Starwars-Xtmas

Bé, encara he d'anar al cinema a engreixar la recaptació de la nova entrega de la saga Star Wars, però no m'he pogut estar de fer una felicitació "starwars-xtmas"!. La idea és ben senzilla: aprofitar les referències religioses per enllaçar-ho amb el pròleg de l'Evangeli de Sant Joan. Bon Nadal!

Nova distribució litúrgica a l'església de La Cova (Manresa)

(Eloi Aran) La recerca de la "actuosa participatio" demanada a la Sacrosanctum Concilium (CVII) sovint encara no s'ha arribat a plasmar en la distribució interna dels temples, ja sigui en planta basilical o en noves construccions. Hi ha hagut intents reeixits que sembla que es van consolidant - com el cas de Saint Ignace de París, Saint Françoise Molitor o l'església de Taizé - els quals són presos com a models per a d'altres actuacions amb les adaptacions corresponents. Presentem avui la nova distribució que s'ha proposat a l'església del Santuari de La Cova de Sant Ignasi de Loiola (Manresa), explicada pel David Guindulain sj:

"Amb l'inici de l'Advent, això és l'any litúrgic, al Santuari de la Cova de Sant Ignasi hem proposat una nova distribució de l'espai a l'església que pretén donar dimensió pastoral i litúrgica a les celebracions més d'acord amb allò que prediquem.

1. Hem situat la presidència exempta a l'actual presbiteri. Al capçal de la nau, sota el retaule de la Immaculada Concepció. Per la consigna litúrgica que el capellà sols es pot acostar a l'altar "protegit" pel sagrament, hem ubicat separat de l'altar la seu, mantenint l'eix central de la celebració junt amb l'altar i l'ambó. De manera que durant la introducció, la proclamació de la paraula, l'homilia, el credo, les pregàries i la conclusió, el president de la celebració no s'apropia l'altar.
2. Els bancs estan col·locats fent un recorregut oval des de la presidència fins l'ambó de la paraula. Els assistents a la celebració contemplen, sobre tot, la comunitat cristiana que celebra l'eucaristia. Es convida a un girar-se cap a la paraula de Déu. Tot d'una, d'aquesta manera l'espai dels bancs deixa de ser un lloc impersonal on seure esperant que algú faci alguna cosa al presbiteri, per a esdevenir part implicada de la celebració, on difícilment puc passar desapercebut.
3. (seguir llegint)

Inaugurada la nova Capella de Sant Ignasi

Ja en el seu moment us vaig presentar a "Refer els arkhetopos: La Cova de Sant Ignasi, ara a Barcelona" les obres de la nova Capella de Sant Ignasi a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Barcelona. Fa dues setmanes que l'hem inaugurat i em plau presentar-vos el resultat final, que crec que supera de llarg les primeres intuïcions projectuals tot i ser-ne fidel.

Durant el procés hi ha hagut algunes millores a destacar, sovint fruit de les aportacions dels mateixos jesuïtes residents en la comunitat. Una d'elles... (seguir llegint)

Espera'ns al cel, Albert!

Si cerco el teu nom a la xarxa encara apareixes vinculat a aquell cas d'un abús sexual a un menor. Va ser la teva paraula contra la seva. La d'un menor deficient mental que tendia a la fabulació però, per la situació mediàtico-política, et van jutjar culpable i aquest ha estat el destí dels teus darrers anys: de la presó de Lledoners fins a la Model, quan et van detectar el tumor cerebral, i la teva mort inesperada d'ahir. La xarxa i els MCS no saben de misericòrdia ni de justícia. No perdonen ni quan no hi ha res a perdonar perquè, encara que sembli de pel·lícula, tots els qui et coneixíem sabem que no vas cometre el crim imputat i això ens omple de ràbia.

A la homilia del teu comiat, en Jaume ha recordat les paraules del Exercicis Espirituals on l'exercitant demana "oprobios y menosprecios" per identificar-se amb el Crist. Quantes vegades no ha pregat aquest text qualsevol jesuïta o exercitant sabent que, en el fons, és més aviat una cosa teòrica i no desitjada!. Sempre agrada més una sana "indiferència ignasiana" en la qual, si és possible, "no hagi de beure aquest calze" i pugui anar tirant. Però "et va tocar a tu", com em podria haver tocat també a mi o a qualsevol dels altres que fèiem pastoral amb joves. Només que d'un jesuïta s'espera que agafi els casos més complicats i, per obediència, no et vas escaquejar i vas lidiar amb aquell infant que et va segar la gespa sota els peus.

D'aquella comunitat de jesuïtes de Bellvitge ja ens han deixat en Josep Maria Panyella i en Víctor Trías. Ens vam acomiadar d'ells amb un sentiment d'acció de gràcies per una vida lliurada. Van morir tal com ells volien "amb les botes posades". També és aquest el teu cas, només que aquí s'hi afegeix la necessitat urgent de creure justament el que celebra avui l'Església, que Crist és Rei; que com diu Isaïes, "Déu eixugarà totes les llàgrimes"; que ha d'haver-hi un final on regni la Veritat per tots aquells que, com tu, encarnen amb dolor per nosaltres avui la figura del Just Sofrent. Espero que la teva Passió serveixi d'exemple per tots aquells que viuen en "l'heretgia de l'acció".

Recordo aquell vespre que vas dur un rat-penat a casa. Te'l vas trobar pel carrer, al terra, estava feble i no podia volar. El vas agafar i l'alimentaves curosament a la teva habitació fins que es va recuperar i el vas deixar volar altra vegada. Potser és aquesta la imatge i l'atenció que tens ara del Pare que t'acull. Espera'ns al cel Abert!

Arquitectura i evangelització a Ràdio Estel

Us copio la notícia de l'entrevista emesa el passat dijous a Ràdio Estel (Ignasi Miranda) arran de la publicació de "Ámbitos de revelación"

L'arquitecte i teòleg Eloi Aran exposa, en un llibre divulgatiu, tot el potencial evangelitzador dels espais religiosos
Redacció		13/11/2015
Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización. Aquest és el títol d'un llibre (editat pel Centre de Pastoral Litúrgica) que ofereix una nova perspectiva sobre l'arquitectura contemporània. El cos central d'aquest treball, escrit per l'arquitecte i teòleg Eloi Aran, és una reflexió a fons sobre la dimensió evangelitzadora dels espais religiosos construïts per equips humans. En una entrevista a la Fórmula Estel de Ràdio Estel, Eloi Aran ha explicat aquest dijous que, "en la primera part, el llibre parla de nova evangelització i de la seva incidència en la tasca professional dels arquitectes, a través de la litúrgia i del Kerygma o primer anunci i la diaconia del servei". El jesuïta i doctor en Teologia Bert Daelemans destaca, en el pròleg, que "parlar d'arquitectura i crear-la és subratllar les seves dimensions antropològiques i teològiques i, per tant, evangelitzar". A partir d'aquí, Aran veu la introducció com un aval a la seva tesi sobre les connexions entre edificis i temples i la comunicació de Déu a la societat. Eloi Aran ha assegurat que, "en l'arquitectura religiosa, actualment falten pautes davant el repte d'afrontar encàrrecs amb motius evangelitzadors, i aquest llibre vol donar aquestes pautes". L'arquitecte i teòleg, a més, ha justificat tota la proposta del llibre des de l'obertura a la renovació i a la proximitat amb el món actual. "La capella de Pentecosta del segon pis del Casal Loiola de Barcelona, fotografiada en la portada del llibre, exposa una creu amb el sagrari i uns puffs, a l'estil de Romano Guardini, iniciador del Moviment Litúrgic els anys 30".  Aran, que dedica tota la segona part del llibre a obres on ha participat ell amb el seu equip d'arquitectes anomenat T113 Arquitectura, ha destacat que totes les seves creacions l'han omplert i l'han enriquit, com és el cas de la reforma de l'església de Santa Madrona, al barri barceloní del Poble Sec. "També hem fet, per exemple, un projecte de capella efímera, presentada ara fa uns mesos en un congrés", ha destacat. Finalment, l'autor ha afirmat que "aquest llibre inclou molta teologia i arquitectura, però també és pastoral, a l'abast de tothom". Es pot escoltar AQUÍ (des del minut 31'00") tota l'entrevista a Eloi Aran.

A cel obert

Avui he retrobat un exemplar d'aquell llibre que vaig escriure fa vuit anys "Amor al vent. Motxilla d'un educador en el lleure"(2007) i no he pogut estar-me de comparar-lo amb el que acaba de sortir ara del "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"(2015). El primer, l'Amor al vent, encetava una nova col·lecció de l'Editorial Claret, "A cel obert" que venia a substituïr o modernitzar aquella altra tan popular de "Els daus". A la portada, de color verd, hi havia una fotografia d'algú calçant unes xiruques damunt unes roques. Algú va preguntar si era una foto meva i... encara que ho podria hever estat, la veritat és que no. El segon llibre, el del Prega-Rock, és ja el número vint-i-cinc de la col·lecció, per on han passat des del Francesc Torralba fins al Juanjo Fernández. El logotip editorial ha canviat, però poca cosa més en aparença. Aquest cop, sobre un fons entre blau i lila, apareix una fotografia d'algú tocant la guitarra elèctrica. Ningú m'ho ha preguntat aquesta vegada, però el de la foto també podria haver estat jo... fa uns quants anys!

Independentment de semblances i diferències de caire estètic, del que sí estic content és que, amb tot el que m'ha passat al llarg d'aquests vuit anys, ja arriba un moment en que puc dir que a la meva vida hi ha una mena de "cantus firmus", una nota de fons que no s'ha anat apaivagant, que és la passió per intentar ser d'ajuda en la comunicació i vivència de l'Evangeli sigui quin sigui el meu estat o la meva tasca professional. Després de la publicació de l'Amor al vent, que va coincidir amb la meva sortida de la vida religiosa, hauria estat molt fàcil haver deixat el món de la pastoral aparcat, camuflat, en reserva, etc. Però hi ha hagut persones que no m'han deixat malmetre aquest tresor i sense elles aquest segon llibre no hauria estat possible. Penso, per exemple, en el Toni Torrelles, en el P. Enric Puig, en Jordi Llisterri, en la Mar Galceran, en Francesc Grané, en els conciliaris del MCEC i tants altres. Vagi aquest darrer llibre com a reconeixement per una gran tasca en la que tots ens "aguantem" els uns als altres com un edifici entre mitjeres. No hi ha vocació personal que es pugui sostenir en solitari.

Habemus #pregarock amb llistat a l'spotify

Ja teniu a la Llibreria Claret el llibre del "Prega-Rock. 33 cançons amb valors" 

Prega-Rock és una iniciativa pastoral desenvolupada des de la Companyia de Jesús al portal pregaria.cat que posa en diàleg la cançó popular contemporània amb el transcendent, especialment des de l’espiritualitat cristiana. Com a resultat del seu llarg recorregut, el Prega-Rock ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, va propiciar l’aparició de la publicació Prega-Rock! Música popular contemporània i educació en el Transcendent (Quaderns EIDES, 2007) i ha estat present en diversos tallers i cursos formatius vinculats a la pastoral amb joves. Aquest llibre presenta un recull i revisió de 33 cançons en relació a diferents valors o temps litúrgics, proposant-se com un recurs escaient dins de l’àmbit escolar, la catequesi, els grups de revisió de vida o l’educació en el lleure. La tria de les cançons s’ha dut a terme des de la pluralitat d’estils musicals i idiomes, on hi trobarem obres de Bruce Springsteen, U2, Shakira, Pink Floyd, Els Pets, Manel, Amaral o Bob Dylan entre d’altres.

Podeu escoltar les cançons a l'spotify list del Prega Rock

Nota editorial de "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización"

Ja teniu el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización" disponible on line (aquí) i també a la llibreria Claret (properament també a la Jordi Capell del COAC). Us adjunto la imatge de promoció de la editorial CPL.

Museus, mausoleus i evangelització en tres citacions

Comparteixo amb vosaltres unes breus reflexions arran de l'assignatura de museologia que estic cursant al màster de patrimoni eclesiàstic (Fac. Antoni Gaudí) a mode de "tríptic citacional".

"Museu i mausoleu estan relacionats per quelcom més que una proximitat fonètica. Els museus són sepulcres familiars de les obres d'art" (T. Adorno)

A mitjans del s.XX, especialment a partir dels 70's, es dóna una forta crítica a la idea de museu tal com havia estat concebut per la revolució francesa (a saber: un lloc estable amb vocació pública, pedagògica i de gaudi estètic conduït professionalment pels "conservadors" i entesos en art que procuraven l'adquisició, conservació, restauració, estudi i difusió del patrimoni per educar i fomentar una memòria col·lectiva-nacional-sentimental segons una exposició permanent endreçada de forma cronològica i per estils artístics). Aquesta crítica es basa en el fet que els museus són avorrits i amb prou feines són visitats més enllà de l'etapa escolar, però també són criticats pel els seu estaticisme històric o bé  per ser uns grans estómacs que paeixen la identitat per vomitar-la als seus usuaris independentment del que cerquin en el museu.

La resposta a aquesta crítica dels antics museus tampoc ha resultat satisfactòria perquè, tot cercant un major nombre de públic, s'han multiplicat les exposicions temporals o implementat altres usos de caire comercial o turístic  (el fenomen anomenat blockbuster) que, juntament amb arquitectures capritxoses i alienes al contingut i caràcter de les col·leccions museístiques (tipus "franquícies Guggenheim"), han dut a una massificació que dessacralitza i menysté la obra d'art i els professionals museístics. És l'adveniment del "museu-parc temàtic" propi de la societat de l'espectacle. (seguir llegint)

Aprenent de Bilbao

"El arquitecto tiene una responsabilidad que él mismo desconoce porque con sus obras condiciona nuestra manera de relacionarnos y convivir"

"La mediación con el tiempo y el espacio no es meramente natural, sino que está íntimamente relacionada con el sentido. "

"No entramos a un templo para escuchar misa, sino para entrar en el cielo"

"La liturgia viola el mundo y lo traspasa"

"Los arquitectos que no trabajan las proporciones hacen arquitectura fallida, y un templo mal hecho hay que cerrarlo cuanto antes. "

(EA) Aquestes són algunes de les frases, preses al vol, de la xerrada magistral que va impartir Gaspar Martínez Larrinoa, del bisbat de Bilbao, titulada "Liturgia cósmica,
El espacio sagrado ayer y hoy", que va tenir lloc dins de la tercera sessió del seminari sobre patrimoni sacre de la Fundació Joan Maragall. La impressió general dels assistents va ser gratament positiva i no era per menys, perquè Gaspar Martínez va fer una exposició nuclear del sentit de l'arquitectura religiosa que va anar desgranant i concretant fins fer una lectura comparada i força exhaustiva de dos temples parroquials del seu bisbat: San Vicente Mártir de Abando (s. XVI i XVII) i el nou conjunt parroquial de Santa María Josefa, a Miribilla (2008). No vam arribar a fer un "Learning from Las Vegas" (Robert Venturi) però sí podem afirmar que tenim molt per aprendre del bisbat de Bilbao. (SEGUIR LLEGINT)

Bones notícies per l'arquitectura sacra actual

Aquesta setmana cal destacar tres esdeveniments molt significatius de l'actualitat de l'arquitecura sacra, especialment des de l'àmbit de la reflexió. El primer i el segon van lligats amb la tasca i el recolzament de la Fundació Joan Maragall, i és que l'arquitecta Lorena Duque va rebre el passat dilluns dia 28 la beca d'estudis que anualment concedeix la FJM per la seva investigació "La llum en l'espai litúrgic de l'arquitectura contemporània" (imatge). Per altra banda, el proper dilluns 5 d'octubre tindrà lloc la tercera sessió del seminari intern de patrimoni sacre, on hi intervindran Gaspar Martínez (Bisbat de Bilbao) amb la ponència "Liturgia cósmica: El espacio sagrado ayer y hoy" y, posteriorment,  l'arquitecte lleidatà Ramon M. Reig presentarà "Art i fe: Intervenció al Santuari de Santa Tereseta i habitatges socials al seminari de Lleida".

Des de l'altra banda de l'Atlàntic, un dels principals promotors de la reflexió de l'arquitectura religiosa contemporània, Esteban Fernandez Cobián, està a punt d'engegar el IV CIARC (Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea) a Puebla (Mèxic), que tindrà lloc els dies 21 a 24 d'octubre d'enguany. (seguir llegint)

Ja tenim booktrailer del #pregarock !!!

Aquest octubre ja a les llibreries!

"Prega-Rock. 33 cançons amb valors"!

pregarock@gmail.com,  #pregarock,  spotify: pregarock

Ajuda'ns a promoure "Ámbitos de revelación"

El proper mes d'octubre sortirà a la llum el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización" (2015. Barcelona: CPL). Podeu llegir el pròleg de Bert Daelemans sj i la introducció aquí. El segon apartat del llibre reflexiona sobre diferents obres de temàtica religiosa desenvolupades pel despatx T113-Taller d'Arquitectura a la llum de la Nova Evangelització, algunes de les quals ja han estat presentades en aquest blog (veure enllaços relacionats). 

Seguint la iniciativa del "crowdfunding", o micromecenatge, hem cregut oportú des del despatx oferir la possibilitat de crear llaços amb els nostres lectors i seguidors per ajudar-nos a la seva difusió. Per això us proposem... (seguir llegint)

Laudato Si' en l'arquitectura (4): Una casa comuna per la reconciliació i el perdó a Berlín

(EA) La primera vegada que vaig sentir a parlar de la Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín (Martin Rauch) va ser en una classe de construcció, on era presentada com un referent d'arquitectura ecològica. Que un edifici religiós aparegui en una assignatura que no sigui la de història o composició de l'arquitectura ja és tot un èxit però, a més a més, el contingut teològic de l'edifici encarna gairebé al 100% amb el que proposa el Papa Francesc a l'encíclica Laudato Si'. Vegem-ho breument en aquests tres ítems (seguir llegint)

Arquitectura sacra estival: Capella oberta a Cala Llonga (Eivissa)

Els primers missioners franciscans de Mèxic es van trobar que els indígenes no podien entendre com es podia fer un temple amb sostre, tancat al cel, tancat al Déu Creador. Per això van "explotar" els sostres dels temples i van crear el que es va anomenar "capelles obertes". Té la seva lògica perquè, al llarg de la història de l'arquitectura cristiana, les voltes sempre han representat el cel (per exemple laSainte Chapelle de París o els sostres del pintor Andrea Pozzo sj, etc).

Potser no va ser ben bé la mateixa formulació de les capelles obertes americanes, però a Eivissa es va produir un cas particular de capella oberta "a la mediterrània" l'any 1973, fruit d'un projecte del despatx dels arquitectes barcelonins José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur: la Capella de Cala Llonga (Santa Eulàlia des Riu).(Seguir llegint)

Una capella "hobbit"?

(EA) Com ja és ben sabut, un dels grans crítics al procés desmesurat de la industrialització és l'escriptor JRR Tolkien, autor de la trilogia de "El senyor dels Anells" i "El Hobbit". Aquesta crítica queda patent en la romàntica vila dels hobbits, una idealització de la vida rural anglesa, on els habitatges queden incorporats sota el mantell verd de la topografia de "La Comarca", com molt bé ha estat reproduïda a les antípodes d'Anglaterra, a Nova Zelanda.

Potser per això no és casualitat que també a Nova Zelanda, ben a prop de "Hobbit-town", hi hagi aquesta capella vegetal, feta amb arbres vius. Es tracta d'una obra de Barry Cox, que li portà quatre anys de feina, coneguda com la "Tree church" (Capella d'arbres). (Seguir llegint)

Refer els arkhetopos: La Cova de Sant Ignasi, ara a Barcelona

"Perquè així com el passejar, caminar o córrer són exercicis corporals, de la mateixa manera tota forma de preparar i disposar l'ànima per treure tendències desordenades i, un cop tretes, cercar i trobar la voluntat de Déu en la vida i així salvar el ànima, són exercicis espirituals" (Definició dels Exercicis Espirituals. Sant Ignasi de Loiola)

(EA) Per a les relacions personals compta molt salvaguardar aquells llocs primigenis per retornar-hi en els moments de recerca de sentit. Allò que val per les relacions personals també val per a la relació amb Jesucrist i per les mateixes institucions religioses, de manera que aquest va ser l'eix vertebrador de la reforma de la Capella de Sant Ignasi de Loiola a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya (c/Llúria 13): recrear una versió contemporània de la Cova de Sant Ignasi de Manresa que fes visible l'estructura interna dels Exercicis Espirituals (primera proposta aquí).

El projecte se situa en una peça allargassada de forma rectangular on originàriament s'hi disposava el presbiteri en un dels extrems oposat a l'accés. L'espai s'il·luminava naturalment per un conjunt de tres finestres elevades en un dels laterals, mentre que la il·luminació artificial es concentrava dels dos metres en avall, deixant la resta del doble espai a les fosques.

La intervenció consta de quatre plafons que arrenquen suspesos de la paret oposada a les finestres i creixen, doblegant-se, cap a la llum. Aquests plafons representen les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals i la representació simbòlica s'aconsegueix amb una topografia espiritual a mode de retaule realitzada amb roba de sac, ja que Sant Ignasi era conegut popularment a Manresa com "l'home de sac" en referència al seu vestit de peregrí... (seguir llegint)

Floretes de Sor Genoveva: "Lloro porque usted es buena"

Els mitjans de comunicació ens informaven la setmana passada del traspàs de Sor Genoveva (aquí), filla de la caritat i una de les pioneres del treball social en el que s'ha anomenat "quart món". Quan tenia 20 anys, a finals dels noranta, vaig col·laborar com a voluntari els diumenges al matí amb ella al Centre Santa Lluïsa de Marillach, a la Barceloneta. Anàvem ella, els seus amics i jo a prendre un café i un croissant a un bar que donava a la platja i, després, em quedava amb ells xerrant i passejant amb ells tot el matí.

Guardo molts bons records i aprenentatges d'aquella època. Poc a poc vaig anar copsant què era allò de "posar rostres i noms propis" a una pobresa que jo combatia de forma molt abstracta, llunyana o ideal.  Tinc present sempre a la memòria una anècdota que molt sovint explico als meus alumnes i, per això, crec que val la pena compartir-la ara. Un d'aquells matins un home del carrer es va adreçar a Sor Genoveva preguntant-li si tenia uns pantalons per a ell. Mentre Sor Genoveva parlava l'home, d'aparença dura i desastrada, mentre Sor Genoveva li parlava, va trencar a plorar. Aleshores ella li va preguntar "¡Hombre!, ¿Pero por qué lloras?" i ell, mirant-la als ulls, li va respondre senzillament "Lloro porque  usted es buena".  Sembla un "diálogo de besugos", propi de l'Evangeli de Sant Joan, però tant en aquella ocasió com en el cas de l'evangeli joànic, hi ha una doble clau de lectura. Hi ha un tema de fons que s'escapa a la immediatesa o a la visió superficial de les coses: la revelació d'un Amor que Sor Genoveva era capaç de transparentar en allò més planer. 

Laudato si' en l'arquitectura: la complexitat del "less is more"

"És important incorporar un vell ensenyament, present en diverses tradicions religioses, i també a la Bíblia. Es tracta de la convicció que <>". (LS 222)

Aquesta citació, que va agafada de la mà del leit motiv minimalista "Less is more", d'un dels pares de l'arquitectura moderna, Mies van der Rohe, és una de tantes perles que ens deixa la carta encíclica Laudato si' del Papa Francesc. Un text magisterial que, si bé no està pensat exclusivament per als arquitectes sí que s'hi poden trobar ben representats i dóna moltes pautes per al disseny tant d'edificis religiosos com civils.

Així i tot, no ens enganyem, aquest minimalisme proposat no és una invitació a la reducció funcionalista o tècnica de l'arquitectura. Més aviat ens proposa una integració total del fet arquitectònic que ens mena a una complexitat extraordinària que té en compte els residus de la construcció (21), les relacions socials (148), la construcció en sec (31), el creixement urbà (44), els corredors ecològics (35), la privatització dels espais verds (45), la preservació del patrimoni com ecologia cultural (143), el treball interdisciplinar dels arquitectes (150), el paisatge urbà (151), la manca d'habitatge (152), els problemes del transport i dels no-llocs (153), o la construcció sostenible (26 i 180) per posar només algunes referències. (seguir llegint)

Un retaule vinílic per la Capella de Sant Lluc

El dia de la inauguració de la Capella de Sant Lluc, al barri de Torre Baró, vàrem tenir la mala sort que el cardenal, Mns. Lluís Martínez Sistach,  va accedir als locals per la porta secundària, que dóna a una placeta, en comptes de l'accés principal, visible des de l'Autopista. Aquest fet va comportar una crítica raonable al projecte: calia que els locals poguessin ser identificats per la seva funció en totes les façanes. (seguir llegint)