2_ Necessitat
d'una "Immersió lingüística" en clau religiosa. De
l'estudi present també es destaca una certa "endogàmia confessional",
en el sentit que es fa ús de la Religió Digital bàsicament per conèixer continguts
i relacionar-se amb persones d'una determinada religió. Aquest fet, tractant-se
de joves, és comprensible i no hauria de preocupar si no és que l'altre o
l'aliè es presenta com un competidor o una amenaça a la pròpia identitat, una identitat que, precisament, s'està
formant en aquestes edats i necessita arrelar i formar-se en un paisatge
cultural i espiritual proper. Si entenem que la intel·ligència lingüística,
per posar un exemple, ha de començar a ser treballada en la llengua materna,
aleshores és comprensible que l'espiritualitat o la religió es presenti, de
forma general i pels més joves, en clau evangèlica, fet que no
nega, sinó que més aviat possibilita, els processos de socialització i el
diàleg entre les diferents religions si es presenta de forma correcta. Si es
defensa la "immersió lingüística" com una eina d'integració en la
cultura pròpia del país, cal tenir en compte també que, per exemple, el 70% delpatrimoni cultural a Catalunya (i també semblantment a nivell europeu) és
d'origen cristià. Un altre exemple: enguany estem celebrant "L'anyLlull" i, de la mateixa manera que no es pot entendre el seu pensament
sense la seva matriu cristiana, tampoc es pot obviar en ell el diàleg entre les
religions monoteistes o abrahàmiques. Evidentment també cal estudiar altres
llengües (com l'anglès i l'àrab, que són dels dues llengües no oficials que més
usen els joves en la Religió Digital, segons l'estudi presentat), com també cal
estudiar altres religions, i la diversitat no ha de ser negada sinó ben present
per poder-nos relacionar amb l'altre dins d'un món globalitzat, però això no
treu i, alhora fa entenedor, el fet presentat en aquest estudi sobre l'ús
predominant de Religió Digital en la pròpia confessió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada