En aquest post i els següents vull posar a l'abast les reflexions que m'ha fet arribar en Pau Vidal sj des de Berkeley com a resposta a les Cartes Edificants, el treball sobre arquitectura religiosa contemporània que vaig presentara a la Fundació Joan Maragall el setembre passat i que sortirà publicat en format de llibre ben properament. Crec que la perspectiva devocional i ètica a la que apunta en Pau Vidal és una visió necessària i inel·ludibe per a l'arquitectura religiosa contemporània.
Berkeley, 20 de Febrer de 2012
Estimat Eloi,
Tinc el goig de poder recollir en aquest breu escrit alguns dels ressons que les teves cartes m’han suggerit. Com bé saps, la meva relació amb l’arquitectura ha tingut més a veure amb l’arquitectura de cooperació o l’arquitectura per al desenvolupament que no pas amb l’arquitectura explícitament religiosa. Els dos anys que vaig ser a Libèria (Àfrica de l’Oest) encarregat dels projectes de construcció de cases i escoles per a les comunitats rurals que retornaven als seus pobles després de catorze anys de guerra civil en són un petit testimoni. Però avui et vull parlar no pas dels projectes d’arquitectura en situacions d’emergència, de guerra o postguerra, sinó d’una reflexió una mica teòrica sobre l’art i la bellesa. Una reflexió estretament relacionada amb molts dels temes que tractes a les teves cartes, bon reflex de les discussions contemporànies en el camp de l’arquitectura religiosa. (segueix llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada