Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (1)

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

Primerament vull agrair la confiança i l'oportunitat d'estar aquí col·laborant en la presentació d'aquest estudi sobre "Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cascatalà". Com arquitecte, teòleg i educador (sóc professor de religió i dibuix tècnic a batxillerat), i també com a pare de tres criatures, m'ha resultat molt suggerent aquest estudi i intentaré apuntar breument algunes reflexions que m'ha suscitat el document des d'aquestes diferents vessants. Començaré per la darrer, el món de l'educació.

Reflexions des del món de l'educació. 

0_ Necessitat de "comptar les faves". Ja fa uns quatre anys vaig ser el coordinador d'un estudi anomenat sobre "Identitat Evangelitzadora dels Centres Educatius" dut a terme per la FECC (Escola Cristiana de Catalunya). Aleshores ens proposàvem "comptar les faves" de la pastoral escolar. Tant en aquell cas com aquest, fan veure la necessitat de clarificar en quina realitat ens movem quan parlem de joves i religió perquè només des de la humilitat, és a dir, el saber-se amb els peus tocant a terra, es poden endegar projectes amb sentit, especialment dins del món educatiu en l'àmbit del que s'anomena educació de la dimensió transcendent de la persona.

1_ Necessitat de la classe de religió en relació a la Religió Digital. En aquell estudi que he citat apareixia la dada que l'alumnat declarat catòlic practicant era aproximadament un 10%. No cal dir que aquesta dada ens fa entendre que, per a un gruix notable dels joves catalans, gairebé l'únic lloc de contacte amb el fet religiós, més enllà dels MCS (que sembla l'actualització d'aquella cita paulina de "en ell ens movem, vivim i som"), es dóna a l'escola. Vinculant-ho amb l'estudi que presentem avui, aquesta dada queda confirmada quan veiem que un 43% de l'ús de Religió Digital (gairebé la meitat) es dóna a les aules i és per treballs escolars i, suposo, que aquests treballs deuen ser dins de la classe de religió. Per tant, cal defensar la classe de religió com un dels pocs llocs de trobada, presencial i/o extesible al virtual, entre els joves i el fet religiós. També és una dada que hauria de promoure la qualitat pedagògica de les eines digitals emprades a l'aula com, per exemple, el darrer Premi Armengol Mir (2015): "Geolocalització i realitat augmentada aplicades al coneixement de l'arquitectura religiosa de Barcelona", de la professora Azuzena Vázquez, al centre educatiu de les xavieranes del barri Gòtic de Barcelona, és a dir, dins un ambient molt divers des del punt de vista religiós i cultural. Segons l'estudi, "molts dels consultats que assisteixen a escoles religioses no tenen voluntat ni interès per la Religió Digital" perquè, evidentment, la motivació per a l'elecció d'aquella escola per part dels seus pares ha contemplat d'altres aspectes. És una oportunitat i un repte molt gran per part de la comunitat educativa i, especialment la titularitat d'aquests centres, que l'alumnat allunyat dels temes religiosos pugui percebre el fet religiós com una aportació positiva i integrada a la resta d'ensenyaments.