc polític no podran fer més oïdes sordes al fet nacional i això pot comportar tensions en els diferents processos de reunificació de províncies de diverses ordes religioses, centralitzades ara a Madrid. Per això mateix, justament quan s’ha consumat la unificació provincial de la Companyia de Jesús a Espanya, actes com el del passat 6 d’octubre són molt rellevants.