dissabte, de maig 07, 2011

post-VBM11

1_ Sobre la trajectòria: Em vaig fer un bloc i.... em van cridar a la primera trobada de bloggers al Vaticà (VBM11)! Entre una cosa i l'altra aviat hauran passat cinc anys i, en aquest temps, el bloc em va servir per posar-me en contace amb molta gent i "servir" indirectament a molta gent (que és la més gran satisfacció). Al cap d'un any ja teniem la blocsfera cristiana muntada a FocNou  i, al cap de dos i escaig, vam començar el projecte de CatalunyaReligió.

2_ Sobre el servei i la comunió: Em va agradar molt quan F. Lombardi sj parlava al VBM11 sobre el bloc desde la filosofia de servei. Crec que el servei només té sentit des de la gratuïtat perquè, en cas contrari, ens trobem amb blogs apologetes en el mal sentit de la paraula i de clara tendència farisaica, és a dir, dels que divideixen en bons-dolents i cerquen posar-se la "medalla d'autenticitat catòlica" per poder criticar a la resta. Ja des del principi he intentat crear espais de comunió ("que tots siguin u"), per això es va fer la blocsfera cristiana, i crec que cal seguir treballant en aquest sentit. 

3_ Sobre l'evangelització: També hi va haver ponents que deien que Jesús avui seria un blogger i ho argumentaven dient que "així podria arribar a tothom". Jo no ho tinc tant clar, perquè aquest argument em sembla molt proper a la temptació aquella de ser un show-man que es llença de la torre del temple per "donar la nota". Crec que la manera d'anunciar la bona nova de Jesús, que va començar en un racó de món anomenat "Galilea dels pagans", ha de ser també la del blogger. La més que desitjable universalitat i catolicitat no ens ha de fer ballar "al so dels números dels visitants del bloc" sinó, com també es va dir, cercar aquella relació del pastor que coneix el nom de les seves ovelles. Hi havia un ponent que deia que "internet és el lloc de qui crida més fort i l'església hauria de fer el mateix"... sincerament, no hi estic d'acord.

4_ On estan els bloggers preferits?: Hi va haver un tema que no va sortir al VBM11: es va parlar de inculturar el missatge oficial de l'Església a la blocsfera (i està molt bé), però en cap moment es va parlar del blogger com "veu dels sense veu" o "altaveu dels silenciats", etc. És a dir, els preferits de Jesús no estaven presents.

... i ara, què? M'he adonat que hi ha molta feina a fer, especialment a casa nostra, i que cal algú que animi i tingui cura d'aquest espai del "sensus fidei on-line" que, com es va dir al VBM11, és de gran ajuda a la formulació i tasca del magisteri. No de qualsevol manera, sinó a la manera de l'evangeli. Aprofito per donar gràcies també al Dani Pajuelo, al Santi Casanovas, a la Marta Nin i a la comunitat de jesuïtes del Col·legi de "il Gesú" que em van acollir (especialment en Joâo i l'Òscar!).

1 comentari:

Daniel ha dit...

Para mí ha sido todo un placer conocerte. A través de ti me engancho a la blogosfera cristiana catalana, que estoy seguro que tiene mucho que aportar. Espero que podamos coincidir en más eventos.
Un abrazo,
Dani