Si cerco el teu nom a la xarxa encara apareixes vinculat a aquell cas d'un
abús sexual a un menor. Va ser la teva paraula contra la seva. La d'un menor deficient
mental que tendia a la fabulació però, per la situació mediàtico-política, et
van jutjar culpable i aquest ha estat el destí dels teus darrers anys: de la
presó de Lledoners fins a la Model, quan et van detectar el tumor cerebral, i
la teva mort inesperada d'ahir. La xarxa i els MCS no saben de misericòrdia ni
de justícia. No perdonen ni quan no hi ha res a perdonar perquè, encara que
sembli de pel·lícula, tots els qui et coneixíem sabem que no vas cometre el
crim imputat i això ens omple de ràbia.
A la homilia del teu comiat, en Jaume ha recordat les paraules del
Exercicis Espirituals on l'exercitant demana "oprobios y
menosprecios" per identificar-se amb el Crist. Quantes vegades no ha
pregat aquest text qualsevol jesuïta o exercitant sabent que, en el fons, és més
aviat una cosa teòrica i no desitjada!. Sempre agrada més una sana "indiferència
ignasiana" en la qual, si és possible, "no hagi de beure aquest calze"
i pugui anar tirant. Però "et va tocar a tu", com em podria haver
tocat també a mi o a qualsevol dels altres que fèiem pastoral amb joves. Només
que d'un jesuïta s'espera que agafi els casos més complicats i, per obediència,
no et vas escaquejar i vas lidiar amb aquell infant que et va segar la gespa
sota els peus.
D'aquella comunitat de jesuïtes de Bellvitge ja ens han deixat en Josep
Maria Panyella i en Víctor Trías. Ens vam acomiadar d'ells amb un sentiment
d'acció de gràcies per una vida lliurada. Van morir tal com ells volien "amb
les botes posades". També és aquest el teu cas, només que aquí s'hi
afegeix la necessitat urgent de creure justament el que celebra avui
l'Església, que Crist és Rei; que com diu Isaïes, "Déu eixugarà totes les
llàgrimes"; que ha d'haver-hi un final on regni la Veritat per tots
aquells que, com tu, encarnen amb dolor per nosaltres avui la figura del Just
Sofrent. Espero que la teva Passió serveixi d'exemple per tots aquells que
viuen en "l'heretgia de l'acció".
Recordo aquell vespre que vas dur un rat-penat a casa. Te'l vas trobar pel
carrer, al terra, estava feble i no podia volar. El vas agafar i l'alimentaves curosament
a la teva habitació fins que es va recuperar i el vas deixar volar altra vegada.
Potser és aquesta la imatge i l'atenció que tens ara del Pare que t'acull.
Espera'ns al cel Abert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada