diumenge, de maig 08, 2011

Capella Mater Societatis al Col·legi Internacional del Gesú (Roma)

Durant la trobada del Vatican Blogger Meeting vaig tenir la sort de ser acollit al Col·legi Internacional del Gesú on, gràcies al Joâo Delicado (també arquitecte i teòleg) i l’Òscar Fuentes, vaig conèixer la petita Capella Mater Societatis, reformada el 2005 per l’arquitecte mexicà Leopoldo Cuspinera, aconseguint dotar d’un fort simbolisme a un petit espai funcional (imatge de la dreta). Gràcies a l’amable explicació de Mariano Ballester sj us puc fer un esboç de tres idees que han generat la composició d’aquest espai:
 
1_ Llegenda de la Vera Creu.
Un dels llibres que van motivar la conversió de Sant Ignasi de Loiola durant la seva convalescència va ser la Llegenda Àurea, que recollia vides de sants i també la “llegenda de la Vera Creu”, que va ser representada per la famosa pintura de Pietro della Francesca a la Basílica de sant Francesc a Arezzo. La idea parteix de identificar l’arbre de la saviesa i de la vida del paradís amb el tronc de la creu on morí Crist, d’on prové ara per a nosaltres la saviesa de Déu i la vida amb Ell. La llegenda s’inicia amb el viatge de Seth, fill d’Adam, al Paradís per cercar-li un viàtic al seu pare. Un cop allà un àngel li dóna tres llavors de l’arbre de la Saviesa que, posades en la boca del moribund, creixen i es converteixen en un arbre. Diverses visicituds lligaran aquest arbre amb el temple de Salomó fins a la Vera Creu del patíbul, recuperada per Santa Elena, mare de l’emperador Constantí. Trobem l’arbre del paradís pintat al fons de la capella que, tot estenent-se pel sostre, es posa en diàleg amb l’arbre metàl·lic que travessa l’estança i on es disposa el crucifix. Per altra banda, les tres llavors posades en boca d’Adam estan representades per tres semi-esferes de fusta engaltades en la trobada entre la paret del fons i la línia metàl·lica que marca l’Est. També trobem repetit el tema de les tres semi-esferes en la porta del sagrari, indicant l’Eucaristia, el fruit de l’arbre de la creu, com nou viàtic vers la Parusía. (seguir llegint)