Llistat de lectures sobre arquitectura i art religiós

S’atansa Sant Jordi i sempre va bé tenir a mà una llista de llibres suggerents d’allò que un cerca i li interessa. Us passo un llistat que m’he anat elaborant al llarg d’aquests darrers anys sobre arquitectura i art religiós. Com deia aquell... bon profit!
 

• Alavedra, I. (2007). Converted Churches. Antwert, Bèlgica: Tectum Publishers.
• Aymar, J; Grané, F; Oliver-Bonjoch J; Puig, E. (2006). Simbologia religiosa en l’art occidental. Barcelona: Edimurtra.
• Azara, P. (2005). Castillos en el aire. Barcelona: Gustavo Gili.
• Balthasar, H. U. (1985). Gloria. Vol. 1: La percepción de la forma. Madrid: Encuentro.
• Balthasar, H. U. Sólo el amor es digno de fe. Salamanca: Sígueme.
• Benítez, C. P. (2009). Arquitectura de Templos Sagrados. Barcelona: Reditar Libros.
• Bouyer, L. (2000). Arquitectura y litúrgia. Bilbao: Grafite.
• Castel-Branco, I. (2004). Camins efímers cap a l'etern. Barcelona: Cruïlla.
• Carazo, E ; Otxotorena, JM (1994). Arquitecturas centralizadas. El espacio sacro de planta central. Salamanca: Universidad de Valladolid.
• Cobián, E. F. (2006). Arquitecturas de lo sagrado. Memoria y proyecto.La Coruña: Netbiblio.
• Cobián, E. F. (2005). El espacio sagrado en la arquitectura española contemporánea. Santiago de Compostela: COAG.
• Daelemans, B. (2010).  Spiritus loci: À l’écoute d’un bâtiment, La Lettre de l’Esprit. Paris: Centre Sèvres.

(seguir llegint)

Cromos per fidelitzar l'audiència

Al telenotícies comarques d'ahir va sortir el reportatge d'unes parròquies de Tarragona que lliuren un àlbum de cromos als infants i, cada diumenge, es lliuren els cromos amb una intenció doble: catequètica i de fidelització (ho podeu veure aquí). Justament ahir, també vaig fer una xerrada a l'escola Tècnico-Professional del Clot (ara Jesuïtes Clot) sobre la pregària en familia per als pares dels infants de primera comunió i va ser una llàstima que no es pugui descarregar la notícia concreta perquè, del contrari, els l'hauria passada. 

D'entrada, trobo que és una iniciativa realment molt bona i, el joc de paraules que suggereix "fe-fidelització" és molt interessant. Ja fa anys, amb la mateixa doble intencionalitat, en David Guindulain sj i jo vàrem engegar la iniciativa de les vinyetes dominicals, per animar l'eucaristia de joves del Casal Loiola que, un cop complerts els tres cicles litúrgics, vam penjar al portal pregaria.cat i que em van servir de referent per la xerrada abans esmentada. Crec que encara hi ha molt a fer i proposar en aquest camp, per exemple una publicació (tipus cromos) que es pogués vendre a llibreries religioses. De fet, si algú s'hi animés i volgués apostar-hi podriem parlar d'una possible col·laboració remunerada i reinteretar evangèlicament un recurs juvenil que semblava caigut en desús: l'album de cromos. Una altra opció seria crear un joc de cartes temàtic, com els que hi havia quan jo era petit, que s'anés repartint cada diumenge. El que seria fantàstic és que, a més a més, això anés vinculat a alguna publicació dominical. Jugar, aprendre, fidelitzar... tot en un mateix pack.

Quan el buit assenyala l’Esperança. Arquitectura Pasqual

“El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.” (Jn 20,1-2)

“Ell els diu: No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir." “ (Mc 16, 6-7) 


La meditació del tridu pasqual ens ofereix infinitats de possibilitats per a l’estudi dels espais celebratius cristians, fins i tot diria que, així com el relat de la passió és el moll de l’ós dels evangelis, així també ho hauria de ser per a la reflexió de l’arquitectura eclesial contemporània. En el relat de la passió trobem la referència a la cena del Senyor, a l’hort de Getsemaní, a la creu, a l’esquinçament del vel del temple i, molt especialment, el relat de la tomba buida.

Per això, avui m’agradaria presentar un espai celebratiu basat en el buit, però un buit que aplega en ell a la comunitat i la litúrgia: la parròquia de Saint Françoise de Molitor, de Corinne Callies, Jean-Marie Duthilleul / AREP. 2005, a París. Llegim en els relats de la tomba buida que en els seguidors de Jesús es dóna alhora un desconcert i una indicació. El desconcert prové de la desaparició del cos de Jesús, i la indicació prové de la promesa del ressuscitat de ser re-trobat a la Galilea dels pagans, és a dir, en el retorn a la profanitat de la vida quotidiana. És en la tensió entre el record del Jesús històric i la promesa escatològica del Crist de la Fe que sorgeix la comunitat cristiana i és, precisament aquesta tensió, la que constitueix l’espai de Molitor.  (segueix llegint)

CatalunyaReligio a TV3

Quan hi ha un idea i aquesta mena per encarnar-se, a vegades té el reconeixement que li escau. Això és el que ha passat amb la secció especial de seguiment de la Setmana Santa que ja fa un parell d'anys anem fent al portal CatalunyaReligió: ha sortit a les notícies de TV3!. Ho podeu consultar aquí.

ITF... a l'escolta del cantus firmus

ITF són tres sigles que podrien dir qualsevol cosa, però en aquest cas volen dir Institut de Teologia Fonamental, un centre d'estudis teològics eregit per la Santa Seu, vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya, i que dirigeix la Companyia de Jesús a Catalunya, als locals del Centre Borja, de Sant Cugat. Què hi tinc jo a veure? Doncs que estic cursant la llicència en teologia fonamental en aquest centre des del curs passat i la raó d'aquest post és que a voltes no deixo de preguntar-me per què punyetes m'entesto a seguir estudiant teologia. Jo, que sóc un seglar "d'anar a peu" com qualsevol altre i que no puc gaudir d'un temps ni un pressupost especial per aquests estudis i me les he "d'apanyar" com puc per rescatar hores d'on no en tinc a expenses de la vida familiar o professional, dedicant-li, per exemple, els meus dissabtes per la tarda.


Però el motiu d'aquestes ratlles no és una queixa, sinó tot el contrari. Crec que segueixo entestat en fer la llicenciatura perquè considero que poder estudiar i llegir teologia com mai havia fet és un autèntic privilegi que m'agradaria poder compartir amb més gent. Tinc la cartera plena dels llibres que em va recomanr un dels professors. No sé si arribaré a llegir-los tots però sí sé que estic gaudint de poder abstraure'm de tot i endinsar-me en el tema proposat mentre pico i repico el teclat de l'ordinador en una terrassa primaveral de Lleida. 


M'aturo, penso en el que he llegit i m'assalten mil coses que podria dir als meus alumnes (ja grandets) de l'IREL, o intento pensar com transmetre-ho a través del meu blog educatiu als alumnes de batxillerat i de l'ESO que em canten el "Benedicto: equis, uve, palito" a classe. De sobte apareixen links mentals amb l'arquitectura religosa i penso en articles que podria escriure pel blog "Betel. Arquitectura, art i religió"... però el temps passa i tot això haurà de quedar al calaix perquè m'esperen uns bolquers que canviar. I així fins la propera, fins que pugui tenir una altra estona per escoltar aquest "cantus firmus" que travessa la meva vida: la comunicació de l'evangeli.

Com llegir esglésies

Intento estar al dia de les publicacions sobre arquitectura religiosa i, fa poc, ha sortit el llibre “Cómo leer Iglesias. Una guía sobre arquitectura eclesiàstica”, de Denis R. McNamara, Edit. Blume 2012. Es tracta d’un llibre petit (tot i les seves 256 pàgines), a mode de guia, amè, de fàcil lectura i extensament ben il·lustrat. El subtítol ja indica clarament de què va el tema: esglésies cristianes desenvolupades, bàsicament, a Europa. Així i tot, l’autor no escatima en recerques a l’Antic Testament i a l’arquitectura veterotestamentària, un fet quasi obligat donada la influència del Temple de Salomó, el Tabernacle del Poble d’Israel a l’Èxode o la referència a la Jerusalem Celestial del llibre de l’Apocalipsi; com tampoc s’escaqueja de cercar la relació de l’arquitectura eclesiàstica amb els seus referents pagans, com les basíliques o temples de planta central. Com a nota pedagògica resulta interessant com l’autor va donant pistes i trets comuns per tal que el lector pugui aplicar-ho a qualsevol església, com ara saber llegir el diferent ordre jeràrquic d’un espai a partir de la lectura dels estils clàssics. Tot plegat guarda molta similitud amb el “best-seller” de John Summerson “El lenguaje clásico de la arquitectura” però aplicat ara a l’arquitectura eclesiàstica. (seguir llegint)

"Bendicto, equis uve, palito", un pal per la pastoral

Hi ha iniciatives pastorals que, contra la seva voluntat, produeixen un efecte contrari pervers al que es pretenia. Un clar exemple és el famós video "Bendicto equis uve palito" que, a part de la rima fàcil, resulta un motiu de befa i exemple de la cursileria eclesial més pija, infantiloide i carrinclona. No és d'estranyar, veient aquest video, que la campanya "Yo amo a Laura" promoguda per la MTV tingués tant d'èxit. 
En els mitjans de comunicació el ground (el medi, l'embolcall, el fons) és més important que el missatge (el contingut, la figura), quan ho aprendrem? El video del "Benedicto equis uve palito" té 94000 visites mentre que, per exemple, el video del Youcat (el catecisme per a joves proposat a les JMJ'12) en té 36000, és a dir, que la "xorrada" guanya per golejada (3 a 1) a un video pensat i treballat.

El Prega-Rock als Premis Armengol Mir

Aquest cap de setmana i la setmana vinent em dedicaré, entre d'altres coses, a acabar de redactar la proposta pel Premi Armengol Mir d'enguany. El tema que presentaré és la implementació del Prega-Rock a l'aula, ja que durant aquest curs he demanat en dues ocasions als alumnes de primer de batxillerat la elaboració d'un prega-rock lligat a una temàtica del currículum de l'assignatura de Religió donat per la Conf. Episcopal Espanyola. No sé si aquesta proposta serà valorada pel jurat però crec que té uns punts forts que cal destacar: Maneig de les TIC (a través del portal de pregaria.cat, maneig de biblija.net...), aprenentatge significatiu, treball cooperatiu, relació amb les competències bàsiques, etc. 

Per altra banda, m'agrada pensar que presentar-me a concursos d'aquesta mena, independentment de la compensació econòmica que puguin oferir, són una oportunitat per obligar-me a repensar una i altra vegada allò que faig i poder oferir una eina a la comunitat educativa (especialment als agents de pastoral). És cert que posar el micròfon i donar veu als alumnes sempre comporta un risc, especialment pel que fa als continguts transmesos, però el prega-rock possibilita un atansament a la pregària a molts joves que es troben allunyats de la fe. Aixo no treu que no s'hagin d'ensenyar les "pràctiques piadoses tradicionals" però, després d'aquesta anys de funcionament, crec que el prega-rock pot ser una molt bona eina iniciàtica o complementària. Així ho mostraran les més de 40 planes que porto redactades ;)

Consells Salomònics, vers una nova forma d'ensenyar teologia

Aquest any, arran de l'estrena de la tasca docent a l'ISCREB, l'IREL i el CEP, m'he adonat que costa molt vèncer les inèrcies que es dónen en els estudiants de teologia dels instituts superiors de ciències religioses. Hi ha una forta tendència dels alumnes a "sortir del pas" de l'assignatura sense que aquesta sigui una oportunitat, un kairos, per sortir al pas de l'Evangeli, és a dir, sense una implicació de la persona en allò que estudien, sense una perspectiva testimonial. Més que teòlegs, a vegades formem "maquinetes de fer crèdits", és a dir, gent capacitada per fer exàmens o treballets que s'acaben reduint a un "copy-paste" d'algun llibre recomanat en l'assignatura, i això no és el que cal avui en dia, ni de lluny. Per altra banda, l'edat dels alumnes i la poca formació pedagògica dels professors (tot i que poden ser uns molt bons  investigadors) tampoc ajuda a canviar aquesta perspectiva excessivament intel·lectualista o academicista, fet que no és d'estranyar en un discurs eclesial que també peca per excés en una comunicació que prima els continguts però que a voltes no té en compte el fons o la forma (el "ground"). Cal una nova forma d'ensenyar teologia que, sense rebaixar ni treure una coma dels continguts doctrinals, resulti significativa (Ausbel... us sóna?) i alimenti la fe tant dels alumnes com de la comunitat eclesial.

Per tal de superar aquests impediments i limitacions, em vaig proposar plantejar les assignatures "Recursos per a l'Animació Bíblica" i "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" a partir de la metodologia basada en projectes, és a dir, que l'alumne aprengui a mesura que fa quelcom, a partir d'un projecte. En la primera assignatura vaig plantejar als alumnes tres projectes: 1) Proposar una homilia en format de "post" pel blog "La homilia del Marc" que, posteriorment, va ser corregida per l'autor del blog. 2) Realitzar una Icona Bíblica Tridimensional de temàtica Nadalenca per exposar-ho a l'espai Von Balthasar, 3) Realitzar un web site de temàtica bíblica pensant en un públic determinat. Aquestes activitats afavorien la implementació i el diàleg dels continguts de l'assignatura a la realitat pastoral. Totes les activitats es van dur a terme malgrat les resistències d'alguns estudiants que, amb l'excusa que "no havien estat educats per aquesta mena de tasques", menystenien qualsevol tipus d'ensenyament que no sigui tradicional (llegeixi's "classe magistral"). Us recomano visitar el web site "Consells Salomònics" que van realitzar els alumnes. No n'hi ha per llençar coets, però va sortir una web prou digna per tractar el llibre de Proverbis en grup.

Per la segona assignatura que estic duent a terme a l'IREL, he proposat als alumnes un treball de síntesi en el qual han de crear un "producte pastoral" relacionant un aspecte transversal de tota bona pastoral (Formació, Vocació, Pregària, Servei, Acompanyament i Celebració) amb els Mitjans de Comunicació Social i, a més a més, aquest ha de tenir relació amb la realitat pastoral del Bisbat de Lleida. Caldrà vèncer resistències, com sempre, però crec que arribarem a oferir un bon servei a l'Església local.

L'animació bíblica de la pastoral 2

D'aquí menys d'una hora faré la segona part del curs sobre Animació Bíblica de la Pastoral que em va encarregar el CEP. Aquesta vegada em basaré exclussivament en les dinàmiques de grup proposades per Hans Ruedi Webber, espero que sigui tant profitosa com la primera sessió perquè necessito feed-back positiu després de tant desbordament pastoral, ja que la setmana passada vaig començar el curs "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" a l'IREL. Si bé a voltes vaig  estressat, és molt interessant veure com es van establint ponts de diàleg entre diferents disciplines. Us deixo amb un exemple que és una perla i que vaig trobar tot preparant el curs de MCS, mentre llegia un llibre molt recomanable, "El evangelio en el ciberespacio":



“Hi ha (en l’Església) una manera de parlar que prové dels darrers quatre o cinc segles que tendeix a un cert intel·lectualisme. Aquest tipus de canvi cap a l’abstracció no existia en l’Església primitiva ni en la Bíblia. Allí, els modes de comunicar eren més atractius i concrets. Déu era representat per allò que feia. En els catecismes del s.VI es comença a parlar en termes de veritats abstractes... Crec que tenim una gran oportunitat amb els nous mitjans de comunicació per enrecordar-nos que l’Evangeli és, sobretot, la narració i la presentació de com viu Déu... Crec que caldria realment canviar el nostre llenguatge... un que vagi de cor a cor, un llenguatge de vibració emocional” (Card. Carlo Maria Martini)

El més gran spoiler

Diuen que, abans, quan hi havia acomodadors al cinema, si no els donaves propina et “xivaven” el final de la pel·lícula: “L’assassí és el majordom”. D’això, explicar el final de la història, en diuen “spoiler” que, segons la wiki, vol dir “malaguanyar”, desentranyar l’argument. Els spoilers solen donar molta ràbia, perquè no et deixen gaudir de la narració, t’espolien la necessitat de posar-te dins de la història, d’acompanyar als personatges o de identificar-te amb ells. Com identificar-te amb el majordom si ja saps que és un assassí?, Com riure un acudit si ja t’expliquen la gràcia?.

Doncs bé, Jesús és un gran spoiler, de fet, el més gran dels spoilers de la història perquè, en ell, tenim la revelació del darrer sentit de la Història, ell desentranya què és l’Home i qui és Déu, que no és poca cosa. Ara bé, el més curiós del cas és que aquesta revelació no és quelcom que ens impedeixi posar-nos en la història sinó que, precisament, és perquè coneixem què és el que val la pena de la Història, que no tenim excusa per malaguanyar la nostra petita i breu història quotidiana. Quin alumne no estudiaria les respostes a l’examen si tingués les solucions a ma? Doncs, com diu un místic castellà: “Al final de la vida te examinaran en el amor” (St. Joan de la Creu). (seguir llegint)

L'animació bíblica de la pastoral 1

D'aquí a una hora començo el segon curs que m'han encarreat des del Centre d'Estudis Pastorals (CEP) sobre "L'Animació Bíblica i Espiritual de la Pastoral", aquesta vegada per a una parròquia del Vallés. De moment, estic repassant els continguts de les dues sessions, que els alumnes podran visualitzar des del blog (aquí). La sessió d'avui és de caire introductori i el que pretenc és despertar la centralitat de l'Escriptura per la vida del cristià. Per aconsegir-ho em basaré en diferents textos que he extret del magisteri (Verbum Domini i "La interpretació de la Bíblia en l'Església") i els llibres dels biblistes Justino Martínez i Hans Ruedi Webber, que treballarem en grups i compartirem posteriorment. Després acabarem la sessió amb el visionat del prezi de l'Octògon Sagrat, basat en el llibre del mateix nom de José Pedro Tosaus (en vaig fer un post des de l'àmbit de l'arquitectura aquí). 
Com és que m'han encarregat aquesta tasca?... la veritat, em sento molt poca cosa i no tinc formació de biblista, però crec que des de la teologia fonamental (que és el meu camp) es pot donar resposta a aquesta sol·licitud formativa. De fet, si ho puc fer, és gràcies en part a la confinaça qu eme va ser donada des de l'ISCREB per ser professor de l'assignatura de "Recursos per l'animació bíblica" i, com ja se sap, una cosa porta a l'altra. En fi, espero que pugui ser d'ajuda. La propera setmana us explicaré la segona sessió.

Preparant la publicació del llibre

Arran de la tasca realitzada en aquest blog i del treball “Cartes Edificants. Reflexions sobre l’arquitectura religiosa contemporània”, becat i presentat el passat setembre per la Fundació Joan Maragall - tutoritzat pels professors Ramon Pla (UB), Xavier Melloni sj (FTC) i Leandro Madrazo (Arquitectura La Salle. URL) - estic treballant en la publicació d’un llibre que inquireix sobre el sentit de l’arquitectura religiosa contemporània i del per què del desencontre o trobada entre aquesta i els seus usuaris. (seguir llegint)

Pregar a gust: Capella del Santuari de Sant Crist de Balaguer

Si hi ha alguna revista que cal seguir en l’àmbit de l’art religiós antic icontemporani eclesial a Catalunya, aquesta és, sens dubte, la revista Taüll, que edita la Conferència Episcopal Tarraconense. Us recomano llegir-la on-line des del web site Catalonia Sacra. Fullejant-la, o pantallejant-la com és el cas, he trobat un article referent a la petita capella del Santuari de Sant Crist de Balaguer, un lloc que he visitat un parell de vegades en les col·laboracions que he realitzat en les trobades de formació interdiocesanes per a joves dels bisbats de Lleida, Urgell i Solsona i que trobo molt encertat, tant per la seva distribució, com pel sostre que evoca una tenda de trobada o per la tasca realitzada en el retaule. Donat que l’article està molt bé i l’han redactat els mateixos autors de la capella – Amadeu Matosas i Pere Alarcón – crec que el millor és facilitar aquest article directament.

“Una intenció: En plantejar el disseny de la capella, hem fet el propòsit d’assajar la possible convergència entre les experiències estètiques i les experiències religioses. Així doncs, i com a punt de partida, el nostre treball ha estat un intent de relacionar la espiritualitat cristiana i l’art contemporani. Més enllà del fossat profund existent entre l’art actual i l’espiritualitat cristiana, volem creure que aquest1 no ha d’impedir els possibles ponts en vista a un diàleg fecund entre creativitat i espiritualitat.
(seguir llegint)

Acaba el Fauna Parroquial al Foc Nou

Després de quatre anys, degut a la situació i gestió econòmica de la revista Foc Nou, la secció d'humor gràfic "Fauna Parroquial" finalitza la seva col·laboració en aquesta publicació. Resto agraït per la confiança que em va ser donada en un principi i lamento no poder seguir arrencant algun somriure a tots aquells que em van confessar que obrien la revista començant per la contraportada interior. De moment, podreu trobar les vinyetes on-line a la secció d'humor pàgina web pregaria.cat .

Joâo Luís Carrillho da Graça: visualitzar els fonaments (Parròquia de San Antonio. Portalegre 2008).

“que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor” (Ef 3,17)
 
El passat 29 de gener es va inaugurar la primera part de la reforma del Seminari de Tarragona, on es feia referència als fonaments paulins de l’església a Tarragona (veure noticia). D’aquesta remodelació ja n’havia parlat anteriorment aquí i segurament caldrà que matisi varies coses de les que deia, com ara la relació entre els autors del projecte i l’Opus Dei (cal apuntar que no tenen relació amb la UIC). En aquell post deia que preferia una arquitectura no tant comercial o efectista sinó més minimalista i austera, posant d’exemple a l’arquitecte portuguès Joâo Luís Carrillho da Graça. En aquell moment desconeixia que l’arquitecte també tenia una obra de caràcter religiós, elCentre Parroquial de San Antonio (Portalegre, Portugal, 2008) i, després d’estudiar-lo, crec que val molt la pena dedicar-hi un moment.

El programa de l’edifici consta d’un espai litúrgic i un equipament parroquial en planta i pis  que s’articulen entorn d’un pati-rampa en forma de U que actua de plaça interior i atri dels gentils. Tota la volumetria resta tancada a l’exterior pels murs blancs i immaculats de forma que l’activitat es volca a l’interior i es garanteix així la privacitat i el caràcter sacral de l’edifici. Alhora, el recorregut longitudinal de l’edifici finalitza en l’encastament a la roca nua de quars, que resta visible, ja des de l’accés al recinte, a través d’un patí anglès i un gran pany envidriat a topall, sense muntants, en l’espai de la celebració litúrgica. (seguir llegint)

L'Octògon Sagrat, per una arquitectura bíblica

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, el terme “arquitectura”, a part de ser l’art de construir edificis, es pot entendre com un “Conjunt de formes d’estructuració d’un sistema informàtic, d’una xarxa d’ordinadors, d’una base de dades, etc.”. Aquesta perspectiva de l’arquitectura com l’art d’organitzar o estructurar un conjunt complex de dades és el que ens permetria parlar d’una “arquitectura bíblica”, més enllà de les diferents tipologies constructives que hi apareixen, en tant que la Bíblia és un conjunt coherent i articulat de diferents fonts d’informació referides al pla salvífic de Déu.

Es podria parlar de Déu com “l’arquitecte” (ja en vaig parlar aquí i es podria fer una analogia amb el paper de “l’arquitecte” de la pel·lícula de Matrix, que teniu en la imatge de la dreta), però ara m’interessa presentar una obra summament pedagògica: “El octógono sagrado”, del biblista José Pedro Tosaus. En aquesta breu obra, l’autor desgrana l’arquitectura bíblica emprant una imatge física que, precisament, és un edifici de planta octogonal. La visualització proposada permet que el lector entri en un recorregut sapiencial en el qual es van compaginant les visites al centre de l’octògon, on cada lector es troba a soles amb el misteri de la Bíblia i la seva pròpia vida, amb les vuit sales perimetrals, on es poden estudiar diferents aspectes de l’elaboració, sentit i actualitat bíbliques. Aquí a baix us adjunto l’esquema i la condensació del llibre que empraré per la darrera classe del curs “Recursos per a l’Animació Bíblica”, a l’ISCREB, on us podreu fer una idea del que us estic parlant (us recomano que amplieu la presentació a pantalla completa). (seguir llegint)

.prezi-player { width: 400px; } .prezi-player-links { text-align: center; }

Octogon Sagrat on Prezi

Arquitectura, comunicació i evangelització.

Aquests dies estic preparant l’assignatura de “Mitjans de Comunicació Social i Església” per l’ISCR-IREL i m’he cercat lectures que condensar per als meus alumnes. Recentment, acabo de llegir “El llenguatge cristià en la cultura de masses”, de l’Albert Sáez i Casas (Premi Fundació Joan Maragall 2000) i m’ha suggerit que l’arquitectura també pot ser un nou mitjà per l’evangelització en aquest nou context dels mass media. Com a mostra propera només cal recordar la visita de Benet XVI a Barcelona per a la consagració de la Basílica de la Sagrada Família i la recent exposició sobre Gaudí que s’ha dut a terme a Roma. Si bé hi ha despatxos d’arquitectura comercial que feliciten el Nadal amb el lema “Imaginació que ven”, crec que aquest lema es podria traduir en el camp eclesial com “arquitectura que evangelitza” perquè, més enllà de satisfer unes necessitats, és innegable que l’arquitectura “parla” i comunica a través d’un llenguatge simbòlic i, com apunta Albert Sáez, l’única manera d’assegurar la presència de la religió amb dignitat en els nous escenaris de la comunicació mediada serà la reflexió entorn del llenguatge amb què s’expressa la fe catòlica: com s’aconsegueix fer significatiu, efectiu, el llenguatge religiós que no va acompanyat presencialment de l’experiència personal ni comunitària.
 
Complexitat en el llenguatge arquitectònic en l’època dels mass media.
 
Ara bé, cal tenir en compte les característiques pròpies de l’arquitectura en l’època del caos postmodern (Vattimo), del supermercat de les religions (Berger), i de l’era de l’espectacle perquè la línia entre l’arquitectura que evangelitza i l’arquitectura “venuda” (de l’espectacle) és molt difusa. D’entrada cal tenir en compte que els MCS s’organitzen entorn del criteri de l’espectacularitat. La indústria de la comunicació ja no és una part de la cultura, sinó un empresa lucrativa que cerca el màxim benefici. Els MCS ja no tenen com a objectiu allò de informar, formar i entretenir, sinó que aquests tres objectius han format a passar part d’una estratègia per aconseguir audiència i, així, aconseguir el lucre econòmic del circ mediàtic. Interessa la religió en tant que és fàbrica d’espectacle.
Per altra banda, seguint la distinció de Walter Benjamin entre les experiències (món presencial) i les viviències (món virtual o vicari), ja que aquestes darreres no són capaces d’oferir o propiciar una conversió. Com diu l’arquitecte Enric Comas sj “no hi ha cap arquitectura sacra que actui ex opere operato”. (seguir llegint)

Pregària del televisor

Senyor, aquesta nit et demano una cosa especial: Converteix-me en un televisor. 
Voldria ocupar el seu lloc per poder experimentar el que viu el televisor de casa meva:  
Congregar tots els membres de la família al meu voltant.  
Ser el centre d’atenció al quals tots volen escoltar sense ser interromputs ni qüestionats.  
Que em prenguntin seriosament quan parlo.  
Sentir la cura especial que rep el televisor quan alguna cosa no funciona.  
Tenir la companyia del meu pare quan arriba a casa, encara que arribi cansat de la feina. 
Que la meva mare em busqui quan es trobi sola i avorrida, en comptes d’ignorar-me. 
Que els meus germans es barallin per estar amb mi. 
Divertir-los a tots, encara que de vegades no els digui res. 
Viure la sensació que ells ho deixen tot per passar uns moments al meu costat. 
Senyor, no et demano pas gaire. Tot això ho viu qualsevol televisor… 


(Pregària d’un nen del segle XXI, inspirada en un text de José Luís Martín 
Descalzo) 

Iconografia bíblica tridimensional a l'Espai Von Balthasar... Bon Nadal!

"En todo lo que suscita en nosotros el sentimiento puro y auténtico de la belleza está realmente la presencia de Dios. Existe casi una especie de encarnación de Dios en el mundo, cuyo signo es la belleza. Lo bello es la prueba experimental de que la encarnación es posible. Por esto todo arte de primer orden es, por su esencia, religioso" (Simone Weil. Citat per Benet XVI en la seva trobada amb els artistes el 21 Novembre 2009 a la Capella Sixtina.)

El passat 19 de gener vam inaugurar l'exposició a l'Espai Von Balthasar de les icones bíbliques tridimensionals que havia proposat com a exercici visual als alumnes de l'assignatura "Recursos per l'Animació Bíblica", del màster en Teologia Bíblica de l'ISCREB (veure notícia aquí). En aquest article us ofereixo la lectura del breu discurs de presentació i la icona que he proposat.

Discurs de presentació de l'exposició:

"Benvolguts/des,
La present exposició “Iconografies bíbliques tridimensionals del Nadal” que ara presentem respon a un triple objectiu: eclesial, pedagògic i bíblic. Primerament respon a un objectiu eclesial, ja que entenem que l’activitat del Instituts Superiors de Ciències Religioses no es pot dur a terme al marge de la realitat eclesial local, és a dir, de la vida de la diòcesi que l’acull. Donat l’àmbit universitari d’on ha sortit aquesta reflexió bíblica visual, he cregut convenient cercar un altre ambient universitari eclesial que ho pugui acollir i, en aquest cas, s’ha concretat en la col•laboració de l’ISCREB amb el CCU (Centre Cristià dels Universitaris), el Centre Edith Stein, i en el seu espai d’exposicions conegut com Espai Von Balthasar que, des de fa uns dos anys, ofereix la possibilitat d’un lloc de trobada i diàleg entre l’art i la fe." (seguir llegint el text de presentació)

Icona "El posaren en una menjadora" (imatge de la dreta):

Partint de la idea inicial plantejada per l’enunciat de treballar i desenvolupar l’objecte icònic-bíblic d’un cub de cartró, he explotat la capsa antropomòrficament com una persona en posició de pregària. La part inferior esdevé una falda a on es disposa un plat amb decoració nadalenca i un recull de cites bíbliques que relacionen el bressol de l’Infant Jesús amb la menjadora del pessebre (Lc 2,6-7), el banquet escatològic (Is 25,6; Ap 19,17) i la celebració eucarística (Jn 6,48-51). (seguir llegint)