Preparant el Seminari sobre Patrimoni Sacre a la FJM

En breu el Ricardo Gómez Val i jo mateix, en tant que coordinadors, començarem l’enviament de les invitacions a la primera sessió del Seminari intern sobre Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall a arquitectes i altres agents pastorals, teològics o de gestió relacionats amb el tema. Val a dir que es tracta d’una iniciativa que ens fa molta il·lusió tant als dos que l’estem muntant com a la institució que l’acull. Sovint comento que, quan es parla de diàleg entre el món de la cultura i la fe, hi ha representació del món humanístic, científic i eclesiàstic, però sol mancar la presència de gent vinculada a la tecnologia, entre ells els arquitectes. Per això, enguany endeguem el nou seminari dedicat al Patrimoni Sacre, que vol recollir l’estela deixada per les “Conversaciones de arquitectura religiosa” que es va dur a terme a Barcelona el 1965 i, més recentment, el XXXVIIè Curset de l’AADIPA (COAC) que s’esdevingué el passat mes de desembre sota el títol “Patrimoni Sacre. Permanent Innovació” (Seguir llegint)

Nadal ets tu (Papa Francesc)

Nadal ets tu, quan decideixes néixer de nou cada dia i deixar entrar Déu en la teva ànima. 
El pi de Nadal ets tu, quan resisteixes vigorós als vents i dificultats de la vida. 
Els adorns de Nadal ets tu, quan les teves virtuts són colors que adornen la teva vida. 
La campana de Nadal ets tu, quan crides, congregues i busques unir. 
Ets també llum de Nadal, quan il·lumines amb la teva vida el camí dels altres amb la bondat, la paciència, alegria i la generositat.
Els àngels de Nadal ets tu, quan cantes al món un missatge de pau, de justícia i d'amor. 
L'estrella de Nadal ets tu, quan condueixes algú a la trobada amb el Senyor. 
Ets també els reis Mags, quan dónes el millor que tens sense importar a qui. 
La música de Nadal ets tu quan conquestes l'harmonia dins teu. 
El regal de Nadal ets tu, quan ets de veritat amic i germà de tot ésser humà. 
La targeta de Nadal ets tu, quan la bondat està escrita a les teves mans. 
La felicitació de Nadal ets tu, quan perdones i reestableixes la pau, tot i que pateixis. 
El sopar de Nadal ets tu, quan sadolles de pa i d'esperança al pobre que està al teu costat. 
Tu ets, sí, la nit de Nadal, quan humil i conscient, reps en el silenci de la nit al Salvador del món sense sorolls ni grans celebracions; tu ets somriure de confiança i de tendresa, a la pau interior d'un Nadal perenne que estableix el Regne dins teu. 
Un molt Bon Nadal per a tots els que s'assemblen al Nadal.

(NOTA: Tot i que sembla que tothom l'atribueix al Papa Francesc - suposo que la deu haver fet servir - es tracta d'una pregària d'un tal P. Dennis Doren L.C. ... bé, la veritat és que "mola més" que se li atribueixi al Papa, no? jejeje... anyway... Bon Nadal!)

Un graner reconvertit en església: la millor postal de Nadal!

Diuen els lingüistes que Betlem vol dir “casa del pa” en hebreu, així doncs, què millor que el cas d’un graner reconvertit en església per felicitar-vos les festes de Nadal!.

 El cas que us presento, al Bisbat d'Eichstätt, és ben ple de referències nadalenques més enllà de la incursió etimològica. La història és la següent: A finals dels anys 30, un catòlic va comprar un graner a un alemany de confessió evangèlica. Després de la segona guerra mundial, aquella regió alemanya va rebre una forta immigració per part de txecs catòlics de parla alemanya que no tenien lloc on fer les seves celebracions religioses (provinents dels sudets), de forma que catòlics i protestants van treballar conjuntament per reformar l’antic graner, que es pot reconèixer exteriorment encara avui dia com a tal, en una església. (seguir llegint)

Ja tinc la selecció de les 33 cançons pel llibre del Prega-Rock

Com ja vaig anunciar aquí, em proposo fer un llibre sobre aquesta activitat pastoral que va rebre el nom de “Prega-Rock” en el seu moment. Si tot va sobre el previst estarà a les llibreries al mes de setembre, coincidint amb el nou curs. Aquestes vacances de Nadal aprofitaré per donar-li una bona empenta però, de moment, aquí teniu les 33 cançons seleccionades... què us semblen? Són 33 perquè així es pot adequar força bé amb les setmanes que té un curs escolar i he intentat que hi hagués pluralitat d’estils musicals i ideomàtics. (Per cert, hi haurà un taller sobre el Prega-Rock a les properes Jornades de Pastoral Educativa de la FECC)

Cançons amb valors pel quotidià            

1.            La pau (Where is the love. The Black Eyed Peas)             

2.            El creixement diari (Millor. Els pets)      

3.            El desig (Qui n’ha begut. Mishima)        

4.            La Paraula (Me sobren paraules. Antonia Font)               

5.            El respecte a la creació (Mama Tierra. Macaco)

6.            La educació (The wall. Pink Floyd)          

7.            La immigració (Un món, dues classes de persones. Els Pets)     

8.            La vocació personal (Tu ets la llum. Lax’n’Busto)             

9.            La creença (Reason to believe. Bruce Springsteen)       

10.          La fragilitat (Corazón oxidado. Fito&Fitipaldis)  

11.          El guerra i Déu (With God On Our Side. Bob Dylan)        

12.          La coherència (Logical song. Supertramp)          

13.          La vida de parella (Corrandes de la parella estable. Manel)        

14.          La addicció a les drogues (L’Empordà. Sopa de Cabra)  

15.          Dignitat de la dona (Salir corriendo. Amaral)     

16.          La vellesa (Gent Gran. Els Pets)               

17.          La vida en recerca (But I still have'nt found what I'm lookin'for. U2)      

18.          La nostàlgia de Déu (My sweet Lord. George Harrison)   

            

Cançons per temps d’Advent i Nadal    

1.            El lideratge (Jesus. Queen)        

2.            La infància (Niño soldado. Ska-P)            

3.            Pau a la terra (Peace on earth. U2)        

4.            La maternitat (Jesus was an only son. Bruce Springsteen)          

5.            El bon Nadal (Happy Xmas. War is over. John Lennon) 

Cançons per temps de Quaresma i Setmana Santa        

1.            La mort (Tears in heaven. Eric Clapton)

2.            La pregària (Yahweh. U2)           

3.            El compromís social (Fe. Maná)               

4.            La limitació personal (In my place. Coldplay)     

5.            La conversió (A veure què en fem. Manel)        

Cançons per temps de Pasqua 

1.            El més enllà (Resurrección. Amaral)      

2.            El judici final (El octavo dia. Shakira)      

3.            La felicitat (Three little birds. Bob Marley)          

4.            El seguiment (Jesús. Los Planetas)         

5.            La salvació universal (Save us all. Tracy Chapman)           

Ara entenc en Rafael Moneo! (+ ponència “ARC i Nova Evangelització”)

Des del dijous i fins aquest diumenge té lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes el XXXVIIè Curset de l’AADIPA (veure notícia) “Patrimoni Sacre. Permanent Innovació”. La veritat és que està sent un luxe poder participar-hi i escoltar als ponents, entre els quals he tingut la sort de col·laborat posant una nota més “teològica” (per no dir clarament “pastoral”) amb la ponència “Arquitectura religiosa contemporània i Nova Evangelització”. Espero poder parlar-vos de tantes coses interessants que s’estan presentant per aquí però, de moment, teniu (abaix) la presentació i el document (aquí) de la meva ponència per a qui li interessi. (seguir llegint)

Més de 200 arquitectes reflexionen sobre la innovació del Patrimoni Sacre

Des d’aquest dijous i fins diumenge, més de 200 participants s’apleguen al Col·legi d’Arquitectes en el Congrés Internacional sobre 'Patrimoni Sacre. Permanent Innovació', organitzat per l’Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). El patrimoni sacre representa més del 70% del patrimoni catalogat a Europa, ja sigui perquè manté el seu ús religiós o bé perquè ho ha tingut al llarg de la seva història, un llegat d’un volum considerable que mereix l’atenció pel seu estat de conservació, pels criteris de intervenció o per les creacions “ex novo”. Seguint el convit de l’exhortació apostòlica del Papa Francesc a l’Evangelii Gaudium, on demana que l’Església obri les seves portes (EG 47;73;210;257), també es vol estudiar la possibilitat d’implementar nous usos evangèlics per tal de donar més riquesa i diversitat als espais construïts. (seguir llegint)

Màrtirs de la UCA... 25 anys

Avui fa 25 anys de l'assassinat dels professors jesuïtes de la Universidad Centro Americana (UCA), a El Salvador. Diversos mitjans se n'han fet ressó (per exemple La Vanguardia). Estic content que aquest hagi estat el darrer tema que em van encarregar per les vinyetes del portal vocacional "ser jesuita". Sense ells segueix sense explicació moltes de les coses que passen avui en dia malgrat hagin canviat els actors del món actual i els seus paradigmes. 

Entrevista sobre el voluntariat (Fundació Verge Blanca)

L'altre dia la Fundació Verge Blanca em va convidar a fer la lliçó inaugural de l'Escola de l'Esplai de Lleida. Em vaig trobar amb una "entrevsita sorpresa" prèvia, a part de l'altra sorpresa que va ser l'assistència del Bisbe Piris a l'acte (qui m'ho havia de dir!). Va ser una tarda molt entranyable. Us deixo amb el video de l'entrevista.


Entrevista a Eloi Aran from MCS.Bisbat de Lleida on Vimeo.

Com es cuina catalunyareligio.cat

La Lali ha fet un prezi molt significatiu de com fem el portal catalunyareligio.cat
Aquí podeu veure que "no som una legió" ni falta que ens fa perquè tot va bé quan un equip està ben cohesionat i funciona. (notícia)

Mario Botta inaugurarà les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre a Barcelona.

Ja s’ha fet visible el programa de les XXXVIIenes Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que està focalitzat en el “Patrimoni Sacre. Permanent Innovació”. Si us baixeu el document adjunt (aquí) i li doneu un cop d’ull veureu que val molt la pena i s’ha convidat a personalitats destacades del món de l’arquitectura. Un d’ells és Mario Botta, que pronunciarà la Conferència Magistral Inaugural amb el títol “Sacred Space”, el dijous dia 11 de desembre de 2014 a les 17:00h a la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (Pl. Nova, 5).
 
Per qui no conegui a l’arquitecte suís Mario Botta (1943, Cantó de Tesino), sàpiga que és un referent de l’arquitectura coneguda com el “Racionalisme postmodern”, del qual també formaria part, per exemple, l’urbanista Aldo Rossi. Es tracta d’un tipus d’arquitectura que parteix del racionalisme italià dels anys vint (Giuseppe Terragni) caracteritzada per les formes simples i geomètriques que defuig dels elements merament decoratius i es presenta amb força duresa. Tot i la seva austeritat d’herència “loosiana” (Adolf Loos), enllaça amb la complexa postmodernitat (representada o formulada per Robert Venturi) en tant que reprèn el diàleg amb les tipologies històriques, sent una arquitectura denotativa (és a dir, que sol tenir una lectura comprensible o reconeixible). En aquest punt, el de la reinterpretació tipològica, pot haver-hi un diàleg molt interessant amb un dels altres ponents estrella de les jornades, Rafael Moneo, que presentarà laParròquia de Iesu a San Sebastià (en vaig parlar aquí: 1, 2, 3).
(Seguir llegint)

500 prega-rocks a les espatlles

Avui he acabat de programar el contingut 500 i escaig de la secció del “Prega-Rock”, al portal Pregaria.cat … són ja més de 500 prega-rocks a les espatlles des d’aquells comentaris en clau de pregària a les cançons de l’álbum “Respira”, de Els Pets, que vàrem fer junts el Roger Torres i jo l’estiu de 2001, és a dir, 13 anys amb el “hobby músico-pastoral”, que es diu de pressa. Durant els primers cinc anys, fins l’aparició del portal pregaria.cat, es penjaven els comentaris de les cançons d’àlbums sencers al lloc web dels jesuïtes a Catalunya a més a més d’enviar-los per correu electrònic a la xarxa de pastoralistes que s’anava ampliant.

Entre el 2006 i el 2007  va haver-hi una campanya mediàtica inesperada que va fer aparèixer el Prega-Rock a la majoria de mitjans de comunicació, tant de la premsa (ABC, Diari de Girona...), com de la ràdio (Entrevista amb en Manel Fuentes a Punto Radio per exemple) i, finalment, seguint la lògica replicativa i endogàmica dels mitjans de comunicació, a TV3 i a diversos portals d’internet (per exemple Periodista Digital). Cap al 2008, integrat el Prega-Rock en el portal citat, es va procedir a penjar i indexar les cançons independentment de l’àlbum i, amb l’aparició de youtube, es podien escoltar les cançons inserint-hi el codi del videoclip. La culminació i consolidació del Prega-Rock va venir, finalment i també per aquelles dates, amb l’aparició del quadernet de la col·lecció EIDES “Prega-Rock. Música popular contemporània i educació en el transcendent”.

Al llarg d’aquests anys, tot i liderar i mantenir la proposta, he comptat amb l’ajuda de força gent (David Guindulain, Txaro Revuelta, Eusebi Fortuny, Xavi Casanovas, etc.) però, molt especialment des de que sóc professor al Col·legi Lestonnac de Barcelona, amb els alumnes de 1er de Batxillerat, als quals els proposo una temàtica a tractar i ells realitzen el contingut del prega-rock de forma més o menys notable (sempre hi ha alguna excepció però... és el risc de la corresponsabilitat!). Gràcies a tots ells han anat apareixent infinitat de grups i autors de tots els estils musicals (Rock, Rap, Heavy, Pop...) de les més diverses procedències (internacional, espanyol, català, etc).

Tot i haver presentat el Prega-rock a diversos concursos malauradament mai ha estat guanyador, i això és un fet que m’entristeix perquè crec que la tasca educativa que es du a terme - tant a nivell de valors, com de diàleg cultural, com del fet religiós o educació en la interioritat - mereix millor fortuna. El darrer cop que el vaig presentar va ser pels premis Armengol Mir de la FECC, on va quedar en tercer lloc. Curiosament el guanyador d’aquell any feia servir els materials del prega-rock en la seva programació de l’assignatura de religió. El guanyador justificava que era més important saber traçar un programa que no pas la creació dels materials... ho trobo profundament injust, la veritat, perquè sempre és més fàcil fagocitar materials pastorals aliens que esforçar-se per crear-ne de nous.

Deixant de banda les queixes oportunes, crec que cal celebrar d’alguna manera aquests 500 i escaig continguts inserits al portal. Penso que, de trobar alguna editorial que s’hi avingués, seria interessant poder presentar un recull de 40 cançons a mode de “40 principals” o de peregrinatge 40 cançons, per fer servir un nombre bíblic. Caldria veure si hi ha problemes amb els drets d’autor pel que fa a la lletra de les cançons i aquestes coses. Una publicació d’aquesta mena no deixa de ser un magnífic lloc de trobada entre la fe i la cultura, perquè el rock també té la seva pròpia cultura i forma part de la banda sonora de les nostres vides.

Així funciona Santa Madrona

No us perdeu l'article "Així funciona Santa Madrona", teniu un tastet del TimeLapse de #5CatReligio

Santa Madrona “versió beta”

Diuen que tot espai de comunicació en xarxa està permanentment “en construcció”. Per això l’acte de celebració dels 5 anys del portal d’informació religiosa CatalunyaReligió al remodelat espai de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec tenia tot el sentit del món: un espai que resta en construcció, obert a les activitats que la comunitat de la parròquia i l’arxiprestat amb el barri vulguin oferir. L’acte d’ahir no va ser pròpiament el de la inauguració de l’espai, això s’esdevindrà ben properament quan se’l pugui apropiar i celebrar la comunitat parroquial, però sí que va ajudar a veure com pot funcionar l’espai. Així com hi ha una “fase beta”, preparatòria i d’ús restringit, en una pàgina web, igualment l’acte d’ahir va esdevenir el “Santa Madrona, versió beta”. Em fa certa gràcia que sigui “beta” i no una altra lletra de l’abecedari perquè la “bet” hebrea apareix ja al bell principi de la Bíblia, a la primera paraula, “Bereshit”, que vol dir “Al principi”, però també és la primera paraula de “bayit” i “betel”, que vol dir “casa” o “casa de Déu”. Fer una acte en un espai “en versió beta” no deixa de ser una manera de fer habitable un espai. 
Durant l’acte vaig poder parlar i explicar el projecte a diversos capellans dels quals ja els n’havia parlat anteriorment, per exemple a les xerrades de fa un any que va organitzar el Centre d’Estudis Pastorals amb motiu de la clausura de “L’any de la fe” (aquí), i em comentaven “ara ho veiem clar!” perquè mai és el mateix interpretar plànols que trepitjar la obra feta. Una cosa que els remarcava, a part de la funció polivalent de l’espai, és la importància de poder dissenyar conjuntament un pla pastoral entre arquitectes i la comunitat creient. Si hi ha una espai com Santa Madrona és perquè hi ha hagut un grup de gent que s’ha pres la molèstia de repensar els espais de cara a amortitzar-los amb seny i visió evangelitzadora, que és el que demana el Papa Francesc a l’Evangelii Gaudium (Núms. 73 i 210) (seguir llegint)

Xerrant sobre arquitectura religiosa i nova evangelització

(Betel) Tot just fa una hora i escaig he acabat la xerrada sobre “Arquitectura i evangelització” a la Facultat de Teologia de Catalunya. M’ha fet molta il·lusió poder tornar a trepitjar les aules i que m’hagin deixat el micròfon per comunicar el tema que m’apassiona: l’arquitectura religiosa contemporània. Pel que m’ha semblat, crec que ha estat una estona agradable i suggerent per a la quinzena de persones que hi ha assistit, també per a antics professors meus com l’Armand Puig, la Claustre Solé i companys d’estudis com en Jaume Casamitjana.

Teniu l’esquema de la xerrada per si li voleu donar un cop d’ull i insereixo també la presentació per si és del vostre interès. 

Cristianisme i Justícia: Tercera generació en persones i drets

Fa poc sortia la notícia que en Xavier Casanovas agafava el relleu del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia. Amb poc temps ja ha aparegut una entrevista a El Punt Avui i a CatalunyaReligió que resulten molt interessants perquè podem veure com amb la “tercera generació” o relleu a CiJ (del Quico Riera sj al Llorenç Puig sj i, d’aquest, passa el relleu a un laic, en Xavier Casanovas) també es dóna el micròfon als drets anomenats de “tercera generació”, és a dir, a aquells que van vinculats al valor de la fraternitat (després d’haver aconseguit, o no, els drets de les llibertats i la igualtat).

És cert que en bona part l’interès de CiJ pels drets i deures de la tercera generació ja hi eren presents anteriorment, com per exemple el discurs sobre l’ecologia, però no deixa de sobtar que trobem ara declaracions o participacions, encara molt incipients o puntuals, sobre dos aspectes que havien estat un “tabú”, com la homosexualitat o els drets dels pobles (el nacionalisme i el dret a decidir, en definitiva). Fins el moment present, aquests dos temes eren vistos com secundaris, com si la Justícia, amb majúscula, fos principalment la justícia social, la de la Teologia de l’Alliberament, etc.

Referent al tema del nacionalisme CiJ, juntament amb Justícia i Pau, va endegar el curs de “Els dilluns dels Drets Humans” justament amb el tema de la consulta, el passat 6 d’octubre. Que s’hagi tractat aquest tema a la sala d’actes del carrer Llúria no deixa de ser molt significatiu. En general, a CiJ hi havia certa afinitat amb grups d’esquerres no catalanistes, però finalment no han pogut defugir el fet de posicionar-se sobre el dret a decidir de Catalunya, sempre mirant de reüll que el procés nacional no comporti més desigualtats socials, això sí, perquè va amb la seva genètica. No podia ser d’altra manera, més encara quan altres institucions eclesials “no tan progres”, com la FJM, també han tractat la temàtica (veure el número de QVC sobre la independència). Si les enquestes són fiables, és molt probable que en unes hipotètiques eleccions autonòmiques ERC surti com el partit més votat, un fet insòlit fins ara. Si les institucions d’església volen tenir alguna cosa a dir a Catalunya en el nou marc polític no podran fer més oïdes sordes al fet nacional i això pot comportar tensions en els diferents processos de reunificació de províncies de diverses ordes religioses, centralitzades ara a Madrid. Per això mateix, justament quan s’ha consumat la unificació provincial de la Companyia de Jesús a Espanya, actes com el del passat 6 d’octubre són molt rellevants. 

Ens veiem a la FTC?

El proper dimecres 15 d'octubre  a les 12:10 faré una xerrada amb el títol "Arquitectura i evangelització" a la 4ª hora dels dimecres de la Facultat de Teologia de Catalunya... t'hi apuntes? Parlaré de la relació entre l'arquitectura i el que s'ha anomenat "nova evangelització" presentant casos paradigmàtics d'Europa i alguns dels que hem desenvolupat al despatx T113-Taller d'Arquitectura

Carta de bateig a la meva filla

"Això ho has de publicar!" m'ha dit en RT. No crec que n'hi hagi per tant però, donat que pot fer servei a algú (de fet, un amic em va preguntar sobre temes de bateig aquesta mateixa setmana), publico aquí la carta de bateig que hem escrit per la meva filla (que hem batejat aquest cap de setmana) per si serveix a algú treient les dades personals. Ja ho vàrem fer pel nostre primer fill i hem cregut maco poder fer-ho també ara:

"Estimada (...),

Quan vas néixer ens va tocar anar al Registre Civil ben aviat per fer saber a instàncies legals que existia una tal “(...)”, nascuda a Barcelona un (...) de 2014, filla d’uns tals (...) i germana d’un tal (...). Va ser la primera gestió de tot un seguit d’altres, com fer-te la targeta sanitària o empadronar-te a la teva ciutat,  que volien protegir, acollir i fer créixer una vida que feia nou mesos que s’estava gestant a la panxa de la mare, sota l’atenta i pacient mirada de totes les persones que t’estimen.

Ara que ja tens cinc mesos i escaig, ben a punt de fer mig any!, hi ha una altra gestió pendent absolutament transcendental per a la teva vida, i no es tracta d’inscriure’t al Club Súper 3 o a la revista del Cavall Fort, això ja arribarà!, sinó entrar a la Colla d’Amics de Jesús, això que tècnicament es diu “Església” i que és més que els edificis que s’encarrega de reformar el papà fora d’horari escolar amb els seus amics del despatx. Aquí no et donaran una targeta per acumular amb tantes altres, tot i que ho portaràs ben dintre teu, al fons del teu cor, perquè l’Esperit de Jesús ha vingut per quedar-se amb tu per sempre.

Ben aviat, d’aquí a uns dies, també començaràs a anar a la Llar d’Infants, encetant el teu camí formatiu de forma lúdica. T’esperen companys de camí, cançons, colors, materials, exercicis de psicomotricitat, els “bits” famosos... aprendràs tantes coses! Ens faràs tan contents quan comencis a parlar, a caminar i a descobrir aquest món! Així mateix va ser amb el teu germanet que tant t’estima i et protegeix. Ara bé, també esperem que aprenguis molt de la Colla d’Amics de Jesús. A vegades t’ensenyaran històries magnífiques del Poble d’Israel, o contes sobre llavors que cauen en bona terra i donen molt fruit, però aviat aniràs descobrint allò que diuen que “la tribu educa”, és a dir, que l’amistat en Jesús et farà descobrir i mirar les persones com Déu les mira, amb veritat i bondat, amb els ulls del cor. Només cal que et fixis, per exemple, com el teu germà estima a la tieta (...) o com les besàvies (...) s’alegren quan anem a veure-les: amb tendresa, naturalitat, sense grandiloqüències enmig de les fragilitats quotidianes... això és evangeli!

Estimada (...), estem tan convençuts d’això que et diem i ho vivim com una certesa tan evident que entendràs que no ens haguem esperat a que siguis més gran per poder-t’ho donar. Temps tindràs per anar fent-ho teu, per anar-ho confirmant, per anar-t’hi confiant tu també. Per això t’ajudarem des de casa i també t’acompanyaran en aquest camí els teus padrins de bateig, el padrí (...) i la tieta (...) que tant t’estimen. Amb el teu germà (...) ens hem adonat que, a vegades, una joguina no es descobreix i es valora fins que no ha passat un cert temps després de ser regalada. Amb la fe passa una cosa semblant, és un regal que a voltes incomoda i no saps què fer-ne (no és una joguina previsible d’aquelles que saps què passarà quan pitges un botó) però, alhora, es redescobreix una i altra vegada donant joc i moguda a la vida. La Colla d’Amics de Jesús és com aquell joc de peces del Duplo que es van combinant de mil maneres per donar una resposta creativa a un projecte que és el “Regne de Déu”, que no és altra cosa que construir “Un món com Déu mana”.

Sí, creiem que formar part de la Colla d’Amics de Jesús és una gran sort per a tu. No perquè et faci millor que els altres o perquè t’aporti alguna mena de privilegi, de fet no et faran cap descompte en cap botiga com quan tinguis el “carnet jove”!, sinó precisament perquè t’ajudarà a treure el millor de tu al servei dels altres si deixes que l’Esperit que avui entra a la teva vida creixi dins teu. Amb el temps veuràs que als de la Colla d’Amics de Jesús els encanta trobar-se cada diumenge per celebrar el que són, (potser fins i tot et resultarà estranya o pesada aquesta afició!) però no es tracta pas d’un club exclusiu de selectes ni de persones perfectes, sinó de gent normal i corrent que moguts per Aquell qui és la Vida volen comunicar i donar vida a tothom.

Quan llegeixis aquesta carta segurament rondarà per casa algun àlbum de fotografies perdut en alguna prestatgeria del menjador on trobaràs les imatges del dia d’avui. Busca’l i cerca les imatges del dia del teu bateig. Sí, els papàs eren més joves i, segurament, també més guapos; el teu germà (...) estava la mar de pinxo (...); i els padrins i tiets feien molt de goig juntament amb la gent que, potser sense esperar-ho, es va trobar que batejaven una criatura en una missa dominical. També hi veuràs uns senyors vestits de blanc llençant-te aigua pel damunt, al costat dels pares i dels padrins de bateig sostenint la llum d’un petit ciri ben engalanat. Aquests senyors són (...), uns bons amics dels teus pares que, de ben segur, et recordaran i pregaran per tu amb tota la gent que hi veus representada.

Aleshores, estimada nostra, esperant que en el rostre d’una adolescent que ara desconeixem s’hi dibuixi un somriure, reviu el moment en que Déu et va dir que t’estimava i que estava immensament feliç de poder estar amb tu i comptar amb tu per transmetre al teu entorn la força del seu amor. L’amor que t’hem donat i del qual tu has sortit és el mateix del qual participa tota aquesta gent que veus a les imatges del teu bateig. És el mateix amor que fa que hi hagi una Colla d’Amics de Jesús. És el mateix amor del Déu de la Vida que, creu-t’ho, fa moure el món.

Ja ho veus, petiteta, per tot això t’hem batejat avui, a (...), a (...), un dissabte (...), a la missa de les (...), on els teus pares i el teu germanet acostumen a participar perquè, per nosaltres, donar-te el millor és donar-te allò que ens dóna la vida.

T’estimem amb força,

(...)"

Eduardo Delgado Orusco: Arquitectura Religiosa Contemporània per a tots

A l’aparador del darrer CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Contemporània) celebrat a Sevilla (post) destacava un prolífic autor en llengua castellana per damunt de la resta. Es tracta del Dr. Eduardo Delgado Orusco, amb qui he estat estiuejant virtualment a través de la lectura de tres obres seves: “Entre el suelo y el cielo”, “Paisajes con alma” i, especialment, “¡Bendita Vanguardia!”. No el conec personalment, tan sols de vista, però com que també forma part del comitè científic del XXXVIIè Curset de l’AADIPA espero poder xerrar amb el proper desembre.
 “¡Bendita Vanguardia!” vindria a ser una condensació i presentació pel gran públic del primer llibre citat, “Entre el suelo y el cielo”. La seva tesi és realment provocadora i suggerent: “En un período particularmente oscuro de nuestra historia reciente, donde la cultura estaa en gran medida controlada y sometida a la censura, los afanes de modernidad de la generación de arquitectos titulada tras la guerra civil encontró su mejor cauce de expresión a través de una de las instituciones fuera de toda sospecha: la Iglesia”. A través de les seves 300 pàgines l’autor va repassant el que va ser l’arquitectura religiosa contemporània a l’Espanya del franquisme, des del 1950 al 1975. Referent a Catalunya, Eduardo Delgado diu una cosa que crec encertada (pàgs. 117-127) i és que els autors del Grup R, tot i fer un tractament modern dels elements constructius segueixen una litúrgia en general obsoleta. No hi va haver una reflexió sobre l’espai assembleari i solen repetir els esquemes lineals típics, de forma que la modernitat d’aquests edificis és relativa ja que, com apuntava Antoni Borràs sj, només podem dir que hi ha arquitectura religiosa moderna si hi ha continuïtat amb el que anava reflexionant el Moviment Litúrgic. En definitiva, un llibre absolutament recomanable i fàcil de trobar a llibreries.(seguir llegint)

Vols conèixer l’arquitectura religiosa contemporània d’Escòcia? Viatja amb l’AADIPA!

Sigui quin sigui el resultat del referèndum sobre la independència d’Escòcia, i dins del marc del XXXVIIè Curset de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), que du per lema “Patrimoni sacre: Permanent innovació” i se celebrarà de l’onze al catorze de 2014, es proposa un viatge per conèixer l’arquitectura religiosa contemporània escocesa.

Com s’indica en el seu blog: “Aquest any es proposa un viatge a Escòcia, del 8 d’octubre al 12 d’octubre de 2014, que inclou la visita a diversos edificis sacres que destaquen per la seva singularitat arquitectònica i l’ús variat que proporciona el seu espai. Una gran part dels projectes corresponen a esglésies que conserven el seu aspecte original, com St Andrew’s Clerminston Church o St Charles of Borromeo, mentre que d’altres han afegit nous espais al seu interior o els han annexionat, com a Greenbank o St Teresa’s. L’església de St Paul’s and St George’s ha estat remodelada completament en el seu interior mantenint l’ús litúrgic. (seguir llegint)

(Imatge: Reconversió de l'església de Erskine en edifici d'oficines)

Sant Pere Claver i els jesuïtes “a/de” Catalunya

Avui és Sant Pere Claver, patró de la ex-província tarraconense de la Companyia de Jesús a Catalunya. Ex-província perquè, com ha passat amb tantes altres ordes, s’ha acabat fusionant en una sola província espanyola. Va ser cap al 2008 que, reunits els provincials de cada zona amb els superiors de les comunitats respectives, el mateix dia a la mateixa hora (!!!), obrien un sobre arribat de Roma per fer comunicar a tothom l’inici del procés de la unificació provincial que ha culminat aquest any.

Avui és Sant Pere Claver i no puc deixar de pensar en els meus amics jesuïtes. Certament, quan un entra a l’orde entra a “la Companyia Universal” i no pas a una província determinada perquè el caràcter missioner fonamenta al grup. Així va ser ja des dels inicis: un grup d’estudiants de diferents contrades que s’havien trobat a París sota el lideratge de Sant Ignasi de Loiola a través dels Exercicis Espirituals (Pere Favre, Francesc Xavier, Ignasi...) i així segueix sent tenint en Pau Vidal i l'Àlvar Sánchez al Sud Sudan. De igual manera que es diu, amb raó i amb una certa tensió característica de l’Església, que no hi ha una “Església catalana” sinó una “Església a Catalunya” suposo que St. Pere Claver segueix sent model universal i particular per a tots els jesuïtes que treballen a Catalunya i dels jesuïtes catalans que estan a fora.

Avui és Sant Pere Claver, i la seva festa mereix ser celebrada per tota la família ignasiana que segueix sent una comunitat en missió. Penso especialment en les obres que porta entre mans la Companyia de Jesús a Catalunya. Ahir es feia públic el nou nomenament d’en Xavi Casanovas com a nou director de Cristianisme  Justícia. És una molt bona notícia.

Us deixo amb la vinyeta de St. Pere Claver que he fet per la pàgina “Serjesuita” (que esperem que s’actualitzi!). És una visió contemporània del sant “esclau dels esclaus”. Avui Sant Pere Claver estaria a Lampedusa o als Centres d’Internament per Estrangers.